ROMANDRE EN SILENCI TAMBÉ ES FER POLITICA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
En ‘recomanaven’ no ‘fer política’, com si això fos possible, oí?. Fem política quan parlem i/o escrivim, però també, quan callem o tolerem.

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892 – Wiesbaden, 6 de març de 1984) va escriure :

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pugues protestar.

Recentment s’han endut al Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), i al Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), massa persones han callat, i callen

Han aplicat l’article 155 – seguint curiosament – l’iter que explicava la Trinca al seu CALIFA, i massa persones han callat, i callen

Els francesos han de viure a l’eterna vergonya d’haver lliurat – contravenint les lleis internacionals al Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) als sediciosos que havien derrocat la II República ( D’això van els delictes de sedició i rebel·lió ), i de lliurar als seus connacionals de religió jueva als alemanys perquè els assassinessin.

Els Alemanys s’entrenaven a Gernika i això afegit a l’holocaust és la seva perpetua vergonya.

Els Italians enviaven tropes a lluitar al costat dels sediciosos feixistes, practicaven el genocidi a Abissínia,.., aquesta és afegida a la col·laboració amb els alemanys la seva creu eterna.

La resta d’Europeus, callaven, callaven, i callaven, fins que va esclatar el conflicte mal anomenat III Guerra Mundial; avui continuen callant, callant i callant, aquesta és la seva contribució a la indignitat humana.

Les accions, i les omissions, tenen ens agradi o no, sentit polític.

Comentaris

  • Una anècdota a l'entorn d'aquest article d'opinió[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-11-2017

    El dia 3 de novembre vaig llegir aquest article d’opinió “Romandre en silenci també és fer política”, el vaig trobar de plantejament interessant i vaig comentar-lo.

    Avui, dia 9 de novembre, he vist a l’apartat “Últims comentats”, que aquest article tenia, a més a més del meu, dos comentaris més.
    Interessat per aquests nous comentaris, he anat directament a llegir-los. I la meva sorpresa ha estat majúscula quan m’he adonat que hi havia tres comentaris, però el meu, el del dia 3 de novembre “Oh, Europa!”, no hi era.

    Adonar-me’n i indignar-me ha estat una sola cosa. I com és costum en mi, he començat a qüestionar-me la situació: El meu comentari era ofensiu? Tan ofensiu com per esborrar-lo? Potser l’autor (Antonio Mora Vergés) és molt de pell fina i no li ha agradat gens el to o el contingut del meu comentari! Potser sí!

    Aleshores he tingut la idea d’anar a mirar la pàgina del meu perfil i comprovar si el comentari que havia fet el dia 3 de novembre hi era o no hi era. I sí, hi era, no havia estat esborrat.

    No entenia res de res.

    Però tot i no entendre res, el que tenia clar era que tornaria a fer el comentari.

    I així ho he fet. He fet un copiar i enganxar del comentari del 3 de novembre, l’he suavitzat una mica, per si de cas, i l’he penjat. I per alleugerir el meu mal estar hi he afegit una frase de protesta: “Però qui fa callar de manera silenciosa, també està fent política”.

    Però la veritable sorpresa l’he tingut després, quan m’he adonat que l’administrador, o responsable de penjar els treballs a relatsencatala, ha penjat “Romandre en silenci també és fer política” dues vegades.

    Nooooooooo! Només em faltava això. Si ja em costa entendre què carai passa al món, ara també s’hi afegeix relatsencatala? Nooooooooo!

  • Oh, Europa![Ofensiu]
    Jam Malson | 03-11-2017

    Dius molt bé: Qui calla o tolera també està fent política, una manera silenciosa de fer política.

    Però Europa és una altra cosa. Si d’alguna cosa va sobrada Europa, és de paraules i teoria (Bla, bla, bla i bla, bla, bla...). Ara bé, de pràctica, molt poca o quasi nul·la (Uf, quina feinada!).

    La Unió Europea és un Club d’Estats on la qüestió més important, i raó de ser, és defensar els interessos econòmics comuns dels estats membres. No ens enganyem, la raó fundacional de la Unió Europea no és pas humanitària, és econòmica. I sota el paraigües del gran Capital, els polítics europeus s’omplen la boca de grans paraules, de filosofia i d’humanitat (Bla, bla, bla i bla, bla, bla...), però després actuen amb el pragmatisme més clar i més dur.

    Per què Espanya va ingressar a la Unió Europea, per humanitat?

    Europa és el somni d’uns quants capitalistes que, com sempre fan, vesteixen d’ideal humanitari allò que és pura cobdícia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6008 Relats

608 Comentaris

3126556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com