ROC, EL PINGÜÍ

Un relat de: RoserBG
En Roc era un pingüí espavilat i curiós que vivia en un racó del Pol nord, entre neu i gel d'un blanc brillant i preciós.

Un dia, en Roc va sentir una balena blava que explicava a un ós polar els seus viatges oceà enllà, on el món, li deia, no era blanc sinó de molts colors. En Roc va quedar ben sorprès. I, curiós com era, va decidir marxar del Pol nord a descobrir què eren els colors que pintaven el món.

Camina que caminaràs, en Roc, el pingüí, va arribar a la selva. Allà va quedar meravellat d'aquell bosc immens, ple d'arbres de fulles enormes, totes elles pintades de mil tons de color verd.

S'hi hauria quedat a viure, però estava massa acostumat al silenci del Pol i a la selva els animals que hi vivien feien molt de xivarri! Així que va decidir continuar el seu viatge a la recerca de més colors.

I va arribar a un mar que era ben diferent del que ell coneixia. Tenia les aigües de tots els blaus més bonics i, entre les ones calmades, en Roc va poder nedar i deixar-se acaronar per les mil tonalitats blavoses.

Però un pingüí no pot viure en aigües tan càlides, així que, un cop reposat, va continuar el seu viatge.

El camí feia molta pujada, però en Roc era molt valent i no va defallir fins a arribar a dalt de tot del cràter del volcà. Quan va mirar a dins, el cor li va fer un salt. Era com un mar vermell i espès, que bullia i treia fum. La lava, d'un roig intens, formava rius que s'escorrien muntanya avall i dibuixaven camins ataronjats entre les roques. Però allà dalt, la calor era tan insuportable que en Roc va haver de marxar a corre-cuita!


I va arribar al desert. Cansat de tant caminar, va seure damunt la sorra i va contemplar aquell paisatge tan groc i tan llis. Va intentar patinar baixant per una duna, com ho feia sobre la neu, però les potetes se li van enfonsar en la sorra càlida. Una llàgrima d'enyorança li va mullar el bec; trobava a faltar els seus amics i les nits gelades del pol! Així que va decidir emprendre el camí de tornada.

Quan va arribar tots els pingüins volien que els expliqués coses del seu viatge i ell se sentia feliç. Però quan el van deixar sol en Roc es va sentir trist. Havia tornat sense el munt de colors que havia conegut. Si almenys se n'hagués pogut emportar un polsim de cada un...

Va agafar una bola de neu i, capmoix, va observar-la, enyorat. Aleshores, un raig de sol la va il·luminar de ple i en Roc va veure, reflectit en la seva blancor, tots els colors que havia conegut.

I aleshores va comprendre el secret més ben guardat: darrere el blanc més pur, s'hi amaguen tots els colors del món!

I a partir d'aquell dia, quan mirava aquell paisatge tan blanc, se sentia el pingüí més feliç i afortunat de la terra perquè sabia que, cada matí, els mils colors del món li somreien amagats.

Comentaris

  • Pen gwyn.[Ofensiu]
    Nil | 16-09-2018 | Valoració: 10

    Un conte molt emotiu, distret, màgic, entretingut i sobretot alliçonador. Per cert sàvies que el mot "Pingüí" és d'origen celtic? "Pen gwyn" vol dir " cap-blanc, tant en còrnic, com en gal·lès o bretó. Totes tres llengües germanes. És veu que va ésser un home còrnic el primer en besllumar un d'aquests simpàtics i "entrajats" animals.
    Ah! tinc un poema publicat aquí, a Relats en català, MENHIRS, escrit en català i traduït al Còrnic. Potser, jo diria gairebé segur, el primer poema que s'hagi traduït mai, del català, a aquesta llengua celta.Salut, Nil.






Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: