RITUAL

Un relat de: Unaquimera

La celebració és a punt de començar, segons ens diu Samuel, el nostre guia, amb voluntat d'apressar-nos.
Amb precaucions, belluguem el cos, mortificat per dues hores de bots descontrolats dins del Toyota. El trajecte per les pistes abonyegades ha estat un càstig important per a l'esquena, les cervicals, les lumbars... La curiositat, però, ha suposat un combustible eficaç. La famosa celebració del salt sobre els bous, un esquer atractiu. No es pot assistir a un ritual d'iniciació hammer qualsevol dia...
Mirem, expectants, al voltant. L'aire tèrbol, carregat de pols en suspensió, no ens deixa veure res per uns instants... Després, conforme ens allunyen dels tot-terrenys, comencem a distingir persones i cabanes. No anem cap a l'aldea, però, ja que la festa té lloc a l'esplanada propera al riu. Som a la riba dreta de l'Omo i en un altre moment el corrent ens atrauria com un imant; ara ningú busca la vista sobre l'aigua.
El nostre esguard recorre els cossos lluents i esvelts untats de mantega, els cabells impregnats d'oli i argila, els rostres embetumats d'ocre i cal.
Quan establim contacte amb els nostres amfitrions, intentem emetre correctament els mots de salutació. Ens ofereixen unes mitges carbasses plenes del líquid que anomenen cafè. No es poden refusar. Fem el gest de portar-les als llavis; només és un gest, no empassem la infusió. Les mantenim a les mans, però. Això ens lliura de la temptació d'agafar la càmera: hem aprés la lliçó durament. Quan et comportes com un farangi, et tracten com un farangi, i no ens agrada. Intentem passar el més desapercebuts possible. Evidentment, destaquem entre les pells nues i fosques, però això no podem evitar-ho: som estrangers.
Badem amb cada fase dels preparatius. Palplantats, contemplem el desori: admirem les decoracions corporals, ensumen l'olor de la llet agra, espantem els insectes, escoltem les veus que no entenem, assistim a l'arribada de les dones protagonistes de la primera part de la cerimònia.
Quan avancen, la resta dels assistents els obren pas, respectuosament.
Photobucket
Pregunto qui són i Samuel m'informa que constitueixen el nucli femení directe dins la família del jove que avui es prepara per ser reconegut com adult.
Parlen entre elles i comencen a ballar, sense cap música: només les veus d'altres dones acompanyen la seva dansa. Arriben els homes de l'aldea. Porten a la mà branques fines, pelades, de no sé quina planta.
I comença la celebració macabra: les dones s'encaren amb ells, van d'un a l'altre fent sonar unes petites trompetes de llauna. Els mascles les fuetegen sense que elles canviïn el gest. Ballen, criden, provoquen, es giren d'esquena i són assotades. Primer se sent el xiulet de la branca tallant l'aire, a continuació el xoc amb la carn.
Pregunto quin sentit té. Em diuen que demostren el seu valor, per a què cap assistent tingui el menor dubte sobre la seva vàlua. El jove que avui, una mica més tard, saltarà sobre els bous demostrant que mereix ser acceptat entre els homes, ha de deixar clar que prové d'una estirp de dones valentes, dures, dignes de ser estimades. Si flaquegessin, ell s'avergonyiria i elles serien menystingudes per tothom. L'orgull les empeny a provocar noves fuetejades. Si algú no pica massa fort, es regiren i se'n riuen a la seva cara. Això els engresca. Les esquenes ragen sang, que absorbeix la pell de cabra de les faldilles.
Photobucket
Em sento una mica marejada i desvio els ulls de l'espectable.
He entès l'explicació, però no comprenc que cap habitant d'Etiòpia necessiti demostrar la seva duresa: o és resistent, o sucumbeix! La mort planeja constantment damunt les persones, el bestiar, les collites.
Si a més és una dona i viu al sud, el seu dia a dia és una constant cerimònia de valor, una celebració continua de vida.


Unaquimera


* Hammer: ètnia etíop de pastors seminòmades, amb una imatge molt característica i decorada.
* Omo: gran riu del sud d'Etiòpia, centre de la vall del mateix nom, font de vida per a les ètines de la zona.
* Farengi o faringi: estranger en amàric.

