Room service

mmm... és un poema senzill i simpàtic, dels que a mi m'agraden, amb petits detalls molt bons, amb una espècie de fil invisible que va unint cada vers fent el poema lleuger i amè. I això és tot jajajjaa!

Petons maca!

Jo crec que hi ha gent que no dóna la cara i s'ho mereix tot. I també gent que simplement prefereix amagar-se perquè ha trobat un petit tresor que a la gent del seu voltant li sembla insignificant. A mi, per exemple, m'agrada amagar-me i viure només amb l'esperit. Però crec que, en general, aquesta societat és molt poc permissible amb la gent que no s'atreveix a fer-se veure, i que molt sovint els que es deixen veure viuen d'un veritable idiotisme. Per culpa d'això, hi ha a cada moment milions de persones que sofreixen i que s'ho mereixen tot.

amb aquests mots senzills, només en aparença.

El més difícil és que sembli fàcil.

molt xuloooo!

gyps