Roca fràgil

Un relat de: Eriverd
Roca que tu eres! I en sorra et convertires!
Rígida i esquerpa, seus enorgullida.
Des del cim rocós, arrogant em mires.
I de cop tan fràgil i descantellada,
al corriol, plorosa...com tu li sospires!

Rodolant en sort, tu t'arrossegares!
Prou envalentida, i ara de fugida.
I d'arrodonida, dòcil que et tornares.
Tot esmicolant-te, vas fer-te polida.
I ara que t'estoves, fores endurida!

Pedra madurada, humus de les terres.
De Minerva filla, com el mineral t'ensorres.
Cristall envellit, quant endins t'enterres!
Grànul endolcit, que entre els dits t'escorres.
Per demà reneixis, infinita en sorres!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: