Robert Rastapopoulos: una biografia "real" en forma de "relat enciclopèdic". Per als amants de la maldat i el crim, ha ha ha...

Benvolguts relataires, ara us mostraré un relat una mica diferent de l'habitual en els relats d'aquesta web.

Aquest relat (escrit de forma una mica enciclopèdia, i publicat originalment en la web "El Tupé del filòsof", web que recentment té el nou nom de "El Tupé del periodista" i web que espero tornar aviat a penjar en la web, doncs ara estem fent reparacions), aquest relat en qüestió que ara ens toca no és pas sobre la vida de ningun heroi, sinó sobre la vida d'un malvat. I no em refereixo a l'Armando el pocavergonya; sinó a en Robert Rastapopoulos, senyor digne vist per fora, malvat profund vist per dintre.

Seguríssim que als fans de Tintín els sona molt en Robert Rastapopoulos (als qui no siguin fans de Tintín, els recomano de tot cor una visita als relats tintinaires, qui sap si potser no sabeu el que us perdeu, qui sap). En Robert R., un villà malvat, sense escrúpols i maquinador, qui, quasi sempre acompanyat dels seus sicaris, intenta fer el mal a costa de diferents sistemes (¿tot sigui per la pasta? ¿tot sigui pel poder? ¿tot sigui per la derrota del seu rival en Tintín?).

El següent relat que us explicaré, està escrit per mi, però basat principalment, si no totalment, en els escrits del genial Hergé, el creador de les aventures tintinaires (Duponds, Haddock, Tornassol, Milú, dr. Müller, Castafiore, Xang, Allan... tampoc m'oblido de vosaltres i de tota la resta de personatges, tingueu-ho present personatges "reals" de les aventures del noiet del tupé). Intentant jo com a un altre autor tintinaire que sóc d'ésser molt fidel al còmic, al principi de cada àlbum posaré el nombre de vinyetes (potser no calculat de forma estrictament correcta) en que apareix el villà Rastapopoulos. Insisteixo en que el nombre de vinyetes fa referència a Rastapopoulos realment, no a ningun altre tintinaire (ho sento, Tintín). Bé...

Ara crec que ja podem passar al relat tintinaire sobre Robert Rastapopoulos. Espero que us agradi. Salut!! Visquen en Tintín i el seu món!!

------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------

Robert Rastapopulos: una biografia "real".

- Tintín a Amèrica (1 vinyeta).

En contra del que s'imagina generalment la opinió pública, en Robert Rastapopoulos no apareix per primer cop a "Els cigars del Faraó", sinó a "Tintín a Amèrica" (en la pàgina 57). Al igual que els Dupond, en Rastapopoulos només apareix fugaçment, per primer cop, en una vinyeta solitària d'un àlbum. La meva opinió és que Hergé ja "calentava motors", aleshores, per a històries posteriors, o això em crec...

¿Què se sap d'en Rastapopoulos si partíssim només de "Tintín a Amèrica", fora dels còmics posteriors? En Rastapopoulos (més endavant en sabríem el seu nom complet: Robert Rastapopoulos) assisteix a un banquet en honor del Tintín i, com hem dit, se'l veu una vinyeta escassa, com de passada... I poca cosa més se'n pot dir. ¿Tindria en Rastapopoulos alguna cosa a veure amb el rapte immediatament posterior d'en Tintín en mig banquet? Qui sap... En tot cas, després, aquest banquet, interromput pel rapte a en Tintín, s'acaba de forma brusca, i el "dolent en la sombra" es suposa que se'n va anar a fer déu sap què, i no se sap res més d'ell de moment; la seva nissaga només ha començat...

- Els cigars del Faraó (16 vinyetes).

El següent que sabem de Rastapopoulos és que viatjava, per un motiu o altre (¿viatge de plaer?) en un creuer pròxim a Port-Said. Aleshores, un cert savi distret (per dir-ho així), en Filemó Sicló, topa amb ell per accident. Aleshores, en Rastapopoulos, furiós (¿n'hi havia per a tant?) estava disposat a clavar-li unes quantes òsties a en Sicló per revenja, però en Tintín frustra el seu intent de violència; en Rastapopoulos, enfadat perquè Tintín no es posés en "els seus assumptes" en comptes de "fer-li la llei", li jura (ho diu ben clar) etern odi i una futura revenja; aleshores és quan Tintín s'adona que en Rastapopoulos és un director cinematogràfic i un home d'un cert carisma i, aparentment, molt respectable i honrat. Però Rastapopoulos, des de la sombra criminal i amb una set de venjança que vol satisfer, no descansa pas, i aviat aconsegueix posar els germans Dupond en contra del jove reporter...

