Cercador
Riure perjudica la salut
Un relat de: ESTEL- Compartir:
Que sí que ja ho sé, hi ha qui pensarà que hem de riure sempre, fins i tot de la nostra ombra, doncs no, no feu cas.
Va ser un cap de setmana molt agitat. Era divendres i em van proposar anar a la Fira de
València per promocionar la nostra empresa. Dit i fet. Vaig anar cap a casa per preparar la maleta. Vaig ficar els talons, l´ americana, el pijama, el necesser, en fi quatre coses. I vaig anar a recollir la meva companya de feina i amiga. Cap a Valencia.
Tot el camí xerrant, mai tenim res a dir-nos i això que treballem plegades. Que" raro".
En arribar a Valencia, ja tot era riure, cansades com anàvem. Sense parar la marxa, amb el motor encès, vam anar a preguntar a aquells xicots, pel carrer de l´ hotel, semblaven universitaris. Un d´ ells (el que semblava més empollón) ens va dir que el seguíssim, que anava cap allà a la vora, que estava molt a prop. I nosaltres a 2/hora darrere d´ ell. Rèiem dient, no hagués estat millor què pugi al cotxe en contes de serguir-lo mentre camina? Era evident que una mica més enllà tenia el seu cotxe, però ens partíem de riure. Efectivament, va pujar al seu cotxe i el vam seguir sense aturar-nos.
Esquerra, dreta, dreta, esquerra, fins que va deixar la capital per conduir-nos cap a la perifèria. Ui, quina por!!!, això està molt lluny no?, mira que si para i surt l´ home llop (hi havia lluna plena); però tot això amb un atac de riure.
El bon noi ens va deixar sanes i salves a la porta de l´ hotel, que es trobava en una zona residencial.
Temps per sopar i anar a dormir, que l´ endemà esperava agitat.
Ens vam aixecar d´ hora, una dutxa, arreglar-nos, esmorzar i cap a la fira. No vam parar, com a dues comercials, jo mai ho havia fet, fins que arribada la tarda vam agafar el cotxe per marxar cap a casa. A Barcelona ens esperava un sopar amb les parelles, a casa d´uns amics.
Ja, per fi, no havíem parat des de divendres a quarts de set. Abans d´ arribar a casa, una paradeta per comprar cava i els postres. Bé, ara sí, per fi a casa. Però amb temps només d´endreçar-me i canviar-me de roba.
Altre vegada al cotxe, ara ja però, respirant una mica, perquè conduïa la parella de la meva amiga i companya de viatge.
Ja a casa dels amfitrions vam seure a taula, ens esperaven com sempre amb la seva simpatia i afecte.
Va ser llavors, amb la boca plena, com si no hagués rigut prou, quan em va tornar
l´ atac de riure. Tots mirant-me esperant que expliqués el que m´ havia fet tant de riure. Jo no podia parlar, amb gestos els hi deia que ara els hi explicaria. De sobte agafant aire, aquell maleït tros de fuet que tenia a la boca, em va taponar la tràquea, ufff, em vaig posar dreta i amb les mans com pegant-me a l´ estomac, l´ indicava al meu marit que m´ estava ofegant, que em fes quelcom. En qüestió de segons es va aixecar i em va fer la maniobra de Heimlich, tot cridant el meu nom espantant. Un dels amics cridava "dale más fuerte", l´altre em mirava bocabadat, la meva amiga, (segons la tertúlia de després), sense aixecar-se de la cadira donava instruccions. Total el fuet va tornar a la boca i quan ja veia que podia respirar, vaig anar al lavabo a rentar-me la cara i tranquil·litzar-me una mica. Després vam continuar el sopar, parlant i fent broma del que acabava de succeir. De les reaccions de cadascú.
Recordo que en aquell moment el que em va passar pel cap era que l´ havia cagada, que era la fi. Sempre he tingut molt present el tema dels atragantament, sempre m´ han fet molta por.
La nit va acabar com si res, com si no hagués passat res. Jo però amb un nus a l´ estómac.
El dia següent vaig estar tot el dia plorant, desfogant el que havia patit la nit anterior.
Vaig tenir molta por. Tot pot acabar en qüestió de segons.
O sigui que ja ho sabeu, mai de la vida rieu amb la boca plena. JEJEJE
Comentaris
-
Però sempre és millor[Ofensiu]Romy Ros | 08-10-2009 | Valoració: 10
que morir de tristesa. Genial el teu relat, per somriure a barres plenes. M'has fet`passar molt bona estona i m'agrada llegir-te! Enhorabona per escriure tan bé.
-
vigila amb el fuet![Ofensiu]Nyanga | 22-05-2009
Molt bon relat, i m'agrada el que hi dius encara que sigui amb un toc d'humor genial...tot pot acabar amb segons!
Tothom hauria de saber fer la maniobra de heimlich! :)
gràcies pel comentari! -
Mai més amb la boca plena, i a riure...[Ofensiu]Naiade | 15-05-2009 | Valoració: 10
M'agrada aquest estil tan directa i desenfadat en que descrius les coses per quotidianes que siguin. Ets molt còmica.
