Retorn a "Retorn a Brideshead"

Un relat de: David Gómez Simó

Aquests dies he recorregut la llibreria avorrit pel dessolat panorama de les novetats narratives. Tret d'una petita joia com "Tokyo Blues" i l'interessant "La vella escola", res em crida l'atenció com per llançar-me a la lectura. He començat a fer lliscar els prestatges en llurs riells, buscant entre els llibres de fons quelcom que em crides l'atenció, llavors, els ulls s'han aturat en el llom verd d'un d'ells. Retorn a Brideshead, d'Evelyn Waugh. Fa molt de temps que el deixó pendent, que obro les primeres planes i llegeixo: "En arribar a les línies de la Companya "C", al cim del pujol, em vaig aturar i em vaig girar a donar una ullada al campament que deixava enrera, i que ara s'estenia als meus peus entre la boirina grisa de la matinada", però sempre m'aturo, el torno al seu lloc i penso que un altre dia.

Quantes vegades hauré repetit aquest gest d'ençà que vaig veure la sèrie per televisió per primera vegada?. No ho sé. Però, si quelcom em fa por d'aquest llibre és la força dels actors que l'interpretaren. Per mi, i per molts dels de la meva generació, Charles Ryder sempre tindrà el rostre d'un jove Jeremy Irons, i Sebastian Flyte serà Anthony Andrews. És fa estrany pensar quelcom de diferent. Tot i així, avui em llanço, deixà masses deutes amb la literatura és un problema.

Ací estic, submergit en la decadent aristocràcia anglesa de primers del segle vint, furgant en la vida d'uns personatges que em són familiars, però que ara veig diferents. Potser els anys que han passat d'ençà que vaig veure la sèrie, amb totes les lectures que he fet entremig i les aventures que m'ha portat la vida em fan apreciar d'altra forma la historia.

Charles Ryder, no és com el recordava (té les faccions d'en Jeremy Irons i els seus posats, això sí) , segueix sent un personatge molt interessant, però ara no li veig cap valor personal: distant i fred, egoista, orgullós, capaç d'abandonar dona i fills, als que no sent com seus, doncs sempre parla dels fills d'ella, incapaç d'esforçar-se en comprendre a la persona per quí abandona tot (Julia). I el mateix passa amb la resta: un grapat de gent egoista, tant pagats d'ells mateixos que no poden allargar la mà per ajudar a ningú, capaços de ferir cruelment a qui més estimen (Sebastian) i deixar que s'autodestrueixí.

Fascinant.

Feia temps que no trobava uns personatges tant complexos, amb tants de matisos, tant reals. Lady Marchmain, per exemple, una persona de missa, plena de bones maneres, esperit conciliador, patidora pels seus, però que amb arts sibil·lines dirigeix la vida de llurs fills fins l'últim moment, eclipsant les personalitats per molt que ells es revelin. Julia, que voldrà fugir i creixa (com aquell personatge de Henry Miller, Daisy Miller, de final tràgic), no ho aconseguirà, per la feria educació a la que s'ha vist sotmesa. O Cordelia, que acabarà per decebre les expectatives que posem en ella.

Llegint Retorn a Brideshead m'han vingut a la memòria altres novel·les. Histories que en el seu moment em van colpir i que han deixat empremta. Ací tenim "La recerca del temps perdut", d'en Proust. Waugh li deu molt a aquesta colossal novel·la, tant en ambientació com en la forma de narrar, i en algunes idees que suren en el text, en algun moment, Ryder comenta la importància de les olors i els sabors per als records i la passió per la pintura del protagonista (ara bé, Proust va fer-me arrossegar pel braç a una noia pels salons del Rijsmuseun, a Amsterdam, cercant els quadres de Veermer, no veig capaç a Waugh de fer el mateix). Un altre deute el té amb Tomasi di Lampedusa i llur "El guepard" (un altre llibre amb referències cinematogràfiques inseparables, ací amb Burt Lancaster), on trovem una vila tant important pels fets que es narren, Donnafugata, com Brideshead. I, per descomptat, amb la molt nostre "Bearn o la sala de les nines" d'en Llorenç Vilallonga, carregada de nostàlgia pel passat que mai va ser millor.

L'autor va fer un llibre interessant, carregat de fets que, potser, en el seu moment eren comprensibles o justificables, però que avui en dia no poden ser acceptats (veiem la justificació de les borratxeres com a mitja per relacionar-se o les discriminacions sexuals i racials), que mereix ser llegit, i vist, amb una certa distancia apropiada per les novel·les de caire històric.

Comentaris

  • Avui tampoc[Ofensiu]
    brideshead | 02-06-2006

    no he pogut resistir la temptació...

    Que et semblaria, anar posant fil a l'agulla i oferir-nos el 38è??

    ... i és que aquest "7" ja comença a cruixir...

    Besets, David. Espero que tot estigui anant bé.

  • "Brideshead revisited"...[Ofensiu]
    brideshead | 07-03-2006

    Hola David! mira, et confessaré que no puc resistir la temptació de venir, tot sovint, a rellegir aquest magnífic recopilatori que vas fer de la novel·la. El llegeixo i rellegeixo i realment crec que la teva crònica és estupenda.

    Ah, i per cert, que veig que fa força temps que no publiques res nou. Tens alguna cosa "en cartera"? Vaaaa, que ja tinc ganes de veure't de nou per aquí, home!

    Suposo que, com gairebé tothom, deus anar força atrafegat, oi?

    Bé, David, un cop més et felicito per aquest relat que vas tenir l'amabilitat d'escriure quan en vam parlar i també t'envio una forta abraçada.

    Fins aviat!

  • M'encanta[Ofensiu]
    brideshead | 24-01-2006 | Valoració: 10

    llegir i rellegir aquest retorn teu tan particular a Brideshead..... i ara que la nostra artista s'hi ha afegit, a petició pròpia, ja em sembla un relat que val la pena de destacar.

    Vas fer una molt, molt bona feina, David. Te la segueixo agraint. Saps? Ja gairebé sento com si, realment, el meu nom fos aquest.

    Petonets.... senyor ullarros!

  • Llibre | 08-01-2006 | Valoració: 10

    Ara que he acabat de llegir-me Retorn a Brideshead, he pensat que fora bo passar pel teu raconet dins Relats i dir-te'n alguna cosa. Ho faig perquè en tinc ganes, perquè em ve de gust, perquè m'agrada parlar amb altres companys sobre els llibres que llegeixo, comentar-los, analitzar-los, si paga la pena. Però també ho faig perquè així ho vaig "prometre" a la nostra estimada companya relataire brideshead. O sigui que aquí estic.

    Em cal dir, en primer lloc, que no vaig veure la sèrie de televisió quan la van emetre. Ni tampoc no l'he vista posteriorment. Per això, en el meu cas, els personatges de la novel·la s'han anat formant amb plena llibertat dins el meu imaginari lector. Reconec, però, que entreveure en Jeremy Irons i l'Anthony Andrews com a Charles Ryder i Sebastian Flyte respectivament (després de llegir el teu relat sobre l'obra), no m'ha semblat cap idea forassenyada. Al contrari: de seguida els he ubicat dins tota la caracterologia que s'havia format dins meu.

    Pel que fa a la novel·la, el que més m'ha agradat és la doble lectura que se'n pot fer. I em cal aclarir que aquest és un dels aspectes que sempre valoro positivament de qualsevol lectura.

    Per una banda, trobem la descripció precisa, com tu mateix indiques, d'una decadent aristocràcia anglesa de primers de segle vint. I en aquest sentit, podríem parlar d'una narració costumista, si volem catalogar-ho així.

    Però per altra banda, el que m'ha captivat des de les primeres pàgines, és l'altra lectura: la recerca contínua de la felicitat, l'intent de formar-se, a títol personal i individual, un paradís en el món real. Perquè... què simbolitza, sinó, aquest casalot al qual tothom hi torna, i que s'anomena Brideshead? Què és, sinó el símbol del paradís no aconseguit?

    I encara dins aquesta segona lectura que s'allunya del relat més purament costumista hi trobem l'amistat entre en Charles i en Sebastian. Una relació que es forma quan encara són estudiants i que els acompanya al llarg de les seves vides. A voltes amb una intensitat increïble. D'altres èpoques com una presència de la qual no es poden desprendre. Més endavant com un fantasma del passat, pel qual encara tenen, en ocasions, moments d'evocació.

