Ritual nocturn.

Un relat de: Lavínia

Voleiava la cortina i amb ella els somnis anaven i venien, però amb els ulls oberts no tenia la sensació d'estar somniant, més aviat pensava, rumiava… La calor... i una gata que no para de miolar!! O és un gat? Vés a saber!

Un plor d'un nadó la desconcertà. Cada vegada plorava més i més alt. S'abocà a la finestra al mateix temps que les altres finestres començaren a obrir-se, però n'hi havia una que encara romania fosca i tancada. Tot el pati de l'illa de l'Eixample barceloní estava dempeus. De sobte la finestra s'il·luminà i una veu començà a parlar amb veu suau al nadó que començà a apaivagar-se i a poc a poc les llums de les altres finestres s'anaren apagant i tornà la calma a tot el lloc.

Però els miols no paraven... Maleït gat o gata!!!

La calor sufocant, la xafogor no la deixava dormir, tenia el llibre a prop seu, a la tauleta o, a vegades, se'l deixava al coixí del costat. L'altre costat buit, com sempre ja no mantenia la silueta de qui l'havia acompanyada anys, ara no. Dormia sola.

Es palpà la camisa lleugera i de llenceria finíssima, sempre que se la posava es mirava al mirall. Es trobava afavorida. De fet, no aparentava l'edat que tenia ni molt menys, perquè sempre havia tingut cura del seu cos, un xic arrodonit amb l'edat, però que mantenia les formes. Era alta i estava ben formada.

Suava. La mà la tenia molla. Tota ella estava molla? Es palpà els pits rodons i alts, el ventre, el pubis i la mà buscà amb avidesa aquell punt que tenen totes les dones. No li costà gaire i accedí en poca estona al plaer més íntim. Girà la cara i es fixà en el coixí del costat, el llibre la mirava amb els fulls esbatanats, però no encengué el llum, no li calia se sabia el camí d'esma.

S'aixecà i anà al bany. Ràpidament es dutxà i s'allisà els cabells suaument amb la pinta mentre es recreava mirant-se al mirall. Es trobà neta i polida i entrà a l'habitació i trià una altra camisa de dormir més atrevida: la de setí negra amb flors de color cirera. Davant del mirall de l'armari es mirà, encara s'agradava. De debò que sí que era encara bonica. Amb una estrebada tragué la roba del llit i la deixà caure en terra, junt amb el llibre que anà a parar una mica més lluny. Ni se'l mirà, no en féu cas. Obrí l'armari i agafa un joc de llençols nets i es féu el llit de nou, tot seguit va dur els de terra amb les coixineres i la camisa de dormir al cabàs de la roba bruta. Hi estava avesada, era la tercera vegada en buit dies que ho feia. Feia tanta calor aquest estiu!!

Quan entrà a l'habitació recollí el llibre del terra i el deixà damunt de la tauleta nit. Tenia unes lletres tan brillants, el títol!!. S'estirà al llit i apagà el llum i obrí encara més la finestra per on entrà la claror pàl·lida de la lluna.

I el gat o era una gata? Seguia miolant, miolant, miolant...

En les tapes del llibre podia llegir-se: Practica el sexe segur i net!!

Bona nit!

Ara que no plora ningú

i els gats o les gates o tots dos encara miolen...



Comentaris

  • Caram, caram[Ofensiu]
    foster | 12-09-2005

    Lavínia, espero que la teva protagonista no segueixi al peu de la lletra tots els llibres que llegeix, perquè amb alguns... la cosa podria ser més greu.

  • ...la nit, dos móns. [Ofensiu]
    antonvaitot | 30-08-2005 | Valoració: 7

    No havia tingut mai el plaer de llegir-te però trobo que he caigut en "bones mans".

    M'ha sorprès el fruir tranquil que té la teva prosa, la seva naturalitat i el ben parlar. De totes maneres, i qüestió de marejar per marejar, trobo que has acabat amb la narració d'una manera molt ràpida. És a dir, tot és una mena d'explicació en que hi barreges els gats - fet que m'ha agradat molt i molt - però el final queda coix. Manca un tancament del nivell que duu tota la narració (5 estrelles, 4 ganivets)

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • Bonic ritual![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 27-08-2005

    I és que feia tanta calor aquest estiu...
    Un tema que m'ha sorprès, près de manera natural, com ha de ser, i amb un final molt divertit.
    Felicitats!

