Robaren el meu cor

Un relat de: Llibre

ROBAREN EL MEU COR
quan tot era foscor.
Cridaren als quatre vents
la fatalitat del meu destí.

Vaig perdre
el nord.

Potser encara m'estimava
i volia fer planer
un comiat, un final,
o la ferida sagnant del record.

Vaig perdre
el nord.

I ara tu, lladre amic,
et disculpes perquè agafes
allò que ja no em pertany,
que queda tan lluny de mi.

Veig de nou
el meu camí.

Amic lladre, fidel amic,
no ploris pel meu present:
després de la pluja i del vent
el meu pas torna a ser ferm.

(1992)

Comentaris

  • No ens poden robar el cor[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005

    en tot cas una part. Però a nosaltres ens sembla que és tot. I de sobte no sentim res dins nostre. Només veiem un buit que ens espanta, un camí ple de tenebres i ombres que ens amenacen amb la més terrible de les solituds imposades.

    Però què bell quan de sobte, un dia, notem un petit cuc que es mou dins del nostre estòmac. Un lleu batec que lluita per revifar d'entre les ombres, i en aquest moment, de bell nou ens alcem i pensem, Déu meu, torno a ser viva!! I no és més que aquell trocet de cor que batega amb més força que mai, per una il·lusió renovada i retrobada.

    Què bonic el canvi d'ànim en el teu poema. Què bonic saber que després de la pluja, el pas encara és més ferm. I és el mèrit no està en no caure mai, sino en aixecar-se quan s'ha caigut.

    Una altre barret per vos!!! Per la bona manera d'expressar un canvi interior i personal i íntim.

    Salz.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Llibre | 24-11-2004

    ...pels comentaris.

    LLIBRE

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero