ROMANDRE EN SILENCI TAMBÉ ES FER POLITICA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
En ‘recomanaven’ no ‘fer política’, com si això fos possible, oí?. Fem política quan parlem i/o escrivim, però també, quan callem o tolerem.

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892 – Wiesbaden, 6 de març de 1984) va escriure :

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pugues protestar.

Recentment s’han endut al Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), i al Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), massa persones han callat, i callen

Han aplicat l’article 155 – seguint curiosament – l’iter que explicava la Trinca al seu CALIFA, i massa persones han callat, i callen

Els francesos han de viure a l’eterna vergonya d’haver lliurat – contravenint les lleis internacionals al Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) als sediciosos que havien derrocat la II República ( D’això van els delictes de sedició i rebel·lió ), i de lliurar als seus connacionals de religió jueva als alemanys perquè els assassinessin.

Els Alemanys s’entrenaven a Gernika i això afegit a l’holocaust és la seva perpetua vergonya.

Els Italians enviaven tropes a lluitar al costat dels sediciosos feixistes, practicaven el genocidi a Abissínia,.., aquesta és afegida a la col·laboració amb els alemanys la seva creu eterna.

La resta d’Europeus, callaven, callaven, i callaven, fins que va esclatar el conflicte mal anomenat III Guerra Mundial; avui continuen callant, callant i callant, aquesta és la seva contribució a la indignitat humana.

Les accions, i les omissions, tenen ens agradi o no, sentit polític.

Comentaris

  • Una anècdota a l'entorn d'aquest article d'opinió[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-11-2017

    El dia 3 de novembre vaig llegir aquest article d’opinió “Romandre en silenci també és fer política”, el vaig trobar de plantejament interessant i vaig comentar-lo.

    Avui, dia 9 de novembre, he vist a l’apartat “Últims comentats”, que aquest article tenia, a més a més del meu, dos comentaris més.
    Interessat per aquests nous comentaris, he anat directament a llegir-los. I la meva sorpresa ha estat majúscula quan m’he adonat que hi havia tres comentaris, però el meu, el del dia 3 de novembre “Oh, Europa!”, no hi era.

    Adonar-me’n i indignar-me ha estat una sola cosa. I com és costum en mi, he començat a qüestionar-me la situació: El meu comentari era ofensiu? Tan ofensiu com per esborrar-lo? Potser l’autor (Antonio Mora Vergés) és molt de pell fina i no li ha agradat gens el to o el contingut del meu comentari! Potser sí!

    Aleshores he tingut l'idea d’anar a mirar la pàgina del meu perfil i comprovar si el comentari que havia fet el dia 3 de novembre hi era o no hi era. I sí, hi era, no havia estat esborrat.

    No entenia res de res.

    Però tot i no entendre res, el que tenia clar era que tornaria a fer el comentari.

    I així ho he fet. He fet un copiar i enganxar del comentari del 3 de novembre, l’he suavitzat una mica, per si de cas, i l’he penjat. I per alleugerir el meu mal estar hi he afegit una frase de protesta: “Però qui fa callar de manera silenciosa, també està fent política”.

    Però la veritable sorpresa l’he tingut després, quan m’he adonat que l’administrador, o responsable de penjar els treballs a relatsencatala, ha penjat “Romandre en silenci també és fer política” dues vegades.

    Nooooooooo! Només em faltava això. Si ja em costa entendre què carai passa al món, ara també s’hi afegeix relatsencatala? Nooooooooo!

  • I qui fa callar, també fa política[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-11-2017

    Dius molt bé: Qui calla o tolera també està fent política, una manera silenciosa de fer política. Però qui fa callar de manera silenciosa, també està fent política.

    Però Europa és tota una altra cosa. Si d’alguna cosa va sobrada Europa, és de paraules i teoria (Bla, bla, bla i bla, bla, bla...). Ara bé, de pràctica, molt poca o quasi nul·la (Uf, quina feinada!).

    Europa s'ha convertit en un Club d’Estats on la qüestió més important, i raó de ser, és defensar els interessos econòmics comuns dels estats membres. No ens enganyem, la raó fundacional de la Unió Europea no és pas humanitària, és econòmica. I sota el paraigua del gran Capital, molts dels polítics europeus s’omplen la boca de grans paraules, de filosofia i d’humanitat (Bla, bla, bla i bla, bla, bla...), però després actuen amb el pragmatisme més clar i més dur.

    Per què Espanya va ingressar a la Unió Europea, per humanitat?

  • Reflexió oportuna[Ofensiu]
    Swoojh | 08-11-2017 | Valoració: 10

    Felicitats Antoni,
    no podía ser més oportuna la teva reflexió ni millor escollit l'escrit de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller. Li penso donar tota la difusió que pugui perquè al final el que sempre passa és el que ell diu.
    Enhorabona de nou!

  • Indignitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2017 | Valoració: 10

    Felicitats Antoni per aquesta reflexió tan acurada i precisa. Més enllà dels teus articles geogràfics, aquesta opinió cal emmarcar-la. Els silencis actuals fan molta pena i ara, davant la imposició d'unes eleccions, ja no es parla de presos sinó de llistes electorals i partidisme. Ja hi tornem! Una forta abraçada i que tinguem sort.

    Aleix

  • De vegades no callem[Ofensiu]
    aleshores | 02-11-2017

    Algunes vegades no callem, com per exemple 1-O!
    Però la lluita serà llarga.
    Tenen una gran habilitat en la mentida sostinguda amb rostre impertèrrit.
    A veure si tornen a perdre les eleccions i han de començar a plegar veles.
    L'any passat per aquest temps, van anar a detenir a la Montse Venturós, alcaldessa de Berga i vaig escriure "Soraieta la ninasesina de hallowen"
    Reconec que no m'esperava aquesta reacció repressiva, amb desenes d'anys demanats als polítics, per organitzar un referèndum com a Escòcia i amb un exercit de lletrats inventant delictes a la velocitat de la llum. Invenció per agafar d'hostatges als jordis.
    Crec que no podem baixar el braços i menys oblidar aquests fets que són gravíssims (recordem les batusses de 1-O.
    S'ha demostrat que no es pot arribar a un règim democràtic amb gent nacionalcatòlica que no va voler votar la constitució que ara diu defensar.
    Recordem la seva xenofòbia, no ja l'actual, sinó de quan van recollir signatures contra el pobre estatut de 2006 (Pobre estatut, pobre estatut!, deien a Polònia)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6008 Relats

608 Comentaris

3126556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com