Romàntica tardor

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Adéu-siau, exèrcits verds de fulles,
adéu-siau.

Haveu viscut la serenor
dels càlids mesos estivals.
Us haveu envernissat d'or
amb els raigs vius i sensuals
d'aquell sol que us feia l'ullet,
des de la posta, amb picardia.
L'estiu ja perd el seu esplet.
Els colors prenen harmonia
revestint les immenses valls.
Tot és nou. Tot és el mateix.
I no crec que siguin retalls;
es manté l'alzina i el teix,
i aquell verd clar de les pinedes.
Somiar... ¿Per què ens acalora
si durant les èpoques fredes
la nostra vista s'enarbora
amb aquests benignes colors?
Ni ella, gelosa primavera,
vesteix amb tantes abundors.
Per què és tan llarga l'espera?
¿Per què de nou em fas dir, quan t'allunyes,
blana i suau,
Adéu-siau, exèrcits grocs de fulles,
Adéu-siau?

7 d'octubre de 2001

Comentaris

  • Cursi?[Ofensiu]
    Llibre | 14-01-2005

    En el comentari de la introducció dius que potser el trobem una mica cursi. Per què? Les imatges que ens mostres són belles, no cursis. Les paraules que empres són triades, no gastades.

    Potser la temàtica és recurrent. Potser sí: però la humanitat és recurrent: sempre fem el mateix (néixer, créixer, morir).

    Una bonica romàntica tardor.

    Salut!

    LLIBRE

  • preciós[Ofensiu]
    mar - montse assens | 27-10-2004 | Valoració: 10

    m'agrada massa la primavera.

    i m'entristeix la tardor
    però amb aquesta nota de color
    la viuré d'altra manera

    sincerament,
    amb aquest poema
    m'acabes d'alegrar
    aquesta temporada trista

    gràcies pels teus poemes
    aquest és preciós