Cercador
Ringscape [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 7]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Vol silenciós pel desèrtic paisatge;
Dringadissa del món quan l'empara.
Sabrà trobar la sortida l'òliba
Pura del laberint sense escapatòria.
Existeix l'èxtasi?
Qui en tasta els seus llavis
Quan la set
Corromp la boca delitosa
De l'oasi de les paraules?
Les ales esteses abasten la platja
Tranquil·la de la vida, on l'aigua clara
Arriba a la riba sòlida
Dels somnis ancorats a la memòria.
La veu plena d'èmfasi,
Es membres esdevinguts glavis
Pel son del fred,
Aconsegueixen l'anell de la llum formosa
I escriuen llurs noms en els troncs dels saules.
Comentaris
-
Anell de bellesa[Ofensiu]Unaquimera | 08-10-2007 | Valoració: 10
He gaudit del vol per sobre l'aigua i la sorra!
Amb paraules clares i netes, has confegit versos de dimensions immenses i amb mots exactes has dibuixat contorns precisos.
Escric avui el teu nom en la meva llista dels creadors de bellesa.
T'envio una abraçada nàufraga des de la meva platja, esperant que l'acullis de bon grat,
Unaquimera
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307204 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978