Comentaris

  • Magnific[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-06-2012 | Valoració: 10


    Ostres Maite, això son paraules majors, quin relat noia.
    Sincerament, t’he de dir que l’he trobat magnífic. Aquests rituals estic segura de que encara es practiquen avui en dia i tot i que el que pretenen demostrar en cada un dels seus actes, començant per les fuetades i la seva manera d’entendre “el valor” i acabant amb els menyspreu que suposa tant per les dones com per l’adolescent que està apunt de merèixer entrar a formar part dels adults, fa esgarrifar!!!
    Tant per la manera que ho expliques com per les fotografies que hi has adjuntat, el veig molt autobiogràfic, sinó és així, un 10 per aconseguir lligar així bé tot això a partir de documentals, lectures, etc, etc, i molts més etcèteres...
    Una abraçada tal i com acostumem a fer els de la nostra ètnia, tot i que de vegades, deu ni do lo “besties” que som.

    Gemma

  • Més...[Ofensiu]
    Materile | 13-11-2011

    Desitjo que després d'aquest relat en 3D ens oferiràs el regal del viatge d'aquestes vacances.

    Una abraçada,

    Materile

  • Impressionant![Ofensiu]
    Materile | 13-11-2011 | Valoració: 10

    La veritat és que m'he quedat astorada i , sense exagerar, m'ha costat reaccionar.
    Així que anava llegint-lo em semblava vure'l, i he patit fins al final. No entenc com poden existir encara cultures tan cafres

    Fa poc vaig llegir que en una tribu d'Etiòpia s'havien menjat un blanc.

    Anem al gra o, potser en aquest cas, a la llaga, ja que el relat s'ho porta.

    És una narració i descripció fantàstica, acompanyada d'una gran riquesa expressiva i lèxica, d'un ritual que fa posar la pell de gallina; les imatges acaben d'impregnar la narració d'olors, colors, dolor i suor... Podria dir moltes més coses, però ho resumiré en una: AL·LUCINANT!!!!

    Felicitats per un premi ben merescut en tots els sentits!

    Una abraçada,

    Maria Teresa





    ,

  • El bressol de la força[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-07-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic! El bressol de la humanitat convertit en força narrativa i descriptiva. M'he retrobat amb un llenguatge planer i dur alhora, ple de matisos, detalls, informacions, descripcions, olors, colors, essències, costums, tradicions, vida i més vida. Ens transportes directament al lloc que descrius. Deu haver sigut un gran viatge anar al brssol de la humanitat. Gran literatura, gran terreny humà. Bona barreja. Una abraçada ben embadurnada de tot.

    aleix

  • Impressionant bellesa![Ofensiu]
    joanalvol | 09-01-2011 | Valoració: 10

    Tant el relat com les fotos. He assaborit la lectura, m'he empassat la pols, he flairat els aromes i encara enlluernat i suggestionat pels colors no puc dir-te altra cosa que cada cop files millor.
    No sóc ningú per a jutjar els ritus culturals d'altres pobles i ètnies, però, segons ens diu la ciència, el bressol de la raça humana és l’Àfrica, aquest continent estrany. Si els éssers humans compartim els mateixos gens, aleshores, els nostres ancestrals han estat negres?
    Deixo la pregunta a l’aire per si algun comentarista la pot respondre
    Que la inspiració no davalli, una abraçada
    Joanalvol

  • és interessant[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2010 | Valoració: 10

    conéixer altres cultures i enriquidor, sobre tot si parlem de tribus com és el cas del teu relat.
    és curiós el ser humà oi?
    una abraçada nadalenca
    joan

  • AGRAIMENTS[Ofensiu]
    SATIE | 21-04-2010

    A la dona que duu llunes i cançons per arracades agraeixo molt els seus ànims! Desitjo seguir conreant aquesta passió per escriure i anar millorant per deixar-me anar, sense vergonyes i de cap a les lletres.
    El teu relat és preciòs! Ens llegim

  • dèu ni do,[Ofensiu]
    Thyst | 05-09-2009 | Valoració: 10

    quines dones.

    Gràcies per un relat tan interessant!

    una abraçada

  • He passat pel teu espai,[Ofensiu]
    brins | 26-04-2009 | Valoració: 10

    rellegint els teus últims relats, i m´he trobat amb aquesta magnífica història que encara no t´havia comentat.

