Retrets i rebequeries

Un relat de: Leela

I. Retrets

Cansada, de mans fredes i entrecuixos calents,
de que malverseu les vostres vides i que m'ho expliqueu
d'escoltar històries que no són meves
de les indecisions, dels dubtes i les pors.

Farta, de que us reflectiu sense mirar qui sóc jo
de que passeu pel meu costat acostumats
de donar-vos el poc que tinc i que no us n'adoneu,
de que marxeu com si res hagués passat.

Trista, d'alimentar-me dels somriures d'infants dels altres
i d'empaquetar, precintant, il·lusions i projectes
de que amb paraules em recordeu que he de córrer
i que amb els vostres actes em lligueu cada cop més.

II. Rebequeries

Cansada de comprendre, pretendre, entendre
d'amagar, escoltar, tranquil·litzar
de fer-me neteges dentals per esborrar
l'amargor de l'esmalt que abans era brillant,
de que em surtin panses i ulleres
i cada cop més cabells blancs.

Comentaris

  • Desfogar-se[Ofensiu]
    Xanxaneta | 08-06-2006

    Deixar anar en un sol poema tot el que penses en aquell moment. Aquelles petites coses que et treuen de pollaguera. Ho trobo una idea molt original!

    Comences pels RETRETS, que van pujant de to, fins que, després de queixar-te del teu escàs marge de llibertat, inicies la REBEQUERIA. Una marranada que és curta, però que es fa sentir,i que té un final molt contundent.

    En certa manera m'has recordat al cantautor Roger Mas que en el disc "dp" té tres cançons titulades: "Cap a la rebequeria", "En la rebequeria" i "Després de la rebequeria".
    Si no les has sentides te les recomano!

    Cèlia.





  • hola rintxols !!!![Ofensiu]
    jmgg | 10-03-2006

    Hola rintxols d'or, t'he llegit aquest relat de punyetera casualitat, i m'agrada força, però no pots ser biogràfic eh !!!, això no pot ser, els cabells blancs no surten pas d'això, es genètic, es la prova irrefutable que no es biogràfic.
    Au molts petons i abraçades i fins aviat bonica

    Josep Mª (gege)

  • Sí, molts cops ens sentim així, Leela[Ofensiu]
    llu6na6 | 10-03-2006

    descrius molt bé, amb molta vivor, l'estat d'ànim de quan et setns ignorat.

    Tothom s'ha acostumat a rebre-ho tot de tu a canvi de no donar-te ni les gràcies...Sí, és ben cert!

    Però, després d'aquest moment, dur ,com tants d'altres, prens consciència que sí, que no te n'havies adonat, però hi ha molt d'amor esperant-te.

    Per exmple, jo en rebo molt de tu, dels teus comentaris tan elaborats i encoratxadors.

    T'estimo Leela, sens conèixer-te personalment. Les teves paraules diune MOLT de tu, crec que ho diuen tot.

    Ets una gran dona, una gran persona!

    Un petó d'aquest petonera irredempta.

  • Perfecte![Ofensiu]
    filladelvent | 17-12-2005

    Aquest és un bon poema, té coses molt bones, i m'agrada el que dius: són molts els moments en què ens sentim extenuats de donar i cansats de no rebre...

    Dels "Retrets" en destaco aquest principi de cada estroda on fas servir un adjectiu per explicar com et sents, amb una coma per donar èmfasi... molt ben trobat.

    Molt bona estrofa aquesta; m'encanta això que dius: ho penso tantes vegades!

    Cansada, de mans fredes i entrecuixos calents,
    de que malverseu les vostres vides i que m'ho expliqueu
    d'escoltar històries que no són meves
    de les indecisions, dels dubtes i les pors.



    Les "Rebequeries" són un últim punt de tota aquesta ràbia que etzibes cap a uns elements que et fan perdre la paciència... són molt essencials i intenses. M'agrada sobretot

    de fer-me neteges dentals per esborrar
    l'amargor de l'esmalt que abans era brillant



    Felicitats maca! I moltes gràcies pel teu comentari! A vegades fan falta i no saps per què... aquesta setmana vinent envairé la segona part, "Racó de pell", si t'interessa. Gràcies per llegir-me.

    -Filladelvent-

  • Tu, potser estas cansada...[Ofensiu]
    cassigall blau | 15-12-2005

    ...pero jo descanso...llegin-te!

    Bones festes...fins al 31 de desembre de 2006!

    pere

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

124850 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)