Roda el món i torna al Born

En Ramon ha encetat el ritual de cada diumenge després de dinar: cafè, copa i havà. I encara millor el que segueix, ben acomodat a la butaca: lectura de la columna d'en Jim Cusó, el seu periodista preferit, resolució del problema d'escacs diari i becaineta reparadora que el deixa com nou. Sense més prolegòmens, enceta el breu relat que sempre li suggereix alguna cosa.

En Corderoure és un rei com cal: imposant, just i guerrer. Fent honor al seu darrer atribut, mana al conseller i mà dreta en els assumptes d'Estat, Duc de Torregrossa, que comuniqui a la seva Dama el que fa temps que li volta per la coroneta:
- Anuncieu a Plaerdemavida que marxem de campanya, que no hi ha com unes quantes estomacades per combatre l'avorriment d'un reialme més ensopit que un mussol.
El Duc de Torregrossa creua rabent les sales del castell amb terra escaquejat i torna a rebre un encàrrec de part de la reina:
- I quines ganes d'embolicar la troca! Senyor Duc, digueu a Nostramo i senyor que necessito un parell de dies per a fer els baguls, que això d'anar-se'n de batalla duu molts malts de cap -. I temps li falta per a contactar amb el seu confessor, mossèn Arcdesantmartí.
- Monsenyor, confessió! Marxo a la guerra i no voldria caure en mans de l'enemic sense haver redimit els meus pecats, especialment els que ens pertoquen, tu ja m'entens… - i fa una caiguda d'ulls provocadora que torna a fer que es perdi la verticalitat del caient de la sotana.
- Plaerdemavida, no heu de patir, jo us perdono en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i anem per feina, que si heu d'endur-vos totes les vostres polvoreres, no hi ha de faltar el meu polvet tan santet - i ensenya unes dents massa llargues però que fan joc amb un maliciós somriure de conill.
Després d'acomplir amb el seu deure de pietat terrenal malentesa, mossèn Arcdesantmartí surt de la cambra al·legant deures de comunitat indefugibles ara que s'acosta la guerra. Corre a trobar-se amb el cavaller Carallot del Llot, amb qui manté una relació flamígera que, cas de ser descoberta, els menaria a una foguera més flamígera encara.
- Ai, genet que tot ho cavalques! Tant de bo que el rei t'esculli per a guardar el castell en la seva absència, que passaríem uns dies d'allò més llicenciosos… Faré els possibles perquè així sigui, que la meva Dama marxa i gaudiríem d'un fornici sense armistici. Has de cancel·lar tots els teus compromisos, et vull per a mí i només per a mi! - crida amb una veueta de qui administra els olis que salven l'ànima i els que la condemnen.
En Carallot del Llot, sempre obedient a espases i calzes, crida al seu escuder i li dóna la bona nova:
- Epaminondes, els propers dies quedes alliberat dels meus ensenyaments per esdevenir cavaller, que es prepara una guerra atabaladora. A partir d'ara, desa l'escut i el tatano, que ja en tindrem un fart amb les batalletes que ens contaran els de la reraguarda.
El vailet, eixerit com una mostela, fa cridar el Duc de Torregrossa:
- Digues al meu avi, o sigui el teu rei, que si vol anar de cacera, que la setmana vinent no tinc classe i fa molt de temps que no l'empaito amb un arc i fletxes.
- Infant de Déu, quina sortida! Que no t'han dit que el rei ha decidit d'engegar un conflicte bèl·lic? - s'exclama amb les mans al cap.
- Ho faràs o començo a bramar i t'acuso? - el talla amb to impertinent.
Efectivament, el rei va sospesar el cas i va decidir que no hi feia res d'ajornar les batusses, que feia temps que no sortia de cacera amb el seu nét i que li feia gràcia. Conseqüentment, etzibà a en Torregrosssa:
- Conseller, anul·leu els preparatius militars, me'n vaig de cacera amb el meu nét.
L'assabentada Plaerdemavida s'afanya per contactar Arcdesantmartí, per donar-li la bona notícia, que podrien continuar veient-se de genollons tant al confessionari com a d'altes racons (quins collons…).
El mossèn reaccionà prest al canvi sobtat:
- Amic i amat Carallot del Llot, tornem al racó fosc de l'armari, que la guerra es fa esperar i la nostra flama ha de seguir cremant en somort.
Davant d'això, el cavaller crida Epaminondes i li diu que del que havien quedat, res de res, que les vacances ja les farà la setmana blanca del febrer, que ara no toca i que comenci a ensellar l'euga.
Epaminondes s'adreça al Duc missatger amb to queixós:
- Vaja, s'ha girat la truita i ja torno a estar ocupat. Digues a l'avi que ja caçarem més endavant, que el cavaller em reclama i no puc faltar-hi.
En Corderoure, en assabentar-se per en Torregrossa de les noves intencions del seu nét, s'encongeix d'espatlles (és fa gran, ja tot se li'n fot) i li diu:
- Vés i digues a Plaerdemavida que els tambors de guerra tornen a sonar, que baixi baguls i tendes, que ara sí que estrenaré l'estandard de disseny del meu mariscal.
I la roda dels disbarats gira que gira, ara sí, ara no, fins que el senyor Duc, després de comunicar al seu monarca per tercera vegada que el seu nét volia anar de cacera, sentencià abans de sentir el penjaments reials: taules per repetició de la posició o d'aquí no en sortim!