    No se m´acut cap comentari gaire original, perquè són moltes les opinions que has rebut, però sí que vull que sàpigues que l´he assaborit i que m´has fet sentir a la pell el rebuig a la violència, als crudels i inútils rituals...

    També et vull dir que t´envejo el domini envers la publicació de fotografies, crec que
    són un gran complement del relat, però desconec la manera de publicar-les. Ho he intentat, però no ho he aconseguit. Els meus coneixements d´informàtica són bastant minsos...

    Rep una cordial abraçada,

    Pilar

  • Les dones[Ofensiu]
    Cendra de flor | 26-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha sobtat molt aquest relat. No cal dir que la qualitat del lenguatge és molt bona, però el tema encara ho és més. Moltes vegades em pregunto com les dones podem acceptar els xantatges que es fan cap a nosaltres per acceptar com a normals i lògiques situacions que són totalment injustes.

    Cordialment
    Cendra de flor

  • Sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-03-2009 | Valoració: 10

    he odiat la violència i no crec que s'hagi de utilitzar per a demostrar fortalesa però accepto que és conseqüència de una altra cultura i unes costums ancestrals.
    Un reportatge sensacional! No saps com envejo la teva mestria i m'agradaria ser tan prolífica com tu però les musses no em visiten tan sovint com voldria. Et dic, però, que avui enviaré un assaig de tanka.
    Gràcies per tot, Unaquimera.
    Una forta, forta abraçada.
    Nonna_Carme

  • Una meravella.[Ofensiu]
    angoixauital | 06-03-2009 | Valoració: 10

    M'has deixat sorpresa agradablement amb la teva descripció. És fantastica.

  • A veure...[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2009

    Per fi!
    Us agraeixo, a tots els implicats, la vostra col·laboració: de veritat, sou un encant!

    Abraçades a dojo,
    Uq

  • Com a jutgessa del repte...[Ofensiu]
    bocidecel | 02-03-2009 | Valoració: 10

    t'envio el comentari que et vaig fer. Sé que te'l devia...
    ...És un relat per a degustar, per a assaborir, a més de llegir, amb unes descripcions tan precises i acurades que semblen dibuixades amb pinzell ... "El nostre esguard recorre els cossos lluents i esvelts untats de mantega, els cabells impregnats d'oli i argila, els rostres embetumats d'ocre i cal". Explica amb deteniment i força un ritual, que la protagonista respecta, però que no compren. No es limita a exposar, sino que s'hi involucra intentant conscienciar de la cruesa dia a dia a Etiòpia... " o és resistent, o sucumbeix". Molt bon relat, moltes gràcies per participar.

    Una abraçada ben propera.

  • Boníssim!!![Ofensiu]
    Naiade | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat magnífic que ens apropa a aquest mont desconegut per molts de nosaltres i que a traves de la teva experiència ja podem veure més proper. Sembla mentida que existeixin aquets rituals de dolor. De totes maneres entre el que en diem món civilitzat potser encara se'n pateix més de dolor, encara que no sigui en cap ritual
    M'ha encantat la descripció tan acurada que has fet d'una experiència única.
    Una forta abraçada

  • U n relat molt bo.[Ofensiu]
    evaave | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Bravo!!!

  • Fantàstiques les fotos![Ofensiu]
    Josoc | 28-02-2009

    Una altra cosa en la que coincidim, perquè jo també il·lustro les meves resenyes amb fotos. Tinc una cinquantena d'àlbums de viatges. Quan a la descripció que fas, tan bé com sempre, m'ha horroritzat Els fets que expliques vull dir. Ja sé que no es pot jutjar altres cultures amb la pròpia mentalitat, però... això, que m'ha fet esgarrifar.
    Em sembla que l'unic viatge que he publicat a relats és un titulat "Una nit màgica" i és totalment divergent del que estem parlant.
    M'agrada molt llegir-te i que em llegeixis.

