Retrobament

Un relat de: Mercè Bellfort

Retrobament

Tot d'una me n'he adonat de que t'havia perdut. Tractant-se de tu t'he de confessar que no podia ser que això m'arribés a passar a mi. He gaudit del teu caliu durant molt de temps, m'has reconfortat en el moments més gèlids de la meva vida i ara, de sobte, has desaparegut. Com m'has pogut fer aquesta mala passada? Entre nosaltres: això no m'ho pots fer.
T'he buscat pels carrers, pels mateixos carrers on havíem passejat infinitat de vegades i no t'he trobat. He preguntat per tu als mateixos locals que havíem sovintejat i ningú m'ha sabut donar cap raó de la teva desaparició.
Em sento desemparada. Sé que et trobaré a faltar i tu ho hauries de saber, després d'estar tant de temps en contacte, sense separar-nos.
Em nego a plorar, tot i que en tinc ganes. Ara noto el meu cos més desprotegit que mai. Una tremolor se m'instal·la dins meu. Et vull recordar i em passo la mà per aquells racons de la meva pell on tu sabies que m'oferies un plaer especial.
Trista i decebuda enfilo el camí de tornada a casa. M'aturo a la vorera esperant el verd del semàfor. Fixo la mirada en el cel i el veig diferent de com és: el seu lluminós blau em sembla gris. Miro els arbres de la vorera d'enfront i els veig més pelats i esllanguits que mai.
De sobte, com si es tractés d'un miratge, m'adono que ets al costat de l'arbre que estic guaitant. No pot ésser! M'estaves esperant?
Creuo ràpidament el carrer per verificar el que acaben de veure els meus ulls: ets tu!
L'alegria que tinc de tornar-te a veure és immensa, no puc evitar besar-te. Deixo que m'acaronis el coll tant com vulguis, amb la dolçor del teu tacte. Em veig, però, incapaç de preguntar-te per què m'has fet passar aquest mal tràngol?
No t'amoïnis, sé que mai no em podràs donar cap resposta, estimada bufanda.


Comentaris

  • Llibre | 12-08-2010


    Un joc. Aquest relat és com un joc en el qual l'autora, amb increïble habilitat, et va embolicant tot fent-te entrar en una història emotiva d'amor i desamor. Fins arribar a un final... que no detallaré per si algú llegeix el comentari abans de llençar-se a la lectura del relat.

    Però un final sorprenent força ben portat que, a més, arrenca un somriure.

    I per altra banda, gairebé veig el moment (segurament un instant imaginat per mi i irreal) en què una Mercè real, de carn i óssos, va perdre la seva bufanda preferida i, en retrobar-la, va decidir dedicar-li un conte.

    Un divertit retrobament.

    Un petó,

    LLIBRE

  • Malgrat una cosa o algú és perdi[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-04-2009

    sempre es torna a trobar
    d'alguna manera per diferent que sigui,

    salut i amb el pensament atent,

    Lèvingir

  • Reconec [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-01-2009 | Valoració: 10

    que, amb el final, m'has ben enredat! Si perdem algun objecte quotidià i entranyable, quina alegria en retrobar-lo!
    Un relat deliciós, Mercè.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Quan vaig llegir[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-01-2009

    l'observació que m'acabes de fer darkman em van entrar (perdona, eh?) unes ganes de riure que no vegis. Em vaig lliurar, per fi, del rap impertinent, però després vaig veure que en Júbal acabava tocant el crustó a qui anava al darrere. I, a tu et va tocar, noi. Tranquil, home, tot queda en el seu lloc, cap problema, només faltaria amb aquests companys relataires tan bons com vosaltres.
    Una abraçada a tu i a en Júbal. Ens veiem a la calçotada i ho comentarem tots tres que té la seva salsa (no sé si millor encara que la dels calçots, he, he.)
    Petons a l'Empar i al Regor. Ja tinc ganes de conèixer el vostre fill!
    Fins molt aviat.
    Mercè

  • Nota al marge del meu comentari anterior.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-01-2009

    Vull fer constar que el meu comentari anterior va seguit d'un del Jubal (ex Ixnuir), i ell fa referència a no fer cas al comentari anterior. Que ara resulta ser el meu.
    Doncs no feia referència al meu, durant uns dies hi va haver una poca-soltada temporal, que omatech ja ha esborrat.
    Penso que calia aclarir-ho, no fos cas que el Jubal i jo tinguéssim unes paraules a la
    calçotada!!
    De bon rotllo, és clar!!

    Uns petonets per tots dos.

    Ferran

  • Sempre sorprens en els teus relats[Ofensiu]
    ambelma | 17-01-2009

    Transmets amb els teus relats una originalitat que es basa sovint en la sorpresa. I com a lectora, molt sovint no endivino el desenllaç dels teus relats fins els últims paràgrafs. Saps transmetre en poques línies.

