Cercador
Ruïnes del meu cor
Un relat de: Ernest.M- Compartir:
Ruïnes del meu cor,
destrossat,
ofegat,
brassa de fogor.
Ja no noto la calidessa,
ni el seu dolç batec,
ni un sol espetec
que faci calmar la tristesa.
Ruïnes del meu cor,
adolorit, esporugit,
encara perdura el neguit
de no sentir el teu amor.
Els teus ulls verd,
són ja un vell record
com del piano un acord
en la meva panima es perd.
Ruïnes del meu cor,
desolat, preocupat,
per tot el que em estat
ets la meva llum en la foscor.
Comentaris
-
Símbol i testimoni[Ofensiu]Unaquimera | 28-02-2009 | Valoració: 9
Les ruïnes es poden entendre de diverses maneres: per alguns són símbol de decadència i de pèrdua, mentre per uns altres són testimoni de vida i experiència; també poden ser totes dues coses a la vegada.
Respecte al sentiment que destil.la el teu poema, hi ha una frase que diu quelcom semblant a : "El dolor del record és preferible al consol de l'oblit". Ja sé que és discutible... Què et sembla a tu?
Gràcies al teu comentari a Carnívora t'he descobert com autor i ara que t'he llegit t'asseguro que tornaré a passar per conèixer millor la teva obra, si no et fa res.
T'envio una abraçada per celebrar la descoberta,
Unaquimera
l´Autor
4 Relats
8 Comentaris
2903 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83