Rostre

Un relat de: Marc Freixas

dins del marc de la pintura
que habita en el teu quadre,
hi fa cap una olor de primavera rogenca
que penetra amb la bellesa radiant
despresa per la vivesa dels teus immensos ulls

si em deixo portar
per la destresa que desperta el teu encant,
m'acosto a tu, m'endinso i disfruto
dins del marc de la pintura
que habita en el teu quadre

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    Leela | 18-04-2006

    He llegit alguns dels teus poemes, i m'agraden tot i que n'hi ha que em costen d'entendre.
    Aquest m'ha agradat especialment. Potser ens els rostres de les persones hi ha pintures rera les quals es troba una tela sobre la que pintar moltes coses, moltes vivències, i són només les olors i la mirada les que ens deixen intuir el que hi ha a sota. És, possiblement, deixant-nos portar per l'encant de les persones que ens envolten, i no raonant, que podem arribar a gaudir de la seva part interna, del que hi ha a sota de la seva pintura.

    M'agrada com escrius.

    Una abraçada!

    Leela

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.