Cercador
Riu avall
Un relat de: Thormall- Compartir:
No sé perquè
adreço poemes,
sense ritme,
sense pols,
sent la materialització
de la meva roïnesa
Em deixo portar
per la corrent del riu,
volutes encarnades
troquelades en esbiaix
graviten en les meves dendrites
Bullo en la llera
quant les funcions acaben,
penso si hagués viscut aquesta vida
si hagués triat una altra,
perquè tot s'escola en un moment
en la foscor d'un desguàs
Blancalls,
blancalls,
milers,
ser-ho,
ser aigua i sal,
aire i mar,
blau i gris.
adreço poemes,
sense ritme,
sense pols,
sent la materialització
de la meva roïnesa
Em deixo portar
per la corrent del riu,
volutes encarnades
troquelades en esbiaix
graviten en les meves dendrites
Bullo en la llera
quant les funcions acaben,
penso si hagués viscut aquesta vida
si hagués triat una altra,
perquè tot s'escola en un moment
en la foscor d'un desguàs
Blancalls,
blancalls,
milers,
ser-ho,
ser aigua i sal,
aire i mar,
blau i gris.
Comentaris
-
Preciós poema[Ofensiu]bloodymaruja | 27-04-2012 | Valoració: 10
Jo també tinc aquesta idea del fi:el riu que va a parar al mar d'on formarem part. M'ha emocional el teu poema del sentit de la vida i la mort. Abraçada!!
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