  • Literatura i antropologia.[Ofensiu]
    Alberich | 26-02-2009 | Valoració: 10

    Una excel·lent crònica d'uns ritus ancestrals, amb el testimoni de les fotografies i l'excel·lent prosa que et caracteritza.
    Molt bé tot.
    Una abraçada.
    Ramon

  • S'aprèn tant dels viatges![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-02-2009 | Valoració: 10

    L'experiència que vas viure, aquest ritus que descrius pas a pas, junt amb aquestes imatges tan precioses, t'aporten una visió àmplia del món.T'adones del gran contrast entre el paper de les dones segons el lloc on els ha tocat néixer. La meva senyora Colom, que viu com una reina, no té res a veure amb les "teves" dones etíops. El tema convida a fer una reflexió profunda.
    Llegint-te m'has fet pensar amb l'Ebrahim, un nen de set anys que viu a Doba (Etiòpia) amb la seva família molt pobra i que fa cinc anys vaig apadrinar. D'alguna manera tornem a tenir un punt de coincidència.Potser m'hauré de replantejar algun dia d'anar capa Etiòpia. La veritat és que, amb el teu relat, me n'has fet venir ganes.
    Sense cap mena de ritual, de forma ben planera, t'envio una forta abraçada, Unaquimera.
    Mercè

  • Aquí el que es comenta és la narració.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Aquí el que es comenta és la narració.
    De tradicions, senzillament no puc opinar massa, ja que sóc del que creuen, que n'hi ha moltes que es mantenen -bastant salvatges-, en un món, suposadament civilitzat.
    Descripció acurada, com totes les teves
    - Joan -

  • Ordre de valors[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-02-2009 | Valoració: 10

    Es difícil d' entendre aquests rituals
    en la nostra perspectiva, però per poc
    que s'hagi viscut a prop d' ells,
    amb tot l' ordre de valors tan diferent...

    Demostrar fortalesa i valentia, es una raó de viure, i no demostrar-ho, converir-se en un ser indigne, repudiat, covard.

    Avet

  • Mira que és trist això[Ofensiu]
    Màndalf | 24-02-2009 | Valoració: 10

    de ser el comentari 27. No hi ha volta de full, no podré ser mai el primer. Ni l'últim, perquè segur que algú se'm posarà a sobre. Que trist. Que penós.
    I ara posa't mirar que han dit els 26 anteriors per no repetir. I posat a pensar en alguna cosa diferent. Preferiria ser introducció, miraquetdic. Més val ser cap d'introducció que cua de comentari.

    Ara que ho penso...
    Puc dir una cosa! Puc dir una cosa!
    Les trompetes de llauna que porten les hammer són igualetes a la que portava el Prudènci, l'agutzil del poble del Màndalf, quan feia els pregons. Després de buidar els pulmons en un solo de corneta, cridava:
    "Per oooodreee del senyooo alcaldeeeeeeee...!!.... Se faaaa sabeeeeeeee !! Que la Quimeretaaaa es mereix un deuuu com un cabaaaaasss!!!!"

    Un petonarru

  • Celebro haver-te descobert, Unaquimera[Ofensiu]

    Si no arriba a ser pel teu comentari sobre "En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte" potser mai no m'hauria assabentat de la teva existència -hi ha tantíssims relats i relataires. I quin descobriment ha estat! He llegit un seguit dels teus relats i veig que res no t'atura: poesia, narracions... També m'he adonat, obviament, de la gran qualitat literaria de tots els teus textos. Ara li dono encara més valor al teu comentari.
    Pel que fa a "Rituals", deixant de banda la riquessa del lèxic -mai, però, embafós-, el domini de la llengua i les excel.lents fotografies, trobo que has aconseguit comunicar d'allò més bé la contemplació del ritual en aquell racó de terra africana. El teu relat va traspuant percepcions, però la veu narrativa -tu mateixa, potser- es manté a una distància escaient, ni amb l'allunyament d'un "farengui", ni abocada al bell mig del ritual amb pretensions d'entendre'l -la teva descripció és prou discreta, però mai no és freda-, i la interpretació al final és més aviat una reflexió -sense imposicions. Perfecte.
    Ja tens una nova lectora, sí, sóc una dona; com que dubtaves.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • El teu relat aporta, com sempre, un gran interès[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-02-2009 | Valoració: 10

    Has assistit a algun d'aquest rituals o bé ho has llegit en algun lloc? Sigui com sigui, la teva crònica és perfectament descriptiva i mostra la teva sensibilitat davant d'uns fets que són culturals en una part del món, però que tu consideres censurables des de la teva perspectiva occidental. Tu i tots els que et llegim. Gràcies per la teva crònica.
    Petons.