Més endavant, en Rastapopoulos apareix inesperadament a un rodatge en ple desert. Allà, així ho aparenta, fa les paus amb en Tintín i fins el convida a xerrar amb ell a la seva tenda. Però segueix havent-hi "algú" en la sombra obsessionat per matar a en Tintín, per tal d'impedir que aquest no acabi sabent massa dels seus plans... En Tintín pateix un misteriós intent d'assassinat a trets en el desert, i, per resultat, vaga durant hores pel desert sense aigua, intentant donar-se valor...

Després d'un seguit d'aventures, [on Tintín ja pot estar segur (en té una informació evident) que "un cert" malvat cap de tràfic d'estupefacients li vol jugar una mala passada], el jove reporter acaba perseguint el cap dels estupefacients (que només es veu d'esquena i "de cara invisible") per les afores de les muntanyes rocoses de Ravaputalà; a aquest misteriós personatge li acompanya un sicari seu, un Faquir especialment hàbil (de nom real desconegut). Finalment, després d'una llarga persecució, el misteriós i "desconegut" cap s'estimba per un abisme, i, aparentment, mor. (Mentrestant, en Rastapopoulos, de qui ningú sospita pas, segueix fent películes i telefilms, i, d'una forma o altra, està curat i intacte de l'accident...).

- El Lotus Blau (12 vinyetes).

Rastapopoulos, aparentment innocent, segueix el seu camí. Malgrat ell no ho sàpiga pas, a Bombai, el faquir Rastatelmelik li diu a Tintín la següent bonaventura (referint-se sense saber-ho a en Rastapopoulos): "(Us persegueix) un home molt perillós per a vós... Us penseu que és mort, però prepara la venjança...". Malgrat aquesta mala profecia, en Tintín s'embarca cap a Xangai. Després de mil i una peripècies, amb l'ajut del senyor Wang-Gen-Xiè , en Tintín va rera la pista del savi Fan-se-yeng, expert en la curació de verins perillosos, el qual porta extranyament vàries hores desaparegut de casa; després en Tintín s'informa que en Rastapopoulos havia estat amb el savi poc abans del rapte, però, malgrat això, ell no sospita pas del seu "bon amic del cinema"...

El següent que se'n sap, és que, en un moment de gran dramatisme (¡en Tintín devia sentir fred, i això que el termòmetre marcava setze graus a la sombra!) en Rastapopoulos apareix dramàticament per una porta, i es presenta com el cap de la banda del tràfic d'estupefacients, i com a líder del no menys malvat Mitsuirato. De fet, en Tintín, en Wang-Gen-Xiè i la seva esposa quasi hi deixen la pell, però gràcies a l'ajut de Xang i d'altres membres armats de l'associació Fills del Dragó, el jove reporter salva l'obstacle i guanya la partida. Sembla evident que en Rastapopoulos va ser capturat per la policia, però que (ja havent-se tret de sobre la "màscara de persona honrada") aconsegueix escapar. I el tornem a veure més endavant...

- Stoc de Coc (34 vinyetes).

Aquí, el "senyor" Rastapopoulos fa una aparició brillant. Fent-se passar pel marquès de Gorgonzola, i sempre amb el seu sicari Allan Thompson, el trobem ballant un vals en un ball de disfresses, en un creuer a alta mar. Fa costat al malvat xec Bah el Ehr i es dedica al tràfic d'esclaus. Quan veu en Tintín i els seus companys en alta mar, perduts, quan ell els donava per morts, el seu primer impuls és deixar-los abandonats; però, davant la insistència dels passatgers, es veu obligat a rescatar-los i a atendre'ls.

Després, amb la intenció evident d'eliminar-los, se'ls "cedeix" a l'Allan Thompson. Poc després, amb en Tintín i en Haddock (i el seu recent amic Szut), que estan dirigint ambdós un vaixell amb negres "futurs esclaus", en Rastapopoulos dirigeix contra ells la "lluita naval" en que un submarí intenta torpedejar el vaixell de Tintín i els seus, per eliminar potencials testimonis. El jove reporter salva la pell per poc, i aviat acaba guiant la persecució d'en Rastapopoulos, però aquest, amb una astuta maniobra, escapa en un minisubmarí, amb el Tintín donant-lo de nou per mort. La revenja d'en Rastapopoulos pot esperar...

- Vol 714 a Sidney (137 vinyetes).

Aquesta és l'aparició més llarga del Rastapopoulos. L'aventura està en un punt en que Tintín, Milú, Haddock, Tornassol, l'antipàtic multimillonari Carreidàs, el pilot Szut i el cambrer italià Gino són raptats enmig d'un vol; i, clar, no triguen molt en saber que el principal responsable del rapte és en Rastapopoulos...

