Retrobaments al casament

Què bonics els casaments!
Tot és joia i agraïment.
Pels que es casen, tot el dia,
il.lusió van transmetent:
cada mirada, cada gest,
cada sospir, confidents...
Són dues vides que s'acosten
i a tots volen revelar
que signen nova aliança.

Pels seus pares, emoció,
orgull i preocupació
perquè sigui un dia rodó.

Entre familia i amics,
tot són retrobaments,
en mig de gran confusió.

Amb un cas ja m'entendreu:
el meu veí té dotze anys
I tanmateix ja és casat
I és ben calb, però aquells cabells
que ell lluia, ara els veig,
per art de màgia,
al cap d'una menudeta
que enjogassada em somriu.
És ma filla- ell em diu

Però és que quan veig a sa mare
em quedo petrificat
doncs és clavadeta a ma àvia!

Ostres... on és el mirall ?
Tinc un mal presentiment.
Em miro... Ja m'ho temia...
Si jo ja no sóc el joanet!!