Retrat

És si més no curiós que la base,
De la figura presenti un aspecte,
Remarcable d'estil i solidesa,
Saben lo feble que ets.
La teva base,
No és una base teixida,
A bases de mentides,
Doncs és una bases sincera.
Sosegada reposes sobre una base incerta,
No sé ben bé de què està feta,
Potser d'amor,
A mi em sembla més de dolor.
Fins enllà la seva meitat,
I de sobte perd la bellesa,
El ritme i la força,
I al capdavall no sigui més que un garbuix.
Al meu entendre són les sombres,
Que t'envolten i expiren els teus dies,
Francament deprorable.
Però mentre el vaig mirant,
I penso en la teva imatge,
És va tornant meravellós,
Inconfusible, espledorós,
Fins hi tot màgic.
Els teus ulls verds maragdes resalten,
Com l'herba dels prats,
I el teu rostre enmarca,
Un conjunt ple de ritme i d'alegria.
El teu retrat m'omple,
Com m'omple la melodia,
Que canta la teva boca,
Carregada d'amor.
Els teus llavis rojos ressalten,
En el rostre blanquinós,
Sense arribar a cendrós.
Parlo esclar,
Desde el punt de vista d'algú,
Molt implicat en el projecte,
Doncs me l'estimo,
Més que la meva pròpia vida.