Retrobada (ell)

Un relat de: martaplanet

M'estava avorrint com mai. Vaig mirar cap amunt, cap al cel blau. Com una persona podia ser tan superficial, tan avorrida? Vaig mirar-la, s'estava rient d'una cosa que no tenia gens de gràcia, el seu riure em ficava els pèls de punta. Vaig somriure forçadament. Quan havia decidit a quedar-me a soles amb la Carla? Segurament quan ho vaig decidir no la coneixia tan bé com ara. Vaig fer un sospir imperceptible, tapat pel riure sorollós d'aquella estúpida noia de cabells rossos. Un moviment va fer que mirés cap al pas de zebra. El semàfor s'havia ficat vermell pels cotxes, la gent començava a passar amb pressa, va ser llavors que et vaig veure, per un moment em va semblar que t'amagaves de mi, però devien ser imaginacions meves perquè ràpidament et vas acostar.
-Hola. - vas dir-me sense mirar-me a la cara.
Em vaig quedar mirant-te sense poder dir res. No havies canviat gaire des de l'última vegada que t'havia vist, però això no era dolent, de seguida em vaig adonar de que t'havies tallat els cabells, era per què t'havia dit que m'agradava que els portessis llargs?
-Hola. - vaig dir-te fent un somriure - Feia temps que no ens veiem.
-Tens raó - vas dir decantant el cap, un gest que sempre m'havia agradat de tu.
Vaig mirar un moment a la Carla i vaig notar que s'estava enfadant perquè l'havia deixat de banda, li vaig fer un somriure forçadament.
-Et presento l'Anna. - vaig dir-li assenyalant-te. - Anna, et presento la Carla.
Ella et va fer una mirada assassina. Em vaig sentir malament per haver-te trobat en aquelles circumstàncies. Tu em vas mirar expectant, semblaves nerviosa.
-Com estàs? - vaig preguntar-te.
-Bé. - em vas respondre apartant-me els ulls durant uns segons. - I tu? - em vas somriure.
-Bé. - vaig respondre't tornant-te el somriure. - Estic bé.
Per què no et deia que no? Per què no et deia que em trobava malament des del dia que ens havíem separat? Vaig tenir ganes d'abraçar-te i dir-te que et trobava a faltar, que no volia estar ni un dia més sense tu. Em vaig adonar que no podia fer-ho, no perquè no volgués, sinó perquè no ho havia de fer, era jo el que t'havia fet mal i no et podia demanar el teu perdó.
Vas agafar el teu telèfon espantada. Et vaig mirar esperant que em diguessis que passava.
-Em sembla que la Sara m'arrencarà els ulls. - vas dir-me. - Me n'haig d'anar. M'ha agradat tornar-te a veure. - et vas girar cap a la Carla. - Encantada d'haver-te conegut.
De veritat t'havia agradat tornar-me a veure? Potser, segurament, ho deies amb el mateix to de veu amb que havies dit que t'havia agradat conèixer la Carla.
Vaig abaixar una mica el cap per fer el ritual de sempre, un petó a cada galta, en tenia més ganes que de costum, tenia ganes de tornar-te a sentir-te al meu costat, però tu et vas apartar, em vaig quedar mirant-te amb confusió.
-Tinc pressa. - vas dir com a resposta a la meva mirada confusa. - Adéu.
-Adéu. - vaig dir-te una mica decebut.
Per què t'has apartat?, això era el que volia dir realment.
La Carla no et va dir res.
Vaig observar-te mentre t'allunyaves entre la multitud de gent.
-Qui era aquesta? - va preguntar-me la Carla.
-La noia que he estimat més en aquest món. - vaig pensar. - Una amiga - vaig dir-li.
Quan em vaig tornar a girar per mirar-te tu ja havies desaparegut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

87322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.