De fet el que expliques amb porta records, però passat el mal moment, on tota la vida et passa per la ment, pensant que ja ha arribat el teu moment, per sort tan sols va quedar l'anècdota, que cada cop que la revius, no pots fer res més que riure; això si, amb la boca buida.
Una forta abraçada
-
Ai![Ofensiu]Unaquimera | 11-05-2009 | Valoració: 10
Quin títol has triat per aquest darrer relat teu, guapa!
Més que llegir-ho, ho he devorat... he llegit des del començament al final, sense aixecar els ulls de la pantalla ni un instant, a veure en què quedava això!
I... ai!
Si resulta que el que expliques et va succeir realment, devies passar una estona realment dolenta!
Si arribem a trobar-nos per fer aquell dina o aquell soparet , res de fuet, ni d'espines... però riure, si, oi? Prefereixo tenir una mica menys de salut i una mica més d'alegria al cos que morir-me sana i trista, jajaja!
T'envio una abraçada, un copet a l'esquena i un somriure d'orella a orella,
Unaquimera
-
Riu riu, no siguis així, dona![Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 09-05-2009
Quin mal moment va passar la protagonista, un tema gens agradable, i això ens demostra que les coses s'han de fer al seu moment.
Has dut mol bé el fil conductor del relat, i ens has fet viatjar fins València, per tornar cap a casa, en un viatge llampec. Però... jo soc el "peros" de la pàgina. Aquest viatge aporta una informació poc relacionada amb la anècdota de l'escanyament, (no he trobat "atragantament", però no sé si es acceptable) fora de que varen riure pels descosits i que potser el cansament de tot plegat ha jugat d'una manera important. Diria que sembla ens amagues informació del relat que faci que el xicot de València sigui important per a la conclusió i de fet ens el presentes com si ja n'hauries parlat abans, i no. Crec bo que si es fa sortir algun personatge, ha de ser per algun motiu posterior, però poden ser manies meves, tot i que opino que això arrodoneix una història, lliga caps a la resolució. Però bé he de dir que tot respira un aire de "cachondeo" força ben assolit, fins el mal tràngol, que el registre canvia a un to més dramàtic, malgrat els cometaris dels altres convidats, poc solidaris, diria jo, amb el problema de la prota.
Tot es opinable, i el meu punt de vista també és discutible, però això m'ha semblat veure, si un relat el veig interessant i millorable, crec correcte comentar-ho.
Bé, em quedaré amb el consell final, tot i que fer-me riure a mi... jejeje, i si em passa... ja no recordaré aquest relat fins que haurà passat tot! I aleshores hi pensaré.
Au, a repassar, que el conte s'ho mereix.
Una abraçada.
Ferran
PS
Sembla que no ens vàrem veure per poca estona el dia de sant Jordi, a veure si coincidim en una altra ocasió.
-
Donaaaaaa!![Ofensiu]Màndalf | 09-05-2009
Ara ja sé perquè no vas venir a la GRESCATROBADA d'ahir! Ens vam fer un tip de riure, però amb la boca buida, que consti!
Recordo que quan era jove sempre anava sovint amb un pinyol a la boca, de cirera, de préssec, d'albercoc, del que fos. M'agradava donar-li voltes. Ara m'hi fixo més i no ho faig mai. És evident que m'he fet gran.
Ep, segueix rient, sisplau!
Riu però segura, eh!
8-))
-
Molt fluïd[Ofensiu]Mercè Bellfort | 08-05-2009 | Valoració: 10
El teu relat es llegeix amb tanta fluïdesa que sembla que ens expliquis aquesta divertida història parlant, amb un vocabulari senzill i planer.
M'has fet passar una bona estoneta.
Una abraçada.
Mercè -
Divertida anècdota amb final feliç[Ofensiu]nuriagau | 07-05-2009 | Valoració: 10
Una anècdota simpàtica convertida en un relat sincer i amè.
La veritat és que hi ha moltes realitats que podríem assegurar que perjudiquen la salut: fer esport, treballar, menjar...
Felicitats pel relat!
Núria
PS: A més a més, riure molt provoca l'aparició d'arrugues!
-
M´has fet riure,[Ofensiu]brins | 07-05-2009 | Valoració: 10
i m´has fet patir...Quina mala estona devies passar. (En cas que sigui un cas real)
De totes maneres, tens raó, cal gaudir de la vida minut a minut, no sabem mai quina hora ens té marcada el seu rellotge.
Una abraçada,
Pilar -
jeje[Ofensiu]annah | 05-05-2009 | Valoració: 9
molt bo!
La veritat és que no saps mai què et pot passar. Et pots enuegar amb un tros de fuet, pots entrebancar-te per les escales i donar-te un cop al cap...
per això, val més gaudir de la vida en tot moment.
Una abraçada!
Anna
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
32 Relats
237 Comentaris
48587 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........