Cercador
Rock and Roll Music
Un relat de: BonhomiaGuitarres distorsionades,
albades de ressaca,
ànimes personificades
amb el so del rock'n'roll.
Bambes gastades,
sonates que maten,
clares per fer muntanyes,
iaies vestides de dol.
La nòvia apassionada
del cor se m'escapava,
i quan jo vaig deixar-la
la cocaïna em donà consol.
I ara que sóc gran,
sense sostre en cap lloc,
el fred em matxaca:
vagabund de mitja tarda.
Comentaris
-
Si!![Ofensiu]jordiclusella | 03-05-2006 | Valoració: 10
Llarga vida al rocanrol i al poemes que en fan homenatge!!!
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515307 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA