Roda, roda, roda!

Un relat de: Ivan Bonache
- Roda, roda, roda! – Clamaven tots a l’uníson i l’ampolla rodava i rodava fins que s’aturava fent que girador i assenyalat passessin cinc minuts al cel.

Per a molts era la primera vegada: el primer sospir encès de desig, la primera carícia, el primer petó. A fora les rialles dels amics fent broma i dient burrades.

Però quan la porta es va obrir i en Joan i en Marc van sortir de l’armari agafats de la mà tots van callar i se’ls van quedar mirant.

La vida els va passar per davant dels ulls; el futur va trontollar durant un segon angoixós i etern. Què més dóna, encara que ho signifiqui tot, no hi ha marxa enrere.

En Roger, molt seriós, va donar un pas endavant i va mirar al seu millor amic als ulls dient-li fluixet:

- Ja ho sabia.

Tots van esclafir a riure i els van abraçar bojos d’alegria. Van seure de nou i l’ampolla va tornar a girar.

- Roda, roda, roda!!!

Comentaris

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2015 | Valoració: 10

    M'encanta

  • Fantàstic![Ofensiu]

    L'ambient d'acceptació indiferent per l'homosexualitat que planteges malauradament crec que avui en dia encara és quelcom utòpic, i per tant, potser aquest relat s'hauria d'incloure més aviat a la ciència-ficció. Tanmateix, a poc a poc s'aniran perdent els complexos i acabarà essent possible aquesta escena. Un relat fantàstic, concís però contundent. Moltes felicitats pel relat!
    edgar