Reviure de l'Anorèxia

Un relat de: Dreamy_Girl

Va anar cap al lavabo.
S'anava a dutxar.
Va desar la roba amb cura a sobre l'armariet.
Va treure's la que duia posada i la tirà al cubell de la roba bruta.
Es va acostar al mirall i es mirà detingudament.
Tot i que havia perdut 10 quilos encara no es veia del tot bé.
I això no li agradava gens.
Perquè sabia que tornaria a fer-ho, sabia que tornaria a ficar-se els dits per vomitar.
Ho sabia...
És dutxà amb aigua ben calenta per intentar allunyar aquells pensaments del seu cap.
Però no ho va aconseguir.
Seguidament es vestí.

-Maria! - cridar la mare - a dinar!
-Ja vaig mama! Un momentet!
-Afanyat filla que sinó se't refredaran els ous ferrats!

Ous ferrats?...va pensar.
Uf...grasses i més grasses.
Millor no dino. No m'ho puc permetre, sinó m'engreixaré més encara.
Anava errada, però ningú la podia fer canviar de pensament.
En arribar a la taula digué:

-Mama, avui no dinaré, no tinc pas gana!
-Però filla, si els ous ferrats és el teu plat preferit! - va dir tota preocupada.
-Ja mama però avui no tinc gana! Ai! Deixa'm!

I així va fer.
Va anar a la seva habitació.
Era correcte el que estava fent?
Volia acabar en el llit d'un hospital amb aliment ficat per la vena?
S'ho va rumiar durant varies hores.
No, no valia la pena.
No valia la pena ficar-se els dits per vomitar si havia menjat massa, no valia la pena no menjar per mantenir la silueta.
D'ara endavant menjaria el que volgués i quan volgués.
No volia acabar en el llit d'un hospital...

Comentaris

  • si...[Ofensiu]
    Soliloqui | 21-01-2006

    Llàstima que quan ja fa anys que l'anorèxia controla la teva vida no puguis evitar deixar-te endur per ella... potser lagun dia...algun dia...

  • Suburbia[Ofensiu]
    Underneath | 13-05-2005 | Valoració: 9

    KArinyu sok el suburbia!!!!!!!!!!!
    Ja et vaig dir que com no abandonessis aquesta insensata insensatesa (valgui la redundància) de no menjar i anar dient que estàs grassa i tota la pesca, et retiraría la paraula, o millor encara, faré vaga de fam. I mira que son dues coses que em costaríen de fer eh...
    Si no ho vols fer per tu mateixa, que és per qui ho has de fer, principalment, fes-ho per miii, que a mi m'agrades moltissim tal com ets i no t'ho dic per dir eh que jo aquestes coses les dic seriosament.
    Mols petons carinyuu.
    (d'aqui poc començare a publicar cosetes en aquesta mateixa web ^^)

  • Perdona...[Ofensiu]
    annah | 27-03-2005 | Valoració: 10

    però feia molt de temps que no et llegia!!!

    M'ha encantat el teu relat!!!! Tan de bo, que totes les noies que pateixen d'anorèxia tinguéssin aquesta força de voluntat que aconsegueix tenir la protagonista del teu relat!!!!

    Molt ben redactat!!!!!!

    Una abraçada!

    Anna

  • Genial![Ofensiu]
    Sareta_16 | 27-03-2005

    Perquè em fa reviure una època anterior, on jo tb vaig caure en aquest mòn..
    Només dir-te que m'agrada que acabis el relat amb una llum d'esperança i que ànims, espero q no hi recaiguis de nou!Ets molt jove nena!Estimat que segur q ets una gran persona!^^ Si vols algo ja saps on sóc..i no més a l'anorèxia!Que no ens atrapi mai més!:)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dreamy_Girl

Dreamy_Girl

29 Relats

57 Comentaris

32323 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Sóc una noia que vaig nèixer un 16 de gener. A l'any 1991.
-Les meves passions: Ballar, Escoltar Música i Escriure.
Seguidament ficaré alguns escrits o frases que em van impactar en el seu moment.
-----------------------------------------
No podria dir-te perquè és sentia així.
Ella ho sentia sempre.
I jo no podia ajudar-la.
Només podia observar-la,
Cometre els mateixos errors.
Què està malament? Què està malament ara?
Masses, masses problemes.
Ella vol anar a casa,
Però no hi ha ningú.
A cap lloc on anar,
A cap lloc per on anar,
I eixugar-se les llàgrimes.
Trencada per dins.
Obre bé els ulls,
Mira fora i troba la raó del perquè.
Has estat rebutjada
I ara no pots trobar el que has deixat enrere.
Amaga els seus sentiments,
No pot trobar els seus somnis.
Està perdent el cap,
Es va quedar al passat.
No pot trobar el seu lloc.
Està perdent la fe,
Ha caigut en al desgracia.
Ella va per tots els llocs...
Ella...està perduda.

(Avril Lavigne)

-----------------------------------------

...Oblideu tot el que no fos la vida, per no arribar a la mort descubrint que no habies viscut...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Les paraules i les idees poden canviar el
món...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Agafeu les roses mentres pogueu
lleuger el temps vola
la mateixa flor que avui admireu
demà estarà morta

(El Club De Los Poetas Muertos)