Cercador

Llista categories

ROBA ESTESA

Un relat de: aurora marco arbonés

ROBA ESTESA

L'aire que bufa vincla la corda,
-la roba es infla amb el seu alè -
i mou els braços de les camises
que gesticulen amb cos balder.

Els draps de cuina volen i volen,
ales de roba en un fil lligat,
amb mà invisible espolsen l'aire
i el cel netegen en el terrat.

Els mitjons negres ballen i ballen,
amb peus de brisa o de vendaval,
tots ells segueixen el mateix ritme:
dansa ancestral, ritu tribal.

Els pantalons mouen les cames
com els penjats amb la soga al coll,
i si una forta ràfega els toca
els camals alcen, de teixit moll.

Els mocadors són com banderoles
que agiten l'aire en so de pau,
coloms de roba batent les ales,
petites veles movent la nau.

Quan una ratxa de vent regolfa,
tota la roba fa remolins,
l'agita amb força de banda a banda:
suèters, tovalles, llençols, coixins.

Però aquest vent, que els vestits tortura,
és l'element que els farà eixugar.
Així també el vent que ens colpeja
ens dóna empenta per avançar.

Comentaris

Afegir comentari

Elements quotidians plens d'encant[Ofensiu]
Unaquimera | 07-04-2011 | Valoració: 10
He trobat encisador aquest poema sobre un element tan quotidià com la roba estesa, Aurora!

Ja t’havia llegit i comentat algun altre en aquest sentit ( recordo, per exemple, “Les cortines” o “L’ombra”, per citar només dos casos ) i em consta que tens la gràcia de dotar qualsevol cosa, per insignificant que sembli, d’una grandesa senzilla però efectiva que li permet destacar amb llum pròpia sobre el fons de la costum i la rutina.

D’aquesta manera, camises, mitjons, pantalons, mocadors, vestits i draps de cuina dansen al so de la teva màgia per sobre els teus versos, i des d’ells transmeten tot l’encant i la poesia de què els has dotat, amb elegància pregona i personalitat distingida.

I donen empenta ( me la donen a mi i se la donarien a qualvol, per més indiferent que fos a ls sensibilitat poètica! ) per desitjar llegir-te més i més...

T’envio una abraçada plena de sol primaveral,
Unaquimera
M'encanta...[Ofensiu]
onatge | 02-12-2008 | Valoració: 10
el poema, i com has tret el suc al vent i a la roba estesa. Però no em queda clar si la roba era neta i si feia olor de net...

Salutacions.
onatge
Et mereixes...[Ofensiu]
entortilligat | 13-09-2008 | Valoració: 10
...sortir als "mes valorats, Aurora!"
Un poema molt bo. M'encanta![Ofensiu]
entortilligat | 10-09-2008 | Valoració: 10
Te ritme!!!. Te...MUSICA!!!!!!

Ara que , t'has deixat la les calces i els calçotets, no?.

I l'anima!!! que no la penges mai per que s'assequin els ensurts?.

Ai, els ensurts, si es podessin assecar tan sols penjant-los...

Felicitats pel BONÍSSIM POEMA!!!!!!!
Cada cos la seva dança[Ofensiu]
Avet_blau | 21-08-2008 | Valoració: 10
Amb un xic de vent,
la roba pren vida...
i cada peça te el seu cos adosat,
i cada cos la seva dança,
i cada dança porta una mùsica,
i darrera, el seu instrument,
...deu ni do amb una mica de vent....

Avet
Roba neta[Ofensiu]
Jimbielard | 17-08-2008 | Valoració: 10
Si està estesa, senyal que està neta.. a mi, aquesta sensacional poesia em porta una enorrrrme bufarada de vitalitat.. per fer bugada dels petits errors, de les petites coses que un dia s´allotjaren a la teva vida i embruten el teu dia a dia. Bugada per començar de nou o si més no, seguir endavant!!!!

Bon poema, Aurora. Gràcies!!!

Joan.
ROBA ESTESA[Ofensiu]
Ullsblaus1 | 16-08-2008 | Valoració: 10

No pensava que d'un tema així se'n pogués treure una poesia tan fenomenal. Ara pènso que és pot fer posia de tot el que tu vulguis, perquè sempre serà posia. M'ha agradat molt.

Salutacions.
ullsblaus1
Bó[Ofensiu]
ANEROL | 13-08-2008 | Valoració: 10
a la manera dels rodolins amb missatge

Valoració mitja: 10

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >