Rosari, però vital...

Rosari, però vital...

Un
i un
suma
o resta?

Llum
i claror
igual
a flama?

El foc
sempre
crema?

Cada
camí té
un destí?

El mar
dels sentiments
viatge
o naufragi?

Dona
i home,
de dos diàlegs
podem fer
una sola
conversa?

Home
i estupidesa
de vegades
tenen la
mateixa
barba.

Entre
cel i terra
el divorci
de sempre.

Ferides
sense tall,
les més
doloroses.

Qui no
sap escoltar
no sap parlar.

La societat
emborratxada
d'ego,
de ressaca
permanent.

Les campanes
del campanar
haurien de callar
i ser més discretes...
El campanar,
no crec en les
ereccions de fe.

Gastar un
quaranta tres
de sabates
no vol dir
tenir bon peu...

Nuesa
no és res més
que natura
en estat pur
malgrat que
una mala educació
de creences
i religió...
ens han omplert de
diòptries de
pecat i de por.

La sexualitat
ha de ser
en la llibertat
de les dues
-o més-
persones sense
la mà ni
del Papa
ni del papà...

La política
sembla una
vaca cega
que va cagant
sense mirar
on ho fa...
fa temps
que ens volen
decapitar
els ideals.
Sort que al
cor del poble
no hi poden
legislar.

Diners
sempre
fan pudor.

Nas,
com més
llarg
millor,
si saps
veure més
enllà del
teu nas...

Manipulació,
ara fins i tot
hi ha el carnet
del manipulador...

Ser idiota
no m'importa,
el més greu
es que ho decretin
que sóc idiota.

Cafè,
curt,
tassa,
petita,
de porcellana,
sense sucre,
amb crema
aroma i cos...

Llavis i temps.
Sense pressa
un plaer.

Avellanes sí,
però del camp
de Tarragona.

A la pinta
sempre hi ha
algun cabell,
de vegades
rissat...

Terra.
A la terra
bones arrels
o males herbes.

Imaginació
és il·lusió,
o la il·lusió
és imaginació?

De la brisa
els seus llavis.
De la boira
la bufanda.
De l'amor
la imaginació...
Del desig
la carícia.
De la realitat
el somni.
De viure,
la il·lusió.

Cada camí
amb les
seves pedres.

Rosari,
però vital...

onatge.