Rius i riures

Els teus somriures són tan fràgils
que tinc por de trencar-los
amb estridents llàgrimes.
Són onades els teus llabis
i els teus ulls
somnis.
Riu,
riu, dona de fum,
que moldejaré núbols
amb els meus dits,
que cridaré tant fort
que faré onejar horitzonts.
Riu,
riu que ja no hi ha alba,
que només hi ha nit
i estels
i obscures cantonades dançant
per fer que no arribem mai al nostre llit.
Riu fràgil cor,
riu fràgls dits
que t'explicaré el món
com si fos un acudit.
Riu petita,
riu, riu
que s'enfonsaràn antics amors
dins un mar de desencis.
I els teus riures seràn rius,
i seràn fonts els teus pits.
Riu, riu,
que beurem i no ens en fartarem
de riures, llet i rius.