  • Els ritus[Ofensiu]
    F. Arnau | 21-02-2009 | Valoració: 10

    Els rituals serveixen per reforçar la cohesió del grup, tribu, poble, comarca, país, etc... La litúrgia catòlica és un gran exemple, doncs, va amalgamar totes les tradicions, celebracions i ritus anteriors al seu domini. Fins i tot, els llocs de culte, déus pagans i festes foren assimilades, ja que tenien al seu favor el que les gents ja estaven acostumades, i així no calia un trencament traumàtic amb el passat...
    Potser, ens crida l'atenció per l'abisme cultural, el que a nosaltres ens sembla inhumà, però potser hi ha coses que nosaltres trobem tan normals, que a ells els semblarien també aberrants. Fins ací la meua opinió, ara, parlant del relat i de les fotos, les he trobades genials, i si (com pense) ha estat un relat biogràfic, haig de dir-te que tinc enveja (sana), doncs ja m'agradaria poder presenciar actes tan impactants com els que relates.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    I properament, espere poder acabar d'enllestir la Crònica de la Calçotrobada, on tu ets una de les més "ortodoxes" menjadores del ritu de les cebes grillades (calçots).

  • M'agrada't[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 21-02-2009 | Valoració: 10

    No crec que al segle XXI tinguem la necessitat de passar esta mena de proves. De totes maneres, m'agrada't força el relat i les fotos molt adients. Un petó maca

  • Preciós ritual[Ofensiu]
    nuriagau | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Vaig ser agosarada quan vaig penjar el meu relat al mateix repte, després d'haver llegit aquest teu.

    Torno a ser agosarada ara, quan intento comentar-te aquest text, després de tants comentaris.

    Un text descriptiu ple d'imatges, de sons, de colors, de sensacions... que una veu narradora en primera persona ens va detallant.

    El parell de fotografies adjuntades són molt il·lustratives.

    Et felicito per aquest relat guanyador del repte!

    Núria

  • i per què?[Ofensiu]
    ESTEL | 19-02-2009 | Valoració: 10

    mai he entés per què el dolor físic ha de ser una condició en les nostres vides, el dolor provocat vull dir. Avancem, no avancem. Hi ha massa cultures amb aquest tipus de ritual. És molt sorprenent per nosaltres una cosa així, però també tenim tradicions impressionants. No sé noia, de totes maneres una bona descripció, què ens fa acompanyar-te
    en aquest viatje ple d´emocions.

    Enhorabona!!!

    Un petó molt gran i suau per guarir les farides

  • Impressionen les imatges...[Ofensiu]
    Gess Artré | 19-02-2009 | Valoració: 10

    però també les paraules que expliquen una realitat molt llunyana a la nostra. Ignoro si el fet de ser observats per estrangers hi afegeix dosis d'epectacle, però en tot cas no crec que aquest fet fos rellevant. El que verdaderament m'impresiona no és en sí la cerimònia si no la constatació de la duresa de vida i d'uns rituals que probablement reforcen encara més aquesta valentia amb la que forçosament han d'afrontar el dia a dia i la seva supervivència.
    La descripció m'ha semblat molt real, molt autèntica, i la reflexió final molt encertada.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera.

  • Rituals i tòtems[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-02-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has plantejat aquesta obra periodística en la que exposes perfectament i literàriament també el ritus iniciàtic de les dones i de l'adolescència, també les dones poden ser fortes i ho són, és en la nostra cultura o en certs col·lectius on es prima la fragilitat de la dona, tot i que aquesta actitud ja va canviant, la dona és forta i vet ací aquestes dones que són fuetejades pels seus veïns fins a límits que ni un Rambo aguantaria, i és que Àfrica és dura, és forta i és la mare de totes les pàtries amb la seua llengua, les seues llengües, aquesta, l'amàric, de segur que aquestes dones per damunt de la fortalesa del seu tarannà i de la seua bellesa també tenen el misteri de llurs ànimes, perquè África no és només un continent perdut en la immensitat del món sinó la sensualitat, la bellesa que pot ser negra com ho és en aquestes dones mig deesses, mig dones.
    Avui m'agradaria estar amb vosaltres, la teua família en aquestes terres i fruir i sensualitzar-me del plaer de la fortalesa de la dona, de la seua bellesa i de la seua negror. M'acomiade de tu Maite dient-te que l'has brodat com ho has fet ja moltes vegades abans, però aquesta vegada he sentit en uns moments de molt de fred, he sentit la escalfor del sol d'África i la seua sensualitat, i també la seua èpica. Fins un altra Unaquimera, petons de Vicent.

