Revolució pistatxera

Arriba un moment en la vida d'un pistatxo en què no pot fugir del seu destí i ésser menjat per una criatura superior a ell en tots els aspectes. Als albors de la civilització pistatxera, els seus pobladors no estaven molt fets que hagueren de ser menjats, engolits, tragats com si la seua vida no tingués més sentit. Però aquesta civilització, gràcies a l'evolució començà a assumir el trist destí.
La vox populi diu que, de tant en tant hi ha algun pistatxo rebel que amb totes les seues forces fa de la seua closca una cuirassa tancada, gairebé segellada, per tal que els humans no se'l puguen cruspir... però, oh pobres ingorants, no saben que la tecnologia humana és molt i molt avançada, i que gràcies a ella s'han pogut inventar màquines perfectes com el trencanous o els martells! Però no voldrà dir això, que qui sap si algun dia, el Deu dels pistatxos -que compta amb tota la fe dels seus devots- els afavorirà amb closques intrencables?? comportarà això la revolució pistatxera?? resistiran les mandíbules humanes tanta pressió?? Jo, personalment, n'estic vertaderament preocupada.