Rínxols

Rinxols,
com giragonses del mar
i vents suaus per girar-ho tot
silencis i tempestes sense pluja
i mars sense llàgrimes.
Dolça pell per desafiar la meva llengua
i llavis com portes obertes
a móns secrets
per mi.
Ets massa tu per no estimar-te
i no ho puc deixar de fer.
Vull enfonsar-me
a un mar
on les aigües no facin ones, sino rínxols,
on el cel no plogui llàgrimes,
on els llavis no tanquin res,
sinó que obrin camins.
Tocar-te, estimar-te
i sentir que per uns segons he deixat de perdre.