  • La mirada de l'altri[Ofensiu]
    franz appa | 18-02-2009

    Està clar que les mirades dels altres, dels forasters, "perverteixen" -cito un comentari del lluisba- els rituals i els costums, i etc. de tots els pobles.I que ens "contaminem" mútuament. No fem també nosaltres espectacle del nostre floclore?
    Segurament queden vestigis de temps pretèrits i segurament tot s'ha alterat amb el temps, i més en aquest "temps global" que vivim.
    Magnífic relat molt ben narrat.
    I em quedo amb la conclusió, una acerada reflexió sobre el que en definitiva queda darrera tot el tràfic entre turistes i nadius.

    Una abraçada,

    franz

  • Eloqüència[Ofensiu]
    Simon | 18-02-2009 | Valoració: 10

    El relat franc i eloqüent junt amb unes imatges expansives composen un combinat gustós que he tastat a consciència.
    Mai millor dit.

  • Repte Diari[Ofensiu]
    megane | 17-02-2009 | Valoració: 10

    El relat impressiona.
    El repte diari continua allí mentre nosaltres ens queixem de tot.
    Les fotos són molt adequades.
    m

  • Valor[Ofensiu]
    Karkinyoli | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Si les persones entenguéssim i valoréssim realment la maternitat. Parir, i sobretot parir lluny d'aquí, no caldrien demostracions de valor.
    Has aconseguit que des de la feina em senti una turista dins d'un 4x4. Moltes felicitats i una abraçada!
    Laia

  • Situació límit[Ofensiu]
    Xocolatina | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Sobreviure en un medi hostil és una situació límit que es viu dia a dia.
    El drama té representació diària al teatre d'àfrica, i també en altres més a prop nostre.
    Un bon relat digne de ser guanyador del Repte com les dones de qui parles son dignes sobrevivents del seu.
    Una llepadeta que no fa mal ni cou.

  • Sempre s'aprèn[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Sempre va bé aprendre alguna cosa, saber coses d'altres cultures que existeixen (alguns nomès vivim en la nostra) però si sempre sabessim el mateix i no aprenguessim coses noves el món seria molt avorrit.
    Trobo aquest relat molt ben fet, fins i tot sembla un documental d'aquells

    Record i salut fins a Valls :)

    ullsblaus1

  • Món irracional[Ofensiu]
    trumfa | 16-02-2009

    Realment estem farcits de bestialitat per arreu. Si cal fuetejar persones per demostrar no sé qué en un ritual ilógic com tots els rituals, ho trobo brutal.
    I si cal fuetejar persones coma medi de subsistència no ho deixo de trobar una salvatjada.
    Moltes gràcies pel relat: cru i punyent com l avida mateixa.

  • Ritual que engresca[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Guapo Relat i enriquit amb imatges.
    De tot el que aporta, assaboreixo la frase: "cerimònia de valor". Gràcies.

  • Preguntes[Ofensiu]
    Valentí Valent | 16-02-2009 | Valoració: 10

    A partir de la lectura, jo també em regunto quin sentit té en mig de la globalització, el contrast tant fort, tan dur, tan questionador.

    Feina feta, a veure el resultat.

  • Sense càmeres[Ofensiu]
    Joanlluis | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Has aconseguit un bon retrat i has fet un bon "escombrat" sense agafar la càmara.

    He intentar fer suport, a veure si el resultat és el desitjat i arriben nous relats.

  • Terrible[Ofensiu]
    Aquarela | 16-02-2009 | Valoració: 10

    M'ha semblat una terrible paradoxa la que has relatat.
    Els occidentals es queixen del "trajecte per les pistes abonyegades" i pensen que " ha estat un càstig important per a l'esquena, les cervicals, les lumbars... "
    Els africans viuen en condicions dures de veritat i al damunt la festa els castiga físicament.
    La vida no és fàcil i en alguns llocs és una odissea!

