Cercador
Riure
Un relat de: aNneta28Riure.
Un verb que fa temps que no practico. Mira que avans em sortia sol i sovint. Ara ja no. Com a màxim, un somriure fred, de compromís. Però riure de debò...No recordo haver-ho fet en l'últim any.
Riure.
Un verb que fa temps que em vé de gust tornar a practicar. Que em torni a sortir sol i sovint. Com avans. Prou de somriures freds, de compromís. Vull tornar a riure de debò...No recordo haver-ho fet en l'últim any.
Riure.
Un verb que diuen que allarga la vida si el practiques. Si em tornés a sortir sol i sovint viuria més anys. A partir de demà ja no faré més somriures freds, de compromís. Tornaré a riure de debò...Espero no haver perdut la pràctica, després de no haver-ho fet en l'últim any.
ja, ja, ja...Més o menys es feia així, no?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- - Ets tan... puta
- No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento
- Felicitat fugaç
- La meva novel·la
- Per tu
- paraules i cartes oblidades
- somriure i fer veure que tot va bé
- Realment temptador
- Només perquè t'estimo
- Pel Passeig de Gràcia...
- Àvies, prínceps i llits de làtex
- T'he esperat
- Qui-vulga-que-siguis
- La Júlia
- Vull veure't.