Rupit

Un relat de: Marc Freixas

He pogut imaginar la pedra picada amb les mans dels antiquíssims obrers,...

He pogut tocar la bellesa feta en l'ahir,
i contemplar pas a pas,
i una per una, de les cases que complementen la preciosa divissa del poble fet a cops de suor,
i de mans dels antiquíssims obrers, altra volta.

He intentat acariciar amb els propis ulls aquesta part d'un cel recobert per un poble,...

I mentre passejava pels seus carrers estrets i bonics,
m'he adonat que avui ja tot és més diferent;
i que allí reposava la tranquil·litat de sentir-me ben viu,
i ara aquí, torna a recaure la pressa de la societat avariciosa,
i angoixant,
i estressant com sempre, i per sempre.

Comentaris

  • de la mar vestits de sal[Ofensiu]
    lluis perealbert | 25-04-2009

    ohhhhh rupit rupit. sempre que estic, oloro les seves pedres, tu també ?

  • ets una canya![Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 27-09-2004 | Valoració: 8

    Com t´ho fas per publicar cinc relats en un dia?
    Tens uns capacitat encomiable.-
    M´ha fet gràcia que parlessis de Rupit, un poble on per Setaman Santa acostumava a anar a acampar de jovenet..eren altres temps, una altra moguda, ara nomès les cases son iguals, el reste ha canviat tot i molt!

  • de vegades penso...[Ofensiu]
    Shu Hua | 27-09-2004 | Valoració: 8

    ... que les cases antigues o les velles construccions em poden parlar, explicar les mil històries que coneixen. m'ha agradat el teu pensament i és cert que es repira pau a llocs com a Rupit... ara. Sóc del parer que antigament era igual que avui en dia. O sigui, no és que ara hi hagi més mal a la humanitat, és que ara estem més informats; mal n'hi ha hagut sempre.
    una abraçada i records a les teves dones

    glòria

    PD
    la petita Marina s'ho devia passar pipa, no?

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.