    Ja ho he fet en el teu relat, ho he intentat en el meu i no em deixa. Demanaré ajuda.

  • Ben descrit[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Ben descrit el Ritual, també les persones, l'ambient, la tradició, els sentiments, la situació de perill en l'entorn africà dur i cruel.
    Les fotos són molt apropiades.

    T'envio un correu i parlarem del relat llarg.
    Jo també ho provaré, a veure si em fan cas.
    Sort en tots els rituals!

  • Viure[Ofensiu]
    Melcior | 15-02-2009 | Valoració: 10

    al nostre país amb els nostres grans defectes i mancançes , potser un enorme privilegi ,sobretot si s' ha voltat una mica pel món .
    Està clar que sempre s' ha d' intentar de millorar . Cru i bon relat etnic .
    Endavant !

  • Cada Poble te el seu Ritual ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Ens fas una descripció d'un ritual detallada i emotiva , on deixes palès que no entra en els nostres esquemes que la dona ha de esperar ser fuetejada per sentir l'orgull de ser forta.
    Una gran demostració d'amor als seus fills , el d'aquestes mares, suportant dolor amb alegria per demostrar un llinatge fort.
    Presenciar-ho en directe ha de ser molt impactant. Estem molt acostumats a veure documentals, però tu ens dones una visió del ritual des del teu cor.
    Les fotografies són plenes de vida i energia , si ho fan com ho diu en "lluisba" , només com una
    representació per als turistes, quina importància te , si ho viuen i ho senten.
    Caldria pensar en les nostres representacions, que tants turistes atrauen, els Castellers, les Falles ... i tantes més, és que no les vivim intensament ?
    Enlariem els braços, encaixem les mans i ballem la nostra dança !
    una abraçada,
    Núria



  • Fotos i text...[Ofensiu]
    lluisba | 15-02-2009

    Em fan pensar amb un cert rubor amb en Fréderic Beigbeder, que narra el mateix que tu però ens en descobreix el secret: els turistes arriben paguen i se'n van. Quan els 4x4 dels occidentals són lluny, la gent del pobles es torna a calçar els texans i les wambes Nike que s'han comprat amb els royalties que han deixat els inconmnesurables turistes, el qui s'acaben d'empassar que han vist un "autèntic ritual".

    Els occidentals, comprimits al seu 4x4, celebren la immensa fortuna d'haver vist un bon documental antropològic en directe. La gent del poble riu. Els oocidentals hem assolit el major punt d'estupidesa i de passada els hem hem perverit una mica a ells, però tots contents.

    Després, encara ve algum comentari que s'ho creu i se'n fa creus: ooooh, que bonic! Que autèntic...!

    L'invent el va parir Nouvelles Frontières, una agència que va fer figa però que ha creat escola. I si no, mira.

  • Les teves narracions de viatges enganxen sempre[Ofensiu]
    JoanaCarner | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Les teves narracions de viatges enganxen sempre. No pots deixar-les fins al final.
    Enhorabona altra vegada.

  • Les teves narracions de viatges enganxen sempre[Ofensiu]
    JoanaCarner | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Les teves narracions de viatges enganxen sempre. No pots deixar-les fins al final.
    Enhorabona altra vegada.

  • Vicenç Ambrós i Besa | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Avui sóc el primer, jeje! Felicitats per aquest REPTE ben merescut, que ens trasllada a una situació quasi de drama quotidià: el de la mera supervivència en un context hostil. No em refereixo tant als rituals, sinó al fet que s'exterioritzi el dolor per haver de demostrar la duresa i ésser acceptat comuna persona més dins del grup. Realment, tal i com conclous, no cal demostrar que s'és fort, per sobreviure. Si se sobreviu, s'és fort.

    Tot plegat són reflexions fetes des d'uns ulls occidentals, que intenten comprendre aquella realitat sense entrar-hi.

    Gràcies per aquest tast d'una part de la mare Àfrica!

    Una abraçada ben forta, Unaquimera!!!

    V

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5308 Comentaris

477598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket