RIALLES

Un relat de: aurora marco arbonés
RIALLES


Sento les teves rialles
sonores, virils, indòcils,
amb un lleu toc d’infantesa,
que s’escapen de la gola
i les espatlles sacsegen.
Frunzeixen els trets del rostre,
els ulls són dues escletxes
i la boca, gran, desclosa,
deixa fugir l’alegria
que alena dins del teu cos.
Et sento riure i somric
sense saber de què rius,
què ha provocat l’esclafit,
d’on prové la hilaritat.
Somric de saber-te a prop,
d’omplir l’espai de la llar
amb la teva bonhomia,
de sentir-te la presència
fins i tot quan no ets present,
fins i tot quan el silenci
ha expulsat tota rialla
i s’instal•la, novament
en les parets i el trespol.
Somric de pensar el teu goig.



Comentaris

  • Optimisme[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2016

    Un poema ple d'optimisme, d'alegria... Gairebé sentim aquestes rialles que ho omplen tot.
    Gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat, Aurora.

  • Esclafit d'amor maternal[Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-01-2016 | Valoració: 10


    Amb aquest poema ens fas viure escenes plenes d’amor familiar i goig compartit.

    És la música de les rialles que viu en tu i ens invites a compartir-la.

    Quan les rialles són estimades, omplen cors fins a tal punt, que és vessen i fan néixer poemes tendres i emotius com aquest meravellós poema d’amor maternal.

    Felicitats Aurora, per saber ser tan feliç!

    Una gran i càlida abraçada
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250768 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.