Rosa nacre o roig maduixa ( O també: Viatge incomplet a les mil i una nits, després de la metgessa i abans de Geertghe. O millor: Entre francès i francès, un tallat aràbic).

Un relat de: rnbonet

Recordeu, oh noble senyor, l'ensenyament que es desprèn de l'escrit que us envie. Provat històricament és, i pose Al·là com testimoni!
Sempre, entre totes, heu sentit predilecció per Zoraida. Què té ella que no tinguen les altres? Perquè de vegades, fins a deu donzelles estan a la vostra disposició, si així ho desitgeu! Què la fa a ella diferent? Per què ella, si us va a perdre? Llegiu les fulles que us remet… i fixeu-vos en la marca. Sols uns quants iniciats al llarg dels temps hi han tingut accés al destí assenyalat per ella. .. Recapaciteu, oh noble Mundir'Imad al-Dawlà!, senyor meu… i obreu en conseqüència!

* El que la fa com palmera solitària, com taronger de dolça fruita entre totes les altres del verger, és la seua tendresa, el seu enginy, els seus ulls negres de misteri, els seus moviments cadenciosos quan camina, el seu cos com de guitarra… No, no et puc enganyar ni mentir! Has estat el meu mestre i ets el meu conseller. El que la fa diferent és que fins ara no l'he poguda tastar. No és com les altres, que només esperen un gest o una mirada…
A la sala del bany fred, fa uns mesos, se'm va aproximar, coberta amb un vel mig transparent, humil, sense gosar alçar els ulls d'en terra. "Quina sort, senyor totpoderós, que m'heu triat! Com les hurís del paradís estic, de ben cofoia! Poder prendre el bany, vós i jo junts!" I tot seguit, després d'un curt silenci: "Us propose un joc, ben innocent: imagineu-vos, benvolgut senyor, que jo sóc la vostra dida jove i vós sou l'infant. Un pit us mostraré, i podreu xuclar-lo com bocí de bresca, fins extraure'n la mel".
Oi, que no és com les altres? I jo vaig fer de nadó. I vaig xuplar i mamussar, llepant i refregant, golut, acaronant el flascó, al temps que els meus ulls penetraven a fons altres indrets, més endinsats a la roba, però per mi més pregons.

Que totes les benediccions caiguen a sobre teu, senyor!
Quant que em costa llegir les teus notes! Ja no m'hi veig dels meus ulls, vell i cansat… Atent, però, oh, senyor, a eixos jocs considerats per vós innocents, què us proposa. Sabeu per experiència que el desert ens mostra imatges sublims, però enganyoses. Recordeu la paraula del profeta. Tres vegades tres us he fet saber que les cent femelles en pèl, tombades, semblen les dunes, amb el seu pubis i pit perfectament marcats per la llum del sol, irradiant… Tenen, però, a dintre seu la sed, els escurçons, la mort!
Rellegiu els fulls! I guaiteu si té el senyal, la marca… Malfieu-vos dels jocs!

* I Zoraida i jo, no fent cas de les vostres indicacions, benvolgut mestre, al bany tebi estant, jugàrem… Era un entreteniment cerimoniós, talment una dramatització, on cadascú feia el seu paper. Ella era una palometa que anava d'una flor a una altra, i jo -una part de mi-, era la flor. Posà les ales, acolorides i ben cuidades, als meus muscles. Va davallar molt lentament, jugant, per la tija del meu cos, fins trobar el pistil, que va empresonar de forma encisadora, sota l'aigua. "Seu al costat, seu al marbre de la vora", em digué, amb veu de papallona. Li vaig fer cas, i vaig eixir de l'aigua. Ella hi restà, dempeus, ben pròxima, arrimada a la flor, sense deixar-la. A poc a poc, mentre les potes davanteres de l'insecte en el qual s'havia transformat acariciaven allò que en davallava, va iniciar la dansa cercant el nèctar, tímidament, com si fa no fa: iniciant una libació, deixant anar, retirant-se. Fins que agafà la flor, amb un lleuger moviment de cap, amb els dos llavis arrodonits. Després, amb la part mitjana de la llengua, la va recórrer d'arrel a punta, de gaidó. Vaig notar un fort estremiment. "Si has començat el joc, acaba'l", li vaig dir. "Tranquil, senyor, que jo em sé el meu paper, el meu ofici… I si voleu, abella puc ser, a més de papallona!", em va respondre. "Continueu… no gosaré trair les intencions d'un insecte com tu". I em vaig abandonar. Ella continuava -no sé si ara era abella o papallona- xuclant amunt i avall, penetrant-li la flor a la boca, deixant-la estar i acaronant-la de nou, ara amb la llengua, adés amb els llavis, intensament, forta. Al temps, amb el cap dels dits, recorria indrets pròxims, protuberàncies externes… Jo restava quiet i hieràtic, com els lleons de la font d'aquell pati del palau llunyà que vaig visitar amb el meu pare, quan era menut. Extasiat, meravellat, immòbil; per no desfer l'encant del moment. A la fi, un sacseig frenètic. No es va aturar. Va rebre aquella dàdiva, mentre reia.

Potser aquesta siga la darrera nota. Em sent morir.
Guaiteu el senyal, benvolgut senyor i deixeble, en un d'aquells jocs que tanta gràcia us fan. I ensumeu-lo. I esguardeu-lo dels vostres ulls, a l'engonal dreta ,ben avall, com us he dit… Perquè d'acord amb la textura, l'aroma i el color, així seran els esdeveniments que us esperen.

* Em va dir, al bany calent: "El nou joc que us formule és el de la daina en zel. Jo, indefensa, ansiosa i perduda pel bosc, seré l'animalet, i aniré a quatre potes, i caminaré a gatameus pel jardí i pel palau. M'amagaré sota els arbres i m'aclucaré darrere els coixins de domàs. I vós sereu el mascle que ve a embolcallar-me. Preparada estarà la meua fenedura per rebre-vos". Jo cerque la daina i me la trobe. I quant se n'adona que l'he trobada, es meneja rítmicament d'avall cintura, mostrant-me allò que té entre les cuixes, semblants llavis oberts que inciten a una possessió continua…
Què voleu de mi, benvolgut mestre? No tinc armes, ni ganes, ni desig, per lluitar contra les seues propostes! Un cert tremolor enmig les cames i una veu que em canta al cap, m'ho impedeixen. He llegit el manuscrit, i pose Al·là per testimoni que intentaré seguir-ne les recomanacions i intentar trobar-li el senyal allò on està… Què més voldria jo! Veure-la oberta com bacora rebecada, i tenir els ulls i el nas ben a prop, per divisar i olorar l'empremta! Ara, en pensar i posar en ordre el cervell, me n'adone que estic cec i cegat per ella: la tinc quan i com ella vol; mai quan i com jo vull.
La recorde ara, al bell mig del jardí, a quatre potes tots dos, fent el segon joc de la daina, una nit amb poca llum de lluna. Quin encant superb, aquelles dues mitges esferes de carn insinuant la catifa central, tan sensible al tacte! Em va deixar llepar-li un lòbul d'una orella -ara no sé quina-; després el coll. Les meues mans van anar endavant, per atrapar-li els pits. Se'ls va cobrir amb els braços, amb torpesa. Em va semblar que un calfred la recorria, malgrat ser tèbia la nit. No obstant, un lleuger moviment de les natges em va fer intuir que continués. Vaig subjectar-la ben fort, flancs i cos. No deia res; cap moviment per la seua part: ni de rebuig ni d'acceptació. La vaig acaparar tota, a la fi. Amb l'aparell llest, vaig iniciar l'entrada en aquella vall encisadora, obrint camí. El que trobava era sedós, càlid, lubricat, perfecte,…
Ella començà a moure els malucs de forma cadenciosa, lentament primer; després, accelerant el ritme. Jo no sabia què fer amb les mans. Recorregueren l'esquena i anaren a cercar altres llocs: els costats, els cabells, la sina… Després tornaren a les natges, quan s'acostava ja el temps… "En què penseu, estimat?", em va demanar. "En nosaltres només", li vaig respondre. "Dins, ben a dintre; oh, senyor!". I guspirava, movent intensament aquelles glòries!
Una femella així, benvolgut mestre, cal que l'abandone? Només per un suposat senyal, que encara no he vist? Us faig promesa, per Al·là, d'investigar-lo ben prompte! I cada vegada estic més intrigat: la tindrà o no, aqueixa marca de la qual em parleu? Cas de posseir-la, de quin color serà? Rosa nacre o roig maduixa? Sereu el segon en saber-ho, mestre.


