Retrat davant del mirall

Un relat de: iong txon

Tinc un cos menut però ben format, els cabells clars, llisos i quasi sempre recollits en una cua. Porto unes ulleres grosses una mica estrafolàries, però m'agrada vestir-me seguint sempre l'última moda. Sé tenir cura de la meva imatge i m'agrada fer bona cara sempre, cosa que si no fos una necessitat personal, considero que encara seria una obligació per la meva feina.

Sóc la mà dreta del senyor Antoni, gerent d'un negoci dedicat a la distribució de material escolar i d'oficina.

Convisc amb la meva mare al domicili familiar. Uns quants intents d'emancipació en parella que he pogut protagonitzar d'ençà de la meva majoria d'edat, per un o altre motiu no van arribar a bon port. Amb el temps, i vist el panorama que es domina tant des de la meva pròpia experiència com per la majoria de les meves amistats i coneixences -conversant amb les quals al voltant d'un cafè, de tant en tant surt el tema del matrimoni -he arribat a la conclusió que no he nascut per viure en parella. Penso que la majoria d'homes no són dignes de confiança, i a sobre volen controlar la teva vida com si encara fossis una adolescent.

Sempre he volgut dur una vida independent. El que més m'agrada és anar de viatge amb les meves amigues, sobretot durant les vacances, com més lluny millor. Gaudeixo en la seva preparació, organitzant tots els detalls, i també durant i després del viatge, quan al setembre ens reunim per berenar juntes i rememorar les peripècies que hem viscut aquell estiu. No puc suportar que, fora de l'àmbit estrictament laboral, ningú em digui el que he de fer o intenti organitzar la meva vida personal.

Em considero una persona lliberal. Sóc filla del meu temps: he viscut la meva adolescència en plena etapa de la transició. A l'escola vaig rebre tota la informació que cal sobre sexualitat per poder abordar el tema de les relacions de parella sense complexos i de forma segura. Sóc hetero, i penso que cal acceptar totes les opcions que la gent pugui tenir en aquesta matèria.

Sóc agnòstica, tot i que participo en les celebracions dels sagraments que toquin amb motiu de defuncions, casoris, batejos i primeres comunions, com una part del protocol d'aquestes esporàdiques reunions familiars. Ho faig bàsicament per no acabar de decebre la mare i per no desentonar, però també penso que, al capdavall, hi ha tradicions que tenen el seu significat. Donen una dimensió especial als nostres esdeveniments més importants i, encara que només sigui per això, ja val la pena conservar-les.



Comentaris

  • Jo tinc una germana[Ofensiu]
    T. Cargol | 02-03-2011

    que encaixaria en aquest retrat: capacitat, discreció, independència,...en definitiva adaptació al que ens arriba; però es fan moltes coses per impuls, gairebé direm que la majoria de les importants, com la preservació de l'espècie és irracional ( o és inconscient, seria millor dir) i a més això que els homes "siguin tots iguals" també deu formar part d'aquest conjunt de coses que la natura no ha improvisat. No crec en la "maldat" dels sexes. Sí que darrerament penso que la dona és més bona (en el sentit de que té menys institnt agressiu que l'home) Ah! la eterna mare!
    Com es conjumina, en les dones, aquesta necessitat de mare amb la rivalitat amb ella, és un altre misteri de la natura,...

  • La força del mirall[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-09-2010 | Valoració: 10

    Molt bon relat i sincer.
    El mirall és molt més que un mitjà per mirar-se i pentinar-se.
    Comparteixo la teva frase:
    "m'agrada fer bona cara sempre,"
    I t'animo i m'animo a donar una bona cara sempre a la vida i al conviure.

  • Bon retrat![Ofensiu]
    brins | 10-09-2010

    Agraeixo molt el teu comentari, comtearnau, i ho faig per dues raons: primerament perquè m'has dedicat una estoneta del teu temps, i després pel fet d'associar la frase d' Eric Fromm amb el meu poema; m'adono que t'ha arribat perfectament el sentit que jo pretenia donar-li.

    He llegit amb molt d'interès aquest relat teu, i ho he fet a poc a poc a fi que les teves descripcions prenguessin imatge dins la meva ment; la senyoreta Gertrudis ha deixat de ser un dibuix de mots impresos i ha pres forma viva i real. Et felicito pel retrat tan acurat que has aconseguit i pel final que li has donat. L'última oració és un reflex ben verídic del criteri amb què se celebren molts esdeveniments religiosos.

    Cordialment,

    Pilar





  • És el teu retrat[Ofensiu]
    joanalvol | 25-06-2010

    d'una dona. No hi ha res a dir. Em dóna la impressió que com a dona li manquen alguns trets específics, més contundents, sobretot en un retrat que es defineix com a persona lliure.

    M'ha agradat
    Joanalvol

  • Bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-06-2010

    força ben escrit i coherent.
    D'entrada m'has enganyat, pensant que descrivies un home, ja que tu ho ets, m'he fet aquesta imatge, però bé, ja he vist que no era cap altre alter ego teu, o en tot cas, la teva vesant femenina, qui ho sap?

    M'he quedat ambla impressió que li faltaven un parell de línies al relat, però a la fi, un final com aquest, també està bé.És un retrat, i no cal donar-hi més explicacions, un retrat molt íntim i ben descrit.

    Escrius bé Quim, força bé, i si com diuen, vas a un taller d'escriptura, de ben segur que alguna cosa bona t'haurà ensenyat.

    Bon estiu Quim, ens seguirem llegint!

    Ferran

  • Bon autoretrat[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-04-2010

    I, per principiar a conèixer el teu estil, obro el darrer relat que has publicat, ja que per algun havia de començar ( tot i que en algun lloc de la ment em queda el dubte de si no hauria de fer-ho pel primer... ).

    M'atreu haver llegit en la introducció que es tracta d'un autoretrat, ja que aquests sempre tenen una bona part de confessió.
    En efecte, en llegir-ho he vist que la senyoreta Gertrudis parla tant del seu aspecte exterior com d'allò que és més endins, i confessa preferències i debilitats.
    Bé, alguna tenim en comú ella i jo, ara que he llegit la seva exposició...

    També tenim entre tu i jo més d'una coincidència: la primera, un relat meu que consisteix en un retrat i que t'ofereixo per si vols llegir una mica més; es tracta de Retrat d'home feliç amb forat i només has de clicar sobre els mots en color per anar-hi. Espero que t'agradi!
    Una altra, que jo també assisteixo a un taller d'escriptura.

    Bé, vaig a llegir-te una mica més... fins ara mateix!
    Una abraçadeta breu,
    Uq

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.