Revival

- Perdona, puc seure amb tu per acabar-me la beguda?
- És clar.
- Em dic Carles.
- Ah, val.
- Carles Segura.
- Encantada, Carles. Jo em dic Sara.
- Estava a l'altre costat del bar i... no sé. Al veure't tota sola...
- Sí. M'agrada seure i prendre'm quelcom sola.
- Així, és un costum?
- Un costum, no. Debades vinc a aquest bar i m'agrada reflexionar sobre mi mateixa.
- T'entenc. Jo també ho acostumo a fer però a casa. Ajagut.
- Jo no suporto estar-me quieta a casa. Sempre busco coses per fer.
- A mi m'agrada tenir els meus racons on passar el temps per pensar.
- I tu, què? Només prenent la beguda o donant voltes a la consciència?
- La consciència? No! Per què ho dius?
- Mai no se sap en aquesta vida. No fa ni un parell de minuts que ens coneixem.
- Perdona! Sempre estàs així, a la defensiva?
- Millor prevenir.
- Per què aquest bar?
- Cau a prop de la feina.
- Treballes per aquí a prop?
- Ep, noi. Si hem de continuar l'interrogatori vull el meu advocat.
- Està bé. M'agrada que tinguis aquest sentit de l'humor.
- I tu, què fas?
- Sóc comercial.
- No et compraré res, ja t'aviso.
- No. Estic per aquí de visita. A veure el meu cunyat. Jo sóc solter.
- Què pretens? Fer-me confidències perquè jo em sinceri?
- No ha estat cap confidència. Només t'he dit el meu estat civil.
- Jo estic separada.
- I com ho portes?
- És una de les raons per les quals vinc a reflexionar aquí. Només fa sis mesos. M'hi estic acostumant però al principi va ser fort.
- No et pregunto si vius sola perquè em jugaria un clatellot.
- Per què? Visc sola, sí.
- I la teva família?
- Estic gairebé sola. Per sort no vam tenir fills. Els meus pares i el meu germà viuen a la capital.
- Perdona, tens hora?
- Dos quarts i cinc de set.
- Ostres! El meu cunyat plega a dos quarts. Avui ja no l'enganxo. És igual. Ja passaré un altre dia. A més, tampoc he perdut el temps. He estat encantat de conèixer-te.
- Conèixer-me? No hem parlat gaire.
- Ha estat suficient. A més, una relació no consisteix només en paraules. La mirada d'una persona també parla.
- D'acord. I què t'ha dit, la meva?
- En aquest aspecte sóc introvertit.
- De la conya, eh?
- M'agrada passar-ho bé.
- I ho paguem noies com jo.
- Em podries dir quants anys tens?
- No puc.
- N'aparentes uns vint-i-cinc.
- Espero que siguis millor en la resta de càlculs, noi.
- Són els que tinc jo.
- Doncs aparentes que encara no hi has arribat.
- Et puc fer una pregunta que necessita una resposta sincera?
- Som-hi.
- Et caic bé?
- En quin sentit?
- En el que vulguis.
- Doncs, sí. Però no em facis dir per què.
- T'ho dic?
- No, si us plau. No suporto el típic discurs sexista on sempre acabeu els homes.
- No et sembla com si ens coneguéssim de fa anys?
- Tornem-hi! Així és com es lligava en l'època dels meus pares.
- Tant hi fa. Tot torna. Tu contesta'm. T'ho sembla o no?
- Anys? No. Em sembla que ens hem conegut fa uns deu minuts.
- T'han dit mai que desprens una simpatia tan forta que mareja?
- Quan jugava a bàsquet m'havien dit que desprenia pudor a suada.
- Ep, calma! I sort que ni he pensat en tocar-te la mà.
- Pobre de tu d'intentar-ho.
- No em concedeixes aquest permís?
- I és clar que no.
- Caram!
- Aquesta pell... No has treballat mai amb les mans, oi?
- Molt bona detallista. I aquesta cicatriu en el teu canell?
- Tu tampoc et quedes curt en els detalls. Tot allò que hagis descobert amb la meva mirada anteriorment queda resumit en aquest intent de suïcidi de fa uns anys.
- Penedida?
- No! Se'n van sortir molt bé. Ara estic contenta de continuar viva.
- Culpa d'un home?
- No exactament. Més aviat, la seva mancança.
- Prenies drogues habitualment?
- Mai! Sóc al·lèrgica a la gent fumadora. Tu no has pensat mai en prendre aquesta decisió?
- Jo? Sóc massa poruc.
- M'has anunciat el teu estat civil però, existeix alguna dona, amiga o companya?
- Res. Porto una llarga temporada de retrobament amb l'abstinència.
- Llavors, abans de marxar et faré una confessió que espero que t'agafis bé.
- Digues....
-Aquí et deixo la meva targeta personal. Truca'm, que tinc ganes de trobar-te al llit.