Cercador
rodes, cotxes, fars
Un relat de: llu6na6I entre els dits l'aigua fuig, escolant-se pels ulls
de fars, cotxes, rodes, que atropellen i escapen.
Vermell de tants semàfors que sagna, frena i crida,
la gent com un exèrcit a punt per la batalla.
Façanes gegantines dels mil ulls que desperten.
Tanca-obre portes, boques. Soroll de passos, veus
d'ascensors puja-baixa.
Les mans que s'entrellacen, els llavis que s'aturen
damunt d'uns altres llavis. L'espurna que s'encén
de l'amor que s'apaga en la ciutat que crema
de gel i indiferència. Set que impulsa i ofega
camins fulgents del dia que gemegós s'acreix.
Comentaris
-
positivitzar[Ofensiu]Bonhomia | 17-03-2006 | Valoració: 9
si. una ciutat al matí a l'hora d'anar a treballar pot resultar un infern de tensió feixuga, sobretot psíquicament. però si et planteges el dia amb positivitat i et fas els teus racons de temps i l'estona de treball agradable, pot ser un bon matí. pensa que el sol brilla per tu, i si el cel és ennuvolat, la terra treballa per tu. només cal buscar el plaer dins teu, i llavors, si es dóna la possibilitat (que la majoria de vegades es dóna) compartir-lo amb els altres
una abraçada molt forta
sergi -
un bombardeig d'imatges i sensacions...[Ofensiu]ROSASP | 14-03-2006
Has copsat el moviment vertiginós que llisca pel cos de la ciutat i per moltes cares sense rostre que corren i lluiten amb el implacable rellotge.
Somnis en els ulls aparentment absents que esquivant el trànsit i el soroll recorren mentalment indrets forjats pels pensaments que fugen i rodolen.
A pas lleuger, neguitejant amb el vermell dels semàfors que s'eternitza. Un embat cos a cos amb la indiferència i la solitud, un bellugueig constant dins de tantes multituts que passen lleugeres i aïllades en el seu propi món.
Metàfores que ens porten de la mà i ens deixen sentir el batec que repica accelerat i angoixant...
Felicitats; un poema molt ben treballat!
Calmosos petons!
-
El brogit de la gran ciutat...[Ofensiu]brideshead | 14-03-2006
quan moren la foscor i la tranquil·litat de la nit, i en apressem a viure el nou dia sense pausa, amb la mateixa dèria d'un soldat per guanyar la batalla...
"...
Vermell de tants semàfors que sagna, frena i crida,
la gent com un exèrcit a punt per la batalla.
..."
La vermellor del semàfor, com a símbol del crit que surt de la nostra gola quan, extenuats, torna a fer-se de nit i deixem reposar el cos. No hem guanyat la batalla.... i demà en començarem una altra.
M'ha agradat el teu poema, llu6na6. És original la forma i les expressions curtes que has fet servir per aconseguir aquest brogit que et deia al començament i que a mi m'has transmès d'una manera perfecta i rotunda.
Felicitats i una abraçada!
-
Veure-ho tot a càmera ràpida[Ofensiu]angie | 13-03-2006
És el que m'ha transmés el teu poema...
Les guspires salten pel cúmul de moviments, de sorolls, d'emocions, i s'adormen amb la progressió d'un nou canvi mancat de quietud.
Molt rebé!
angie -
tot [Ofensiu]jaumesb | 13-03-2006 | Valoració: 10
canvia a ciutat
un noguer que brota o un seminari d'investigació poètica, on és la poesia? en el vermell del semàfor o en el nostre cor
molta sort i moltes gràcies -
Apa, apa![Ofensiu]cassigall blau | 10-03-2006 | Valoració: 10
Quina fardada, eh?
Una abraçada
pere -
Quina joia![Ofensiu]Bruixot | 10-03-2006
Sí, quina joia,
veure amb els teus ulls,
els dies que comencen,
les mans que s'entrellacen,
l'espurna que s'encén,
la set que ens impulsa
a cercar entre les presses
de tants semàfors que sagnen...
un moment de vida
sense enganys.
Gràcies pels teus poemes.
Gràcies per compartir-los amb nosaltres.
Bruixot
Valoració mitja: 9.67