    També sorpren, com ja 't'han comentat els altres, que en aquest cas els sentiments d'enyor de la protagonista van dirigits a una cosa i no a alguna altra persona, jugues molt bé amb les paraules i amb les aparences. A més hi ha bon sentit de l'humor que és bàsic en la vida!!

    Gràcies pels comentaris que me fas, moltes gràcies.
    Normalment no valoro els relats ( de 1 a 10), prefereixo comentar-los, i si et sembla bé ,no cal que poses nota als meus, m'agrada molt més llegir el que m'escrius.

    Fins el proper relat.

  • Original, interessant i divertit[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009 | Valoració: 10

    Avui he rellegit el teu relat, àgil i divertit, assaborint cada frase, admirant la narració intel.ligent, gaudint de la fluidesa de la redacció, paladejant cada gir, admirant l'originalitat, sentint-me còmoda en l'ambient confidencial, sorprenent-me amb les noves descobertes, somrient davant de cada recurs ben aprofitat... mira, ha estat un regalet que m'he pogut fer, gràcies a tu!

    El primer cop que el vaig llegir, va resultar una bona lectura però trobo que avui he guanyat, he aprés, m'ha enriquit: mercès, Mercè!

    I enhorabona per la nova imatge: vull suposar que això vol dir que, definitivament, els problemes oculars han quedat superats: me n'alegro mooolt!

    T'envio una abraçada... amb els guants a les mans i la bufanda posada, així que imagina't com és de càlida,
    Unaquimera

  • Molt bé![Ofensiu]
    llacuna | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Genial Mercè!
    D'aquests relats que fan riure i enyorar i alhora enganyen :) d'una manera tant divertida.

  • Avui sí que he llegit[Ofensiu]
    brins | 16-01-2009 | Valoració: 10

    el teu últim relat i, ho reconec, m´has ben enganyat!
    A la primera línia, he preparat el mocador, després, amb molt d´interès, he intuït que el final em sorprendria i, finalment, m´has sorprès de debò.

    Com t´ho fas, per escriure tan bé?

    Una cordial abraçada

  • Una bona trampa![Ofensiu]
    Xantalam | 16-01-2009

    De fet som nosaltres mateixos que ens enganyem amb idees preconcebudes que tenim. Ningú no llegeix amb la ment deslligada del tot i tenim tendència a pensar sempre el mateix. Per això m'agrada el text, és com un joc i tots hi caiem de quatre potes.

    Felicitats, Merçè, per estar entre els relats destacats!

    Una abraçada, que ja tinc ganes de veure't, la megatrobada serà una bona ocasió,

    Xantalam

  • M'agraden aquest tipus de relats....[Ofensiu]
    Jubal | 16-01-2009 | Valoració: 9

    que et deixen amb un pam de nas. A més tu ho has brodat, has sabut portar al lector al terreny de la imaginació, fer-lo pensar... m'agrada, m'agrada. No t'havia llegit mai crec però ara crec q quan tingui temps tornaré a llegir quelcom teu.

    Júbal (ex-ixnuir)

    P.D. no facis cas al comentari anterior al meu...

  • Ja em feies patir, dona!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-01-2009

    Si ens has convençut d'una cosa que no era, ja està bé, no era dolenta la intenció literària, un final tramposillo però divertit. Li has posat molta gràcia i força narrativa per enganyar.nos tant bé.
    El Manelus (així es diu avui pel nanorepte, segur que tornarà al seu estat natural de Manel) ja t'ha dit un parell de coses, no sé si t'ha comentat la de la primera frase, ara no ho recordo,
    Tot d'una me n'he adonat de que t'havia perdut
    aquest "de que", jo diria que el "de" no cal posar-ho, la frase llisca millor, mira-ho.
    Hi ha un article en singular devant d'un substantiu plural, error de tecleig segurament.
    res, et felicito, ja veig per la foto actual que li tens molt de carinyu a la que duus al coll.

    Ens veiem aviat!

    Una abraçada.

    Ferran

  • m´alegra[Ofensiu]
    ESTEL | 12-01-2009 | Valoració: 10

    molt i molt que l´hagis trobat.
    M´havies ben espantat eh. Mentre llegia el relat pensava, ui!! espero que no sigui biogràfica, i una vegada llegida m´he enrecordat que un cop la vaig perdre jo i caram, com es troba a faltar.
    Un petó

  • Jo també en tinc una![Ofensiu]
    Màndalf | 12-01-2009

    Però més nova, me l'han portada els reis. Una fantàstica bufanda enrotllable acaronadora i calentufona.