Comentaris

  • Reencarnació oriental![Ofensiu]
    Gica Casamare | 21-10-2005 | Valoració: 10

    Rnbonet t'hs amarat d'orientalisme sensual i amb una escriptura preciosa, molt ben treballada i buscada has construït un relat enorme!
    M'ha encantat com t'has reencarnat en contemporani de les Mil i un nits...
    I quina fel.lació!

  • Un altre triple (però aquest, al darrer segon i perdent de dos...)[Ofensiu]
    pivotatomic | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Jo, que tinc aquest estil tan directe i de dir a les coses pel seu nom, enverdeixo d'enveja sana quan descobreixo que una fel.lació es pot descriure d'una manera tan sensual i poètica com fas tu en aquest conte.

    Què puc dir-te que no t'hagi dit fins ara? Ho bordes, company!

  • si...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 22-05-2005 | Valoració: 10

    Brodat amb delicadesa i metafores insinuants, subtileses perfectes que evoquen tot i aixi imatges molt excitants i plenes d'un erotisme juganer i passional. M'agrada tambe l'originalitat de la correspondencia i que no sigui un context qualsevol. Molt treballat i excel.lent en transmetre el sentiment d'impotencia davant el plaer, malgrat els advertiments...

    Fabulos. Una abraçadassa!

    m

  • la valoració[Ofensiu]
    Lavínia | 20-05-2005 | Valoració: 10

    Ho sento, m'agrada posar-la. És per allò del ofici, s'entén, oi?

    (Que bé que escrius, rnbonet!!)

  • com t'agrada[Ofensiu]
    Lavínia | 20-05-2005

    assaborir la vida, rnbonet! El cos de la dona, Zoraida (un cos cadenciós "com de guitarra"), envoltada "d'un vel mig transparent" que enfolleix al protagonista de la història i que el compara amb el fuit de taronger (ets molt bon valencià) per allò de "sucós" tant que "se'n pot extraure mel" del pit que li ofereix, que ell pren tot "fent de nadó".

    No m'ho explico, rnbonet. Bé tu no, m'ho pots contestar, potser. És Ell, l'Alà qui té la resposta. Allà va:
    Ai Alà! ja permets a les teves filles que ofereixin llurs pits al hamman a qualsevol home?

    Com que no em contesta, perquè sóc una infidel empedreïda, sols et diré que m'ha agradat molt el relat i que fins avui divendres, xiquet, no l'he pogut llegir.

    Molts petons i fins a la propera.




  • quines ganes[Ofensiu]
    pèrdix | 20-05-2005

    m'han agafat unes ànsies insuportables d'ajudar-lo a buscar el senyal. No se'n sortirà, el punyeteru, condemnat a buscar i buscar...uf!, millor no pensar-hi..

    quina elegància, tu, això és erotisme pur , la majoria quan intentem posar-nos queiem en la pornografia més o menys grollera. Sembla mentida que, sense pràcticament dir res explicitament, puguis crear aquest deliciós desassosec a qui et llegeix.

    felicitats pel relat, m'ha encantat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!