Retorn a pams

Un relat de: betixeli
El dia que la Roja va guanyar el mundial, jo havia estat tan lluny de tot allò que la celebració de la victòria se'm va estampar com un cop de puny a l’estómac.

Feia dues hores que acabava de tornar a Barcelona, i encara estava aprenent a reestimar la ciutat.

Tenia els ulls plens de camps d'arròs i cançons en francès, tenia les butxaques plenes de sorra de platja i olor de Senegal a les mans. Tenia massa records com per poder assimilar aquell present de cotxes i banderes.

Allò era massa en tots els sentits. Era com si la ciutat que tant havia enyorat, de sobte cridés com una bestiola impertinent i descontrolada.

Vaig tenir moltes ganes de girar cua i dir "a prendre pel sac, ja tornaré un altre dia", però el record d'una ciutat que m'havia vist créixer, em va empènyer a arribar a casa, deixar la motxilla, mirar-me al mirall, i reconèixer una Alba que pertanyia a aquell lloc, a aquell present o, si més no, a aquell minúscul rebedor de llum tènue.

Comentaris

  • Bentornada[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 28-10-2016 | Valoració: 10

    Has tornat! Pel que sembla canviada.... esperem l'aterratge sigui plàcid i tornin també els poemes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

73292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.