    La veritat és que mentre anava llegint el relat em preguntava el motiu de que estes als destacats. És un relat ben escrit, que guanya interés, però com n'hi ha molts, m'anava dient. Fins que he arribat al final i ho he entès tot. L'acabament fantàstic i sobtat de la història explica el fet de que sigui un relat digne de llegir-se i repetir la lectura uns cops més. Molt ben amagadeta la sorpresa final, m'he quedat amb un somriure babau. M'agraden les relats intel·ligets i originals, que aporten alguna cosa extra com aquest teu.

    Felicitats!!

    I un petonarru

  • enganyar[Ofensiu]
    manel | 09-01-2009

    Prosa fluida, com ja ens tens habituats, i amb un gir final més que sorprenent, divertit. Has jugat amb nosaltres i ens hem deixat portar encantats!
    Però avui deixa'm ser una mica perepunyetes (no sé si s'escriu així), i com que sempre ens queixem de poca crítica, et diré algunes coses que no m'han agradat:

    Tot d'una me n'he adonat de que t'havia perdut.
    És només una petita xorrada ortogràfica, però el pronom "n" hi sobra, ja que fa referència a "que t'havia perdut". I també diria que el "de" tampoc li has de posar, però ara mateix no n'estic segur. (són dues faltes que jo també faig sovint, i que de vegades trobo quan repasso).

    Com m'has pogut fer aquesta mala passada? Entre nosaltres: això no m'ho pots fer. Em sona repetitiu, i en un text tan curt es deixa veure massa, potser hauries d'haver buscar alguna altra manera de dir-ho.

    No pot ésser! ui! quin mal que em fa a les orelles! Ja sé que potser són manies meves però la forma "ésser" com a infinitiu del verb la trobo un arcaisme innecessari, i més en el context on l'has col·locat. Un senzill "No pot ser!" sonaria molt més natural, des del meu punt de vista, és clar.

    I ja plego,
    Tot plegat de bon rotllo, i amb tota la bona intenció del món, faltaria més.
    I uns petons per acabar que no faltin!

    Ens veiem aviat!

  • Pel coll, com una serp amiga.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-01-2009 | Valoració: 10

    L'experiència del retrobament és meravellosa. Sembla que la "cosa perduda" torna... i a vegades crec que és "lacosa perdida" que vol trobar-me i no jo, que malauradament cerco per on no hi ha que cercar.
    La bufanda....resposta final és una serp amiga, que aporta calidesa, sense ofegar.

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Calderer | 07-01-2009


    Un text-joc amb molt d'humor.

    Lluís

  • Caram, Mercé...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 06-01-2009 | Valoració: 10

    quin gir al final! T'asseguro que m'has ben despistat, eh? i mira que tota l'estona estava pendent d'endevinar-ho, però m'he resistit a llegir el desenllaç i he fet el sacrifici de esperar sense fer ni una sola reullada.
    Molt bo el relat, de veritat. Un cop acabat he tornat a llegir-lo i tot encaixa, tot s'ajusta però amb la teva capacitat literària aconsegueixes sobradament fer unes quantes cabrioes per tal que no s'arribi a endevinar a què et refereixes.
    Una abraçada, i bons Reis!

  • Jejeje![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Molt bona, Mercè! És un d'aquells relats que tan m'agraden: amb una sorpresa totalment inesperada a l'última frase del relat! He somrigut perquè m'ha fet gràcia, però aprofito per dir-te que tens una bona prosa, sense tecnicismes literaris, això sí, però plena de vida pròpia! Un estil narratiu que, en aquest cas, s'ajusta perfectament amb la història.

    Un cop he llegit l'última frase, he retornat enrere i he rellegit, des de la nova perspectiva, algun passatges del relat. Tot s'ajusta perfectament. Com diria la meva àvia, sense dir cap mentida ens has tingut ben enganyats!

    Per mi també va ser un honor conèixer-te, Mercè, en la presentació d'Iskander a Ona. Vull agrair-te novament que compressis Des de la mort amb amor, i t'agraeixo també que la coneixença hagi permès que ara pugui degustar relats teus en aquest mar immens que és el de Relatsencatala.

    Una forta abraçada i que el 2009 et porti, a més de totes les coses clàssiques (salut, amor i felicitat), molts somriures i èxits literaris! Feliç creativitat literària!!!

    V.

  • Aquesta no me l'esperava![Ofensiu]
    copernic | 05-01-2009


    Molt ben construït, narrativa sòbria, sentiments a flor de pell. lirisme contingut. I el final (m'he imaginat una altra cosa que tampoc és la més usual des de la primera línia) realment sorprenent. Bon començament d'any. Curiosament he enviat a RC un relat titolat exactament igual, és clar que forma part de la llibreta vermella. Moltes gràcies pel comentari 600 i felicitats per la teva nova imatge. Estàs molt guapa! Petons!

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: