Retrats de la memòria

Relat molt bell, descrius estones d'introspecció de les que tots n'hauríem de gaudir per poder transmetre sentiments, sensacions. M'agrada molt la teva manera de descriure escenes gairebé oníriques. Certament no podem controlar res, i en certa manera és millor, poder anar gaudint diferents espais, diferents moments, diferents realitats.
Acoloreixes i pintes tan be les paraules que m'ha semblat llegir un quadre de Monet
Et seguiré llegint.

Una abraçada de Naiade

El teu relat és, deliberadament, un quadre impressionista.

A mesura que en vas resseguint les pinzellades, ennobleixes el que inicialment ja esbossaves: és a dir, com la memòria, o les onades, amb el seu vaivé, ens transportes delicadament d'un punt a un altre.

Al final, amb prespectiva, apareix la realitat.
Una gosadia molt ben reeixida.

L'escenari, certament, com ja han apuntat alguns companys i companyes, jo crec que és el més encertat.

És introspectiu i, per tant, no ens has de pintar tots els camins d'una manera explícita. No es pot demanar explicacions sobre el significat primordial, d'una tela, tan deliciosament i purament, acolorida.

No puc deixar d'emfatitzar en la importància del missatge de les teves obres fotogràfiques per entendre els teus relats.
Els colors potser són, aparentment, diferents. Però la intenció és la mateixa. El missatge està signat amb la mateixa aroma que l'inspira.

Però tot queda compensat i equilibrat. El color del paper esquinçat, per on sembla que s'escaparan les paraules... un fons gairebé metàl·lic, quan és flonjo realment, un univers que acull la bellesa de la flor, però n'oculta el cos, la nuesa dels records.

No em vull posar ara trascendental, Mon.
Així que continua cultivant la teva creativitat, sense boires, com sempre.

Salutacions.

PS: Per cert, no et pensis que me n'oblido: moltíssimes gràcies.
Ben segur, que, en el fons, en la majoria de relats hi volem donar un to irònic, molt subtil.
Les teves apreciacions són sempre agraïdes, ets una font de saviesa clàssica de la qual n'hauré de beure a devessalls!
La medusa deixa-la. Sota l'ombra dels pins, en aquestes roques, no n'hi arribarà mai cap.

He trobat molt bella aquest escrit. No sé, però de sobte m'he trobat enmig de pins, mirant sobre les roques, cercant el mar, el mar de molts anys d'estiuieg i de "retrats de la memòria". Continua buscant "paraules per pintar i paisatges per escriure". Jo t'els llegirè.

Vull donar-te les gràcies pels teus comentaris sobre "el roure", no saps com m'han agradat. Per mi, el roure (que existeix, ès clar, i al meu jardí), ès un simbol, una força, quelcom que regna i, tambè potser, que arrela dins meu. Enviarè un altre escrit "inspirat" en el roure que vaig fer fa un parell d'anys tot esperant que potser m'ho llegiràs.

El relat just el tasto, i a poc a poc l'assaboreixo. No estic acostumada a aquesta anàlisi calidoscòpica, però m'agrada arribar-hi amb tu.
Una abraçada, Mon.

poden anar units pintura i literatura i prosa i poesia perquè tot el que t'ofereix el món ho saps descriure a la manera d'na onomatopeia visual inesperada com una moments visuals fugaços imperceptibles et despertar els sentits.

És una sort que la saps aprofitar i aquesta mescla literàrio-artística dóna com a resultat relats com aquest que, modestament crec, manifesten tot el teu art.

Molts petons, Mon Pons.

PS
de bunganvílies ara hi ha de molts colors. Abans sols eren fúcsies, però jo en tinc una de color taronja i una altra de lilosa que, per cert, és preciosa.

i malgrat tot tot es pot descompondre en petits fragments de caos ordenat.

Retrats de la memòria on t'integres i t'alienes, on t'apropes i vius el color i el paisatge, mentre per dins reflexiones i dones voltes sobre l'eix de la bellesa.

--
El pes de la llum al cor de la ment:
com acceptar la mutació de la veritat
en una asfíxia que naufraga.

La lleugeresa, relativitzar:
La bellesa és una llum eterna i canviant.
--

Gràcies per escriure coses tan boniques, per sentir-les i per fer-nos-en partíceps!!

Una abraçadassa i molts petons,

m

Vaig a la teva pàgina i veig el quadre "arbre lila"; reconec que no retinc els significat dels colors: lila i violeta és el mateix?

(Si tanques molt els ulls o t'adorms o nomès et veus l'interior, però també mirant molt enfora pots veure l'interior a través dels materials. Deduiexo que aquest és el cas dels artiistes plàstics, el mateiral que fan servir, per a mí és desconegut.)

Ara ve la pregunta Mon Pons: la flor de la buganvília es lila o és granate - tonalitats abstenir-se -?