    Sí: l'amistat, l'amor, la recerca del paradís... i la religió! M'ha impressionat la força que agafa, en aquesta novel·la, la temàtica religiosa. O millor dit: la força que agafa dins de la novel·la la temàtica religiosa. Un aspecte que apropa i/o allunya els diversos personatges, que els fa tirar endavant amb les seves vides des d'un posicionament i des d'una actitud ben concreta. La veritat és que m'ha sobtat que la religió pugui arribar a tenir una importància cabdal (com és el cas que ens ocupa) per afluixar o tensar les relacions. Sé que aquest és el pa nostre de cada dia, i que precisament en l'actualitat és un factor que fa moure països sencers (amagant darrere altres interessos, tot cal dir-ho). Però de debò que m'ha impactat.

    David: poca cosa més a dir. Només constatar que, tal com tu esmentes, he trobat en els personatges que apareixen una complexitat humana que demana establir un munt de matisos per a cadascun d'ells. Són personatges que reflecteixen a la perfecció, penso jo, el comú dels humans que ens envolten.

    Una novel·la, la lectura de la qual, es pot aconsellar sense por a equivocar-se.

    LLIBRE

  • Llibre | 02-01-2006

    Aquests dies, tot aprofitant estones robades entre àpats i celebracions, he agafat per banda la lectura d'aquesta novel·la: "Retorn a Brideshead" (per cert: gràcies, brideshead, per passar-me el llibre).

    I aquest vespre, tot aprofitant que disposo de connexió i taula on poder dipositar l'ordinador (i no es cap broma), he volgut entrar en el teu relat per llegir què hi deies, d'aquesta obra.

    Em cal aclarir que encara no l'he acabada, la lectura. Hi estic a punt. Si tot va bé, un parell o tres de nits més. Però no he pogut evitar donar un cop d'ull al teu comentari.

    Hi tornaré, però. Penso que ressenyes d'aquest tipus mereixen ser tingudes en compte i ser comentades.

    Una abraçada, i molt bon any!

    LLIBRE

  • Molt bé, David![Ofensiu]
    brideshead | 23-08-2005

    Avui he tingut una sorpresa meravellosa en entrar a Relats, anar a "Inici" i trobar-me amb aquesta crònica teva de la lectura d'estiu que has fet del "Retorn a Brideshead"! Has copsat perfectament les personalitats d'en Charles Ryder, d'en Sebastian Flyte, de Lady Marchmain, de la Cordelia, de la Júlia, i de com tots ells conformen un petit bocinet de la, com molt bé apuntes tu, decadent aristocràcia anglesa de principis del segle XX.

    I crec que també estem d'acord en què els personatges, avui, hauríen perdut part de la força que les seves personalitats teníen en aquella època. Jo veig aquells temps, mitjançant la imatge que em va transmetre la sèrie de TV, com una societat estirada, dèspota i hipòcrita, on només tenien importància les aparences, en detriment de qualsevol sentiment, de qualsevol frustració, de qualsevol debilitat, de qualsevol amor secret que, sota cap concepte, podien sortir a la llum.

    I m'agrada aquest recull tan generós i elaborat que has fet d'altres autors que, d'alguna manera, van pode influenciar Evelyn Waugh per escriure la novel·la. Particularment, jo et diré que vaig fer-ho a la inversa, primer vaig descobrir la sèrie, me'n vaig enamorar absolutament (suposo que en això hi tindria punts a favor la magnífica productora anglesa "Granada Television", i després vaig llegir la novel·la. I la veritat és que, encara ara, quan le llegida i rellegida, segueixo quedant-me amb la sèrie de TV, sobretot per la seva magnífica posada en escena i per la magistral interpretació de tots els seus actors.

    M'ha fet somriure llegir, al principi del teu relat, com ens repeteixes les paraules d'en Charles Ryder "en arribar a les línies de la Companyia "C", al cim del pujol, em vaig aturar i em vaig girar a donar una ullada al campament que deixava enrera, i que ara s'estenia als meus peus entre la boirina grisa de la matinada"..... i m'has fet reviure el mític "he estat aquí abans" d'en Charles, quan comença tota la seva revivència del que havia viscut a Brideshead.

    Magnífic, David, t'agraeixo moltíssim que hagis estat fidel al que havíem comentat tot just al començar l'estiu, i que m'hagis "regalat" aquest relat (permet-me que ho digui així, el sento una mica com un regal). I a més, saps què? és com un regal, perquè avui precisament és el meu sant!

    Una abraçada David, i et felicito per la teva passió per la lectura i l'art en general. Es nota en tots els teus escrits. Un petó, i que segueixis llegint amb aquesta fruició sempre!

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares