RIQUESA

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

i és un poema que segueix una certa rima (assonant i consonant), però no et disseccionaré les figures retòriques ni el nombre de síl·labes; ni tan sols les alegries que esmentes.

Només diré que és un poema magistral, per la brevetat i la plenitud, per la reflexió que ens provoques (parlo per tots, ho sento).

Gràcies, angie, un plaer fullejar el teu espai de tant en tant, d.

i en sabies quan eres nina

remenant he arribat fins aqui, i puc dir-te que la teva evolució és impresionant , tan a nivell dels teus relats com a nivell personal.

Gràcies per ser com ets.

una abraçada,
un instant.

he anat a a parar al teu primer relat (has vist que dolenta? jejee) i m'he trobat amb una poesia senzilla i dolça, tot i que un pèl confusa i descuidada. M'agrada el significat dels últims versos, és veritat que quan tens amor i ets optimista, encara que el perdis, sempre pots tornar a trobar-lo i saps com fer-ho. Veig que has evolucionat força, o almenys això crec! la teva poesia actual és encantadora com aquesta, però molt més aconseguida i treballada. Petons!!!

És un poema breu, però m'ha agradat per allò de que parla "clar i català". És clar que potser m'ha agradat perquè estic d'acord amb el que expressa.

A nivell més formal, subscric els apunts i observacions que et fa en foster.

Fins la propera... i gràcies de nou per la informació sobre mitologia catalana!!!

LLIBRE

estic fent una ullada a aquests trossets de vida i reflexió sobre grans temes, a les metonimies que empres per abastar un tot, i no em desagraden... fes un esforç per evitar les faltes ortogràfiques i tipogràfiques, en poemes tan curts i on el senit de cada mot és definitiu, fan molt de mal.
"Al pensar que és la riquesa podria esmentar-hi molt" és un vers confús, no només pels errors (En pensar què és la...), sinó per la construcció: "Penso en la riquesa i en tots els seus noms / és allò que t'arregla la vida i a vegades et treu la son" (per ex. i perdona'm l'atreviment)
També veig un excés de preocupació per la rima: tot i ser-ne partidari absolut (de la rima, d'una certa rima), crec que en el teu cas les rimes quasi absolutes t'obliguen massa i et duen a utilitzar paraules que xerriquen.
I llavors el global per força i sentit i esdevé una simpàtica i agradable cançó, però no el que suposo busques.
Eps, i està força bé, sents?
Et diria però de moure't en espais menys abstractes, ja saps que m'encantes amb la prosa directa més que no pas amb les elucubracions poètiques... hehe (un escrivà convençut).

foster

encara no t'havia llegit.... Però ha estat un plaer descobrir-te.
M'ha agradat molt aquest fragment. Trobo que esta molt aconseguit... potser l'amor s'esmuny entre les butxaques però com bé dius, un cop l'has tingut et dona moltes pistes de riquesa per saber continuar.

Una abraçada!

Leela

Espero ansiós la propera....