Rosada de l'Hermó

Un relat de: Lehnri
Escampada a la muntanya de Sió
alanada que confons els meus sentits
Roser sóu, com la rosada de l'Hermó,
de perfums, que dalt del cim són esbaltits.
L'alquimista recull ell, dolços plorims.
quan els àngels, del teu coll, ploren gotims,
en frescor de promptes cels, tan enaltits
Iicorats, d'excelses flors, tan beneïts!
Oh Roser, quan m'inspires l'esperit
sent rosada nodridora damunt l'herba!
Teu besar és de matinada quan la nit
és ben clara per la lluna tan superba.
Ruix dels déus, que ensomies matinades
degotint un preciós d'argent humit,
i universos dins de perles ja plorades
com mercuri prou intens del llampferit.
Dins del desig, només tu ets l'êlan vital.
La irradiació d'una santa verdescència.
Tan volàtil com una aigua celestial
de fulgor que encén meva demència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: