rodes, cotxes, fars

Un relat de: llu6na6












I entre els dits l'aigua fuig, escolant-se pels ulls
de fars, cotxes, rodes, que atropellen i escapen.

Vermell de tants semàfors que sagna, frena i crida,
la gent com un exèrcit a punt per la batalla.

Façanes gegantines dels mil ulls que desperten.
Tanca-obre portes, boques. Soroll de passos, veus
d'ascensors puja-baixa.

Les mans que s'entrellacen, els llavis que s'aturen
damunt d'uns altres llavis. L'espurna que s'encén
de l'amor que s'apaga en la ciutat que crema

de gel i indiferència. Set que impulsa i ofega
camins fulgents del dia que gemegós s'acreix.

Comentaris

  • positivitzar[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-03-2006 | Valoració: 9

    si. una ciutat al matí a l'hora d'anar a treballar pot resultar un infern de tensió feixuga, sobretot psíquicament. però si et planteges el dia amb positivitat i et fas els teus racons de temps i l'estona de treball agradable, pot ser un bon matí. pensa que el sol brilla per tu, i si el cel és ennuvolat, la terra treballa per tu. només cal buscar el plaer dins teu, i llavors, si es dóna la possibilitat (que la majoria de vegades es dóna) compartir-lo amb els altres

    una abraçada molt forta

    sergi

  • un bombardeig d'imatges i sensacions...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-03-2006

    Has copsat el moviment vertiginós que llisca pel cos de la ciutat i per moltes cares sense rostre que corren i lluiten amb el implacable rellotge.
    Somnis en els ulls aparentment absents que esquivant el trànsit i el soroll recorren mentalment indrets forjats pels pensaments que fugen i rodolen.
    A pas lleuger, neguitejant amb el vermell dels semàfors que s'eternitza. Un embat cos a cos amb la indiferència i la solitud, un bellugueig constant dins de tantes multituts que passen lleugeres i aïllades en el seu propi món.

    Metàfores que ens porten de la mà i ens deixen sentir el batec que repica accelerat i angoixant...

    Felicitats; un poema molt ben treballat!

    Calmosos petons!

  • El brogit de la gran ciutat...[Ofensiu]
    brideshead | 14-03-2006

    quan moren la foscor i la tranquil·litat de la nit, i en apressem a viure el nou dia sense pausa, amb la mateixa dèria d'un soldat per guanyar la batalla...

    "...
    Vermell de tants semàfors que sagna, frena i crida,
    la gent com un exèrcit a punt per la batalla.
    ..."

    La vermellor del semàfor, com a símbol del crit que surt de la nostra gola quan, extenuats, torna a fer-se de nit i deixem reposar el cos. No hem guanyat la batalla.... i demà en començarem una altra.

    M'ha agradat el teu poema, llu6na6. És original la forma i les expressions curtes que has fet servir per aconseguir aquest brogit que et deia al començament i que a mi m'has transmès d'una manera perfecta i rotunda.

    Felicitats i una abraçada!

  • Veure-ho tot a càmera ràpida[Ofensiu]
    angie | 13-03-2006

    És el que m'ha transmés el teu poema...
    Les guspires salten pel cúmul de moviments, de sorolls, d'emocions, i s'adormen amb la progressió d'un nou canvi mancat de quietud.

    Molt rebé!

    angie

  • jaumesb | 13-03-2006 | Valoració: 10

    canvia a ciutat
    un noguer que brota o un seminari d'investigació poètica, on és la poesia? en el vermell del semàfor o en el nostre cor
    molta sort i moltes gràcies

  • Apa, apa![Ofensiu]
    cassigall blau | 10-03-2006 | Valoració: 10

    Quina fardada, eh?

    Una abraçada

    pere

  • Quina joia![Ofensiu]
    Bruixot | 10-03-2006

    Sí, quina joia,
    veure amb els teus ulls,
    els dies que comencen,
    les mans que s'entrellacen,
    l'espurna que s'encén,
    la set que ens impulsa
    a cercar entre les presses
    de tants semàfors que sagnen...
    un moment de vida
    sense enganys.

    Gràcies pels teus poemes.

    Gràcies per compartir-los amb nosaltres.

    Bruixot

Valoració mitja: 9.67