Revolta interior

Un relat de: micanmica

Cansada.
D'estar-me quieta,
mirant sense dir res.

Dolguda.
Deixant passar
moments a pas veloç.

Somio.
Instants millors,
mirant cap al futur.

I ploro.
En recordar,
Que tots vam ser infants.

La vida
És un misteri
amb principi i final

Oblida
Les males ratxes,
Es pot tirar endavant.

Així que no tinguis cap por,
Fes sentir la teva veu al món.

Comentaris

  • d'acord[Ofensiu]
    Bufanuvols | 31-08-2008

    és clar que sí!!
    Ja parlarem per musicar-la en alguna cançó!
    Sort!

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

42244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com