RETRAT D’UNA FARSA

Un relat de: Peter Egerman
Es va sorprendre de l’estranyesa que li produïa veure enfadada aquella noia tan riallera, però encara el desconcertava més veure-la vestida. Astorat rere el cavallet l’havia observat mentre es vestia, amb un pudor insòlit que no havia vist els quatre dies que havia posat nua davant d’ell. Va mirar de justificar aquell gargot infantil que hi havia sobre el llenç, però no hi havia res que pogués alleugerir la realitat. Ella no semblava entendre que ell hagués trucat al telèfon que ella mateixa va penjar a l’escola d’art oferint-se com a model artística, sobretot ara que sabia que els coneixements de pintura d’ell eren els d’un nen de tres anys. Quan la va veure penjant l’anunci només havia anat a l’escola d’art a recollir la seva filla, però va quedar captivat per aquella noia molsuda. Va arrencar aquell paper, mentre veient-la marxar amb les natges tremolant sota el vestit, imaginava el seu cos nu omplint el buit que la seva dona va deixar al seu llit després del càncer.
La seva filla estava a punt d’arribar, però ell exhauria el temps recordant a la noia les bones estones que havien passat junts i ometent les repetides pràctiques onanistes que havien omplert les nits d’aquells tres dies anteriors, sacsejant aquell membre ressuscitat, que havia restat gairebé inert després d’enviudar. Aquells dies posteriors al fet que decidís trucar-la malgrat que no era ètic, malgrat que ell mateix era conscient que semblava un pervertit.
La va seguir fins a la porta, demanant clemència, pregant pel perdó. Quan van arribar a la porta van sentir girar el pany i van emmudir. La filla va obrir la porta i els va mirar.
—Qui és aquesta? —va preguntar.
La model va girar el cap i va mirar aquell farsant amb una sobtada tendresa i un lleuger rubor. Li va fer un petó a la galta i va mirar la filla.
—Sóc la Marta, una amiga del pare.
—Gràcies per tot —va dir ell.
—Truca’m demà i parlem, tinc la tarda lliure —va dir ella acariciant-li la mà abans de sortir driblant la filla.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

23 Relats

66 Comentaris

23605 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.