Retrat d'home cansat

Als videojocs de lluita hi apareix una barra d'energia que va baixant a mesura que reps els cops. Feia temps que l'home tenia la barra molt prima, de color vermell, que és del color que es posa quan t'has de començar a alarmar. Havia arribat a una conclusió: tot és una farsa. T'aboquen a la vida sense demanar-te permís i a poc a poc t'ho prenen tot: els cabells, la bellesa (en el cas de que en tinguis), la salut, els diners, les ganes de viure. Una nit, després de sopar, mentre la seva dona dormia, l'home va creuar les ombres del passadís absort en obscures meditacions. Quan va arribar al menjador, es va asseure al sofà de cuir, davant la televisió apagada, amb un vell llibre de poesia d'un poeta americà que havia baixat del prestatge. Carl Sandburg. Havia comprat el llibre quan era més jove, en un llibreter d'antic. Va girar la coberta i va començar a llegir. Aquells poemes van desfermar en ell alguna cosa, alguna resistència va caure. La música de les paraules, la força, l'ímpetu dels versos va despertar en ell essències oblidades. A la matinada, va tornar a creuar les ombres del passadís, però les meditacions obscures havien donat pas a un plàcid benestar. Un cop a dins del llit, va veure la seva dona, que dormia profunda i tranquil·la, i l'home, instal·lant el cap sobre el còmode coixí, va veure el mateix món d'una manera molt diferent.