Roca de Sorra

Un relat de: Noè Reverter Segarra
En un bosc
per la Lluna,
més fosc.

Enmig, la duna
dins el llac,
el reflex veu.

D'una ombra
amb peus per mans
i mà per peu.

No és diferent a la diferència,
ell és diferent,
com més a la vora
cada cop més fora,

amb les corpulents roques,
mortes per ser-hi.

Amb ulls a l'inrevés
veu que no veu res,
però amb llop per banda
veu el que desitja sentir.

És realitat d'una irrealitat
dels somnis d'un despert.

Que no és, ni viu ni mort,
és en un camí, amb infinit destí.


Comentaris

  • Noè Reverter Segarra | 29-03-2014 | Valoració: 10

    sobretot de simbolismes, és el que més caracteritza aquest poema crec jo, tot el poema és un símbol de fet.

  • Per dir que no saps escriure deu ni do!![Ofensiu]
    Eloi Miró | 29-03-2014

    Trobo que és una poesia arrebossada de màgia, de senzillesa i de simbolismes.
    Salutacions i molt de gust Noè.
    Eloi

  • Un cercle[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 20-03-2014 | Valoració: 10

    amb moltes linies pel mig per poder triar el teu camí particular.

  • Molt bé Noé[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 20-03-2014 | Valoració: 10

    Un joc de paraules i conceptes contradictoris. Però al final un camí amb un destí infinit.... el cercle.

    Estem d'acord?

    Jordi

l´Autor

Noè Reverter Segarra

24 Relats

41 Comentaris

21953 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
No en tinc ni idea d'escriure,
i escric.
No en tinc ni idea de música,
i componc.
No en tinc ni idea de la vida,
i visc.
(Noè R.S.)