Rodejar-se de felicitat

Ser egoista és inevitable. Sempre hi haurà algú privilegiat a la teva vida; com també coses, aficions, músiques.
I ningú, absolutament ningú, pot estar a tot arreu al mateix temps. I per això, quan els temps de dues persones no coincideixen, poden sortir els desenganys. Et trobes que una persona que pensaves que sempre t'entendria i no et jutjaria, no és com et pensaves. Però les decepcions formen part del camí de la vida, fan que t'estanquis durant un temps, però després et tornes a aixecar, perquè sempre tens algú al costat que t'ajuda, encara que a vegades no el valorem com l'hauríem de valorar.
Cada vegada veig més clar que les persones més importants de la teva vida són les que et volen el bé, sempre. I sempre voldran que estiguis bé. I si et veuen malament, t'ajudaran. Les que no facin això, ja saps que no són tan importants per tu.
Amics, coneguts. Molta gent fa servir la paraula "amic" per referir-se a la gent que l'envolta. Però, realment són els seus amics o amigues? Potser molta gent s'hauria de plantejar qui realment té com a amic o amiga. Si pogués, faria que tot el món fes una llista amb la gent que l'envolta i després subratllés les persones que l'han ajudat quan ha estat malament, que li han vist la infelicitat en els seus ulls, o que simplement mai l'han fet sentir malament. Perquè un amic o amiga et coneix i sap els teus punts febles. I mai, MAI, et farà sentir inferior a ell o ella, amb males intencions. Un amic no et tractarà com si fossis menys que ell. Un amic t'estima i vol que et sentis bé al seu costat. No et negarà mai una paraula ni una abraçada. I per sobre de tot, s'interessarà pel que li expliquis, per la teva vida, t'escoltarà.
Tenint tot això clar, els amics també es veuen clars. No necessito la gent que no m'omple, per tant no la vull. No necessito la gent que em critica, per tant no la vull. No necessito gent buida, per tant no la vull. Vull la gent que m'estimo, que necessito. I així, seré feliç. Un vell proverbi diu: "rodeja‘t només de la gent que et fa feliç i seràs feliç." I és ben cert. Quan passes molta estona amb gent que et fa mal, que només et mareja la ment, acabes amb mal de cap, i de cor. Et sents aixafada i sense forces. Perquè ningú t'ha transmès la seva energia. Perquè ningú t'ha mostrat la seva ànima, neta i sincera. I això és dolent, molt dolent. Una persona amb moltes ganes de viure i de compartir moments brillants, no pot estar amb gent que no li regali energia, perquè llavors aquella persona perd les forces per regalar la seva i intercanviar-me-la per altres que l'omplin.
I costa molt tornar a ser qui eres, a sentir-te viva i forta. Però qui s'ho mereix, ho aconsegueix. Sempre.