El malvat "as d'oros" de les aventures tintinaires tanca en Tintín i d'altres en un bunker, i s'enduu el Carreidàs a part, del qual vol obtenir la informació necessària com per accedir al seu ric compte bancari. Ben atontats pel sèrum de la veritat creació del dr. Krospell, els dos pocavergonyes Carreidàs i Rastapopoulos fan "com un concurs" per demostrar l'un a l'altre que cadascún és més malvat, maquiavèlic i capaç que ningú...

Al final, Tintín, Haddock, Carreidàs i tots, acaben fugint, amb en Rastapopoulos trepitjant-los els talons. A esquenes del malvat, en Tintín contacta amb en Ezdanitoff, qui podríem anomenar un expert en la ufologia... Mentrestant, en Rastapopoulos, fugint com un desesperat d'un mar de lava montanya avall, monta al bot pneumàtic amb els seus sicaris i fuig mar enllà. Poc després, el nostre "admirat" Rastapopoulos, n'Allan Thompson i d'altres acaben raptats per un ovni, mentre en Tintín i tots els "bons" acaben al bot pneumàtic, on poques hores després són rescatats per un avió. Però de fet, malgrat el misteriós rapte d'en Rastapopoulos, aquesta no era la seva última aventura...

- Tintín al Llac dels Taurons (68 vinyetes segons els meus càlculs).

Potser n'Hergé volia realment eliminar per sempre en Rastapopoulos amb "Vol 714 a Sidney", qui sap; però al final, encara que fos a desgana, va acceptar que Raymond Leblanc i d'altres tintinaires fessin una
versió en película i còmic de Tintín. És la meva opinió que, en aquesta continuació de Tintín, "mister" Rastapopoulos en concret fa un paper acceptable i entretingut, que es pot considerar prou bé...

Però tornem a l'aventura. En Rastapopoulos, evidentment, ha escapat de les urpes dels extraterrestres [En aquest còmic no es diu gran cosa de la continuïtat entre "Sidney" i "Taurons"; m'agradaria saber: ¿què va ser d'Allan Thompson, d'Spalding, i d'altres...? ¿Qui m'ho pot explicar?]. En fi, el malvat, el qual d'una forma o altra ha sobreviscut, ara es dedica a falsificar obres d'art (¿qui sap si no ho faria després en el futur en les aventures de "l'art Alfa"?). Sota el seudònim de "Gran Tauró" [i, és de suposar, amb la vista posada a fer "diner fàcil"], a escala mundial tots els sicaris del malvat roben objectes valuosos de museus, i els canvien per falsificacions de gran qualitat.

Quan en Tintín es disposa a arribar al "Llac dels Taurons", per fer una visita a en Tornassol, en Rastapopoulos, sense perdre el temps, intenta matar-los en un accident aeri, amb un pilot sota les seves ordres. L'aparició dels noiets Niko i Nutka frustra els plans del malvat, i els tintinaires salven la pell. Més tard, el malvat rapta els dos noiets i anuncia a en Tintín, amb una gravació a distància, que la seva intenció autèntica és aconseguir un aparell d'en Tornassol, que fotocopia objectes a tres dimensions (un aparell de ciència-ficció, podríem dir, vaja). En Tintín, amb un cop de ma de la Castafiore, avisa la policia.

El cruel Rastapopoulos aconsegueix tenir el Tintín al seu poder, però, després de varis incidents, en Rastapopoulos es sent traït pels bons, deixa en Tintín a un soterrani sota una bomba a punt d'esclatar, i intenta escapar, de nou, en un submarí. Però un altre cop en Tintín es salva de la mort, i persegueix en Rastapopoulos pel llac de Felchizaff; capturat finalment, en Rastapopoulos passa a mans de la polícia de Sildàvia, mentre a esquenes seves, els tintinaires, amb tota la gent del poble, celebren una festeta per haver-se desfet del bandit. ¿És el seu final?

- L'aventura per a Rastapopoulos s'ha acabat. O no?

Hi ha dos coses que fan dubtar que en Rastapopoulos, realment, no acabi tornant al "món de l'art seqüencial".

La primera: es pot tenir un dubte raonable que Rastapopoulos no aparegués, realment a "Tintín i l'Art Alfa". En tot cas, amb el pobre mestre Hergè difunt, aquesta pregunta mai es podrà respondre: però es podrien fer especulacions al respecte...

La segona: malgrat que la voluntat del mestre Hergé ho prohibís exactament, qui sap si no apareixeran realment més aventures tintinaires? Malgrat més d'un defensi que la última voluntat del mestre és intocable, sobre el tema hi ha opinions de tots colors... no sé, el futur dirà.

------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------

I conte acabat, si no és mentira és veritat. Fins una altra, relataires. Sort i salut.

------------------------------------------------------------

Sigues benvingut al Cosmos Stoer: www.cosmos-stoer.cat