Roses negres (II)

Un relat de: dunka

I ara si que ha caigut el primer pètal de
la darrera rosa de sant jordi,
- mereixíem doncs, no perdurar -
punyalades cauen arreu del país i quelcom
intenta nèixer de ben poca cosa,
potser caldria despertar, potser us caldria
obrir els ulls, potser. . . (callo)
després d'infinites eternitats de silencis apareixes del no-res
però de nou és l'abast del teu eco que ressona i
s'entronitza dins el meu cap.

ja no sentirem la veu de chàvez durant un temps
ja no tornaré a divisar-te entre postes i solsticis ( 4 d 4 )
però sé que darrera aquests dies neix quelcom prou fort que
ens empeny a enfrontar-nos a la primavera, a la vida.
Aquests dies han estat això. . . intensitat clavada al fons de la mirada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de dunka

dunka

7 Relats

7 Comentaris

7725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
em trobareu en algun adagietto de Mahler... o en algun estel del kavir, el meu desert.
Amb la revolta escrita a la mirada, clavada a la pell, forjada als punys i amarada a la ment.