Revolta

Rengleres de penitents
ignorats del futur
captiven les molses
fugisseres a trenc d'alba
emparaulades oportunitats
capgiren el destí
de les multituds agermanades
per ideals estèrils
a la cantonada del poder

Prèviament s'esplaien
les humilitats i els ordres
disposicions transitòries
segones cremades
pel foc viu de la protesta
els xiscles rovellats
corredisses espantables
capturen la necessitat
dins la gàbia daurada

Els dits assenyaladors
les disputes a peu d'urna
tantes redempcions aplaçades
congrien la disbauxa
el petament de dents
el fred humit i penetrant
les llambordes voladores
impacten el païdor
pedres de carrer
fonedisses, esgotadisses
llancívoles, cobertes
de podridura, de moralitat
vana, atresorada
per hosts de dissidents
per caravanes de replicadors
esguarden el futur amb amargura
conscients de les mancances

A trenc d'alba les propostes
fumades a l'oli
flairoses com guisats
al vent escanyen
les temptatives de succés
ofeguen les criatures
membres desllorigats
clamen als aires
amb perseverant convicció
esquarterats i vençudes
enlairats i espremudes
retrats i cadires
cremades al munt
fumejant les cendres
de llur pròpia consumpció

No es pot millorar
el cercle voluntariós
de mitjans reduïts
parell a la conclusió
dels temps, de les hores
es poden obrir
les esquerdes
es poden tancar
esvorancs, fitant
el trepitjar de les sabates
a la freda superfície
llambordada del carrer
les possibilitats atapeïdes
figuren al dors
emplenen planes incendiàries
esgarip al vent
crits de matinada
les forces torçades
engrapen la massa
mocadors voleiadissos
representen el mandat
de tantes hores de feina
produïdes per cervells
defecades per pensadors
de res valen a l'hora baixa
quan el repòs marxa amb el sol
tot plegat redimit
pel foc i la cendra
la fortor de la sang
emplena les narius

Sadollats de plaers
rodons d'ingestes cruels
captius del posicionament
cauen símbols
el passat els oblida
la història s'encega
el cronista revifa
l'estèril polèmica
en flamerades gramaticals
dispara amb línies
esclata de suficiència
recula fins a l'atzucac
on es creu segur
la contraordre, les disposicions
no el podran trobar

Amanits amb benzina
no són plats de grat
els que ens presenten
l'àpat ingrat
les hores perdudes
expressen la temença
la tebior d'esperit
la revenja cobejable
expansionem-nos al vespre
morim de matinada
les hores llisquen
els minuts magregen
en tenen menys
cada cop que es recompten

Ignorant la possibilitat
no es pot emmirallar
en els espetecs airosos
omplen el silenci
poblen les valls del so
ressonen als caps
dels qui passen

Urbanament
les avingudes aixecades
ploren llur dissort
el reflex del món
els hi passa
a frec de galta
amb tall esmolat
la conxorxa sòlida
divergeix dels esclats
objecta el rambleig
a les hores precursores
de totes les opinions
dels secrets amagats
que suren en el fang

El camí ensotat
transcorre sinuós
aliè a les escomeses
sempre a seti
conscient de llur fortalesa
basada en principis
en drets heretats
anys i panys de sostenir
no pertany a ningú
només a la llibertat
ni tan sols als arbres
que li fan ombra

Amunionats
a tocar de la paret
no hi ha sortides
la mort acaren
cauen com arbres
a la roureda venuda
per amos inclements
taquen de vermell
salten membres
la matrona remou
la calderada
el sopar és a punt
no se sap per qui

Indrets de mort
somouen la sang
els cranis rebentats
recorden el sentit
fugisser del món.