Retrat de tu

Tu ets la fredor que se sent,
Quan no és fred el que sent la nostre pell,
Tu ets la calor d'aquells hiverns,
Quan la fredor es trenca amb les mantes.
Tu ets aquest.
El que m'ajuda a respirar,
Quan l'aire ve del nord,
I em gela...
Tu ets aquell...
El que em dona la mà quan el camí fa pendent,
I jo sóc tan patosa...que caic.
Ets tu, aquest és el teu retrat.
Tu ets aquell que em recull les llàgrimes,
I les plorem plegats,
Sí, ets tu...
Aquell que omple els meus dies,
Aquell que buida les meves penes,
I amb aquestes fa un bassal.
Ets tu, aquest és el teu retrat.
Aquell que besa els meus llavis,
Aquell que se'n diu amant,
Aquell al qui estimo,
Aquell noi amb qui trenco fronteres,
Aquell noi amb qui marco barreres,
Ets tu, aquest és el teu retrat.