I així acaba l'enginyós relat que, qui sap si potser pels noms dels seus protagonistes, l'adreça al problema d'escacs més engrescat que mai,amb ganes de moure reis i torres i cavalls i alfils.
Disposa les peces sobre l'escaquer. Per les blanques: Ra1, Db3, Ab1, Cg5, a2, b2, d6; per les negres: Re8, Ta8, Th8, Ag2, a6, a7, c6, d7, f3, f4, f5, g6. Observa detingudament la posició i li ve una primera idea al cap: 1. Dc3 per dirigir-se a Dxh8 mat o bé Df6 i De7 mat. No obstant, les negres ho tenen fàcil de neutralitzar les amenaces, enrocant-se llarg o curt eludeixen la derrota imminent. Prova una alternativa mitjançant 1. Df7+ Rd8 2. Ce6+. Però el rei es fa escàpol amb 2….Rc8! i després de 3. Cc5 Td8 4. Ad3 Af1! el mat que busca és cada vegada més a prop (per exemple 5. Axf1 Tb8 6. Axa6+ Tb7 7. Db3 Te8 8. Dxb7+ Rd8 9.Dxd7 mat). També es podria fer primer 1. Ad3, que amenaça 2. Df7+ Rd8 3. Ce6+ Rc8 4. Axa6+, però les negres poden impedir l'avenç de l'alfil amb la senzilla 1….Th1+. No obstant, les negres han pagat un preu per assolir aquest objectiu: ja no poden fer l'enroc curt. Si el que hom pretén ara és evitar l'enroc llarg, en aquest cas la primera pensada Dc3 podria funcionar. Aleshores comença a veure la llum: 1. Db7!! (1…..0-0? 2. Dxd7 i mat en dos). Les negres només poden jugar 1….Td8. Després segueix 2. Db3! Ta8 per a facilitar al rei negre la fugida després de Df7+. Ha aconseguit el seu propòsit, les negres ja no poden enrocar llarg. Ara, com ja ha rumiat abans, la maniobra amb l'alfil és per evitar també l'enroc curt. 3. Ad3 Th1+ 4. Ab1 Th8 per evitar el mat a g8. Ara bé, després d'aquestes jugades ha passat quelcom increïble: les peces tornen a ser a les seves posicions de partida! Mirem-ho amb deteniment: les posicions inicial i la que tenim ara només semblen iguals, es diferencien en les possibilitats de les negres. En la posició inicial els dos enrocs són encara factibles per a les negres, però després de la segona jugada negra només poden fer l'enroc curt i després de la quarta aquest ja tampoc serà possible. Fa memòria i s'adona que les negres haurien pogut reclamar taules per repetició de la posició tres vegades després de la 4ª jugada 4….Th8 atenent a una normativa antiga. Però en Ramon consulta el nou reglament, que resa: dues posicions valen el mateix no solament si és la tercera vegada que li toca jugar al mateix jugador i les peces de tot tipus i color es troben ocupant les mateixes caselles, sinó que les possibilitats de moviment de les peces d'ambdós jugadors són iguals. En el problema, el dret a enrocar ha canviat de manera definitiva després de la jugada 4ª de les negres, ja no el poden fer ni curt ni llarg i, per tant, no són taules. Malgrat que totes les peces estiguin en les seves posicions de sortida, les blanques han avançat visiblement per a guanyar la partida, ja poden executar el pla previst: 5. Dc3 Th7 6. Df6 Tg7 (sinó segueix 7. Cxh7) 7. Dxg7 amb mat a la següent mitjançant Dg8.
Ha quedat tan parat amb l'íntima relació entre la lectura del relat i el problema del diari que no sent el que li diu la seva dona:
- Ramon, que ens començarà la pel·lícula! Que és la tercera vegada que et crido per a què et llevis de la becaina! - li remuga convençuda que no la responia perquè el seu marit es trobava en mans de Morfeu.
- Quina has triat per anar a veure? - intentant d'apagar el foc abans no s'estengui. Un relat massa llarg i un problema subtil l'han deixat sense poder fer el son.
- "El dia de la marmota", d'un paio que es veu que cada dia que es lleva li passa el mateix, com si estigués atrapat en el temps, si no ho entès malament - inconscient de la bomba que acaba de deixar anar.
En Ramon recolza el cap a la butaca i s'estira un xic. Fa un intent de relaxar-se, debades. Està blanc, es troba marejat, com si formés part d'una avioneta en caiguda lliure executant un looping sense fi.

llpages

Dedicat a Petrovic, autor de l'exquisit problema l'any 1960.