  • El segell "Lavínia"[Ofensiu]
    brideshead | 29-07-2005

    Sí, aquest relat té totes les propietats inherents a la teva escriptura.... elegància de paraules, cura en la redacció, explicació detallada... i sentiments que van apareixent i desapareixent... al darrera d'una realitat força comuna i poc confessada: soledat? però tu li afegeixes, de manera intacta, el toc humorístic que fa el relat lleuger, simpàtic, captivador.

    I els miols dels gats m'ha recordat certa taulada, d'aquí no gaire lluny... i on uns/unes gatet/tes hi volten tot sovint, alegrant la nit estelada...

    M'ha encantat la referència als patis de l'Eixample.... on la vida s'intueix rera els vidres de les finestres, en una nit calurosa d'estiu.

    Una abraçada, Lavínia!

  • Sensual[Ofensiu]
    jacobè | 29-07-2005

    Molt descriptiu i detallista, però amb les paraules justes i agradable de llegir. Original i bonic. Em fas viure totes les escenes perquè sóc dona i perquè està molt ben escrit. Gràcies.
    Glòria, et volia demanar una informació sobre IES (de passada m'he trobat amb l'agradable sorpresa d'aquest relat...) Em podries enviar el teu mail i et faig la consulta per correu? Gràcies. eac2222@hotmail.com EVA

  • hehehe[Ofensiu]
    quetzcoatl | 18-07-2005

    Hola Lavinia!

    Torno de vacances que sembla que encara tingui els llençols enganxats, amb mandres i calors i alguna que altra sufocada! I em trobo amb aquest ritual, que hauria de classificar entre erotic i divertit; encara que normalment no relacionaria aquests dos adjectius en una sola escena, el relat ha resultat ser genial!

    Felicitats i una abraçadassa!

    m

  • Carai![Ofensiu]
    ROSASP | 10-07-2005 | Valoració: 10

    Quina estranya barreja. Cal tenir molta imaginació per fer un montatge tan original, càlid, fresc i sensual al mateix temps.
    El ritual és d'una elegància preciosa, les imatges evoquen sensacions a borbolls que s'escolen entre els plecs dels llençols.
    La personificació del llibre un toc profund i subtil alhora, una mirada maliciosa que penetra en l'obscuritat de la nit i de la ment.
    I els sons del gat/a de fons un càntic a les nits de zel, l'instint més primitiu que esborrona la pell i crida pessigollejador i punyent.

    Un relat molt diferent, una sensual carícia amb tocs surrealistes.

    Una abraçada molt gran!

  • Bufa![Ofensiu]
    Llibre | 09-07-2005

    Quin ritual nocturn! El que és ben cert és que la protagonista segueix al peu de la lletra el missatge del seu llibre de capçalera: Practica el sexe segur i net!!

    M'ha agradat la precisió descriptiva de l'escena, perquè amb quatre paraules justes (la narració és de les més breus que t'he llegit en prosa), col·loques al lector davant una imatge ben treballada.

    I sobretot el joc entre l'espai buit i la presència del llibre. Un espai que ja no mantenia la silueta de qui l'havia acompanyada anys, sinó que ara hi ha el llibre, un objecte que pren força i protagonisme mercès a una genial personificació, perquè la mirava amb els fulls esbatanats.

    Bo. Molt bo.

    Un petó,

    LLIBRE

  • m'has sorprés ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 09-07-2005

    de manera molt agradable, no sabia per on aniries, però t'ha sortit una de les millors narracions que t'he llegit, per cert els moixos formen part dels nostres vells coneguts ??

    Una aferrada i vejam si mos veim aviat

    Conxa

  • Quin cerimonial[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 09-07-2005 | Valoració: 10

    Quin ritual més elegant. M'ha agradat molt aquesta manera d'insinuar. Una salutació

  • Quin ri-tu-al...[Ofensiu]
    Jofre | 09-07-2005 | Valoració: 10

    Lavínia,
    Un humor molt net no gaire propi de tu.
    Però... ets provocativament enginyosa.
    El missatge és clar.

    En la brevetat, la virtut.
    Ai! quina paraula he fet servir!

    L'editorial? catsex? oi?
    Gràcies a déu!

    Salutacions.

Valoració mitja: 9.25