RULETA

Un relat de: gustav
La suor es barreja amb les llàgrimes que llisquen per la teva cara. Reprimeixes el vòmit que t’amenaça en forma de glopades intermitents. El metall fred de l’arma que recolzes tremolosa sobre les temples et produeix un calfred infinit. I el martelleig del teu cap a punt d’esclatar es barreja amb l’enrenou que produeixen els cossos ebris que t’envolten. Que t’esperonen i esperen el funest desenllaç alleugerits, envalentits pel resultat de la seva pròpia experiència obtingut fa un instant. Et costa respirar, però notes l’alè calent que t’envolta, la pudor a alcohol, suor i tabac. A pixum que ara regalima per les teves cames formant a terra un toll calent, símbol del teu desesper. Boqueges com un peix moribund i t’aferres a cada segon de la teva existència, paralitzat per la por.
Però els espectadors exigeixen una conclusió. Estan embogits, assedegats d’espectacle. Necessiten alimentar la seva virilitat amb la teva sang dèbil, diluïda per la indecisió. Te’ls mires un darrer instant, prement les dents en un últim gest de ràbia, d’impotència. Estàs a punt de fer-ho. Expulses un crit ferotge. Ho fas. El xiscle es fon amb el so de la detonació que rebenta els caps de tots els presents amb un so somort a l’uníson. Que empastifa –inclòs tu— l’estança de sang i cervells esquarterats. Que acaba amb una munió contrafeta de cossos als teus peus.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

52